Panorama de la ciutat de Shanghai, la més gran de la Xina (Pxhere / wanglingyun)

Per què s'enfonsen la meitat de ciutats xineses i fins a quin punt és un problema mundial

La recerca més precisa i exhaustiva sobre l'enfonsament de les àrees urbanes de la Xina mostra les dimensions d'aquest problema arreu del món en el futur

Actualitzat

Un terç de les àrees urbanes de la Xina s'estan enfonsant a un ritme preocupant, i es calcula que d'aquí a 100 anys una quarta part de les costaneres estaran per sota el nivell del mar.

En concret, l'anàlisi de les principals ciutats del país mostra que el 45% s'estan enfonsant 3 mil·límetres cada any, i un altre 16% encara més, a un ritme d'un centímetre anual com a mínim.

Els motius principals són l'esgotament dels aqüífers que hi ha a sota, i també el pes dels edificis, cada vegada més gran, cosa que exigirà mesures per revertir-ho.

Són les principals conclusions d'un estudi que ha aprofitat les dades del radar interferomètric d'obertura sintètica, o InSAR, del satèl·lit Sentinel-1 de l'Agència Espacial Europea, l'ESA, en funcionament des del 2015.


50 milions de xinesos viuen en ciutats que s'inundaran

L'estudi, publicat fa pocs dies a la revista Science, l'han fet investigadors de la Universitat de Pequín liderats per Jingyun Fang.

En les conclusions destaquen que les zones on ara viuen uns 50 milions de xinesos quedaran inundades pel mar el 2120, per l'efecte acumulat de l'enfonsament i la pujada del nivell de l'aigua per l'escalfament planetari:

"Hem trobat un risc considerable d'inundació costanera tret que s'implementin i mantinguin les mesures de protecció adequades."

També destaquen que de moment gairebé la meitat de les ciutats estan patint "un enfonsament entre moderat i greu" i remarquen que és degut a "l'activitat humana":


Un problema d'abast planetari

Un article d'anàlisi que acompanya la recerca remarca que entre les àrees més afectades hi ha Pequín i Tianjin, que estan dins el 16% que s'està enfonsant un centímetre anual.

Aquest article recorda que Shanghai, la ciutat més gran de la Xina, s'ha enfonsat 3 metres en els últims 100 anys, i que les dades de l'InSAR del Sentinel-1 constaten que continua fent-ho.

Els autors, Robert Nicholls, de la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit, i Manoochehr Shirzaei, del Virginia Tech, als EUA, experts en l'ús d'aquestes dades, alerten que és un problema d'abast planetari:

"La terra s'està enfonsant gairebé a tot arreu. Si no ho tenim en compte ara en els plans d'adaptació i resiliència, podem enfrontar-nos a la destrucció generalitzada d'infraestructures en les pròximes dècades."

Afirmen que és un problema que afecta el 20% de la població mundial, i que deixar d'extreure aigua dels aqüífers i reomplir-los és la mesura més immediata per frenar-lo. Posen com a exemple d'això el que es va fer a Tòquio i Osaka, al Japó, la dècada del 1970.


Un fenomen natural que els humans estem accelerant

L'enfonsament de les superfícies terrestres, o subsidència, és un fenomen natural que depèn de la composició geològica del subsol i que sol ser lent i constant, però que l'acció humana està accelerant a molts llocs.

En aquest sentit, remarquen que això passa sobretot a les planes sedimentàries, principalment a la costa, i l'enfonsament és més ràpid com més presència i activitat humana hi ha.

Els investigadors afirmen que fins ara era un fenomen relativament poc estudiat, que les recerques que s'havien fet eren fragmentàries i poc sistemàtiques i que això ha canviat amb l'InSAR.

Aquest radar emet polsos que permeten mesurar com va variant la distància del satèl·lit a cada punt de la superfície terrestre, i per fer-ho es combina amb les mesures del sistema GPS nord-americà.

Tots dos treballs publicats per Science destaquen que gràcies a l'enorme precisió d'aquest radar per primera vegada s'ha pogut fer un seguiment sistemàtic i exhaustiu de l'enfonsament de les àrees urbanes.

Gairebé 1.000 milions de xinesos en 82 grans ciutats

La recerca d'ara s'ha fet amb les dades recollides per l'InSAR entre el 2015 i el 2022 de les 82 ciutats de la Xina amb més de 2 milions de persones, en les quals viu el 74% de la població urbana del país.

Això són 920 milions de persones, la meitat en 10 grans conurbacions, en una de les expansions urbanes més grans, ràpides i extenses de la història de la humanitat. De fet, possiblement la més enorme que hi ha hagut mai.

Els autors han descobert que els edificis més grans s'enfonsen menys que els més petits, i creuen que això es deu que els fonaments són molt més profunds en els primers, i això els protegeix.

També que el pes d'infraestructures com autopistes, carreteres i ferrocarrils contribueixen a l'enfonsament, però també les vibracions que es generen pel pas dels vehicles.

L'altre gran contribuent és l'extracció d'aigua dels aqüífers subterranis, que fan que el terreny perdi porositat i es compacti, cosa que també passa en les explotacions petrolieres.

Destriar els efectes de cada causa

Una xifra destacable és que un 5% de les zones de les 82 ciutats s'està enfonsant a un ritme de 2,2 centímetres l'any, una dada que els autors consideren molt preocupant.

També alerten que les diferents causes actuen simultàniament, i que per poder separar els efectes d'unes i altres, cal fer molta més recerca que permeti construir models sobre els quals treballar.

Acaben apuntant al sistema de dics que la Xina està construint per evitar que el mar guanyi terreny a les costes, que qualifiquen d'"enorme": els dics també s'estan enfonsant.

 

ARXIVAT A:
CiènciaCrisi climàticaRecerca científica
Anar al contingut