El Congrés aprova la nova Llei de Costes, que redueix la franja de protecció de 100 a 20 metres
El ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha negat l'acusació de l'oposició que la nova llei privatitzi la costa espanyola. Ha assegurat que la llei té com a primer objectiu la protecció medi ambiental de la costa, diferenciant entre els trams urbans i els naturals de les platges. La llei ha tirat endavant amb els vots a favor del PP, l'abstenció de CiU i l'oposició de la resta de partits.
RedaccióActualitzat
El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la nova Llei de Costes, que modifica substancialment la llei de 1988. El nou text redueix la franja de protecció de la costa dels 100 metres actuals fins a 20, allarga fins a 75 anys les concessions d'habitatges que estan en domini públic o preveu que les concessions pels xiringuitos de platja siguin per 4 anys en lloc d'un any, com era fins ara. La norma entrarà en vigor en els pròxims dies, un cop sigui publicada al BOE.
El tràmit parlamentari es va iniciar al desembre, quan el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va defensar al ple del Congrés que la Llei de Costes de 1988 havia fomentat un marc d'inseguretat per als propietaris i titulars de drets a la costa i no complia els seus objectius, és a dir, mantenir i conservar el litoral. En aquell moment, PSOE, IU-ICV-CHA, UPyD, ERC i Compromís-Equo van demanar en les seves esmenes a la totalitat que el text fos tornat al govern, però les seves esmenes van ser rebutjades. Al febrer, la Comissió de Medi Ambient del Congrés va aprovar aquesta reforma amb els vots del PP, l'abstenció de CiU, i el vot contrari de l'oposició. Aquesta votació es va repetir al Senat el 24 d'abril.
El Congrés ha ratificat aquest dijous les esmenes presentades al Senat gràcies al suport del PP i l'abstenció o el vot contrari de l'oposició. L'única excepció ha estat un punt sobre el canvi climàtic, en què ERC ha votat al costat del Partit Popular. La llei incorporarà per primer cop una regulació específica per lluitar contra el canvi climàtic a la costa.
Arias Cañete ha negat l'acusació de l'oposició que la nova llei privatitzi la costa espanyola. Arias Cañete ha assegurat que la llei té com a primer objectiu la protecció mediambiental de la costa, diferenciant entre els trams urbans i els naturals de les platges.
La llei prohibeix les noves edificacions al litoral, tant en el domini públic marítim terrestre -ribera del mar i platges- com en la seva zona adjacent. Es manté la prohibició de l'edificació residencial a la costa, i es reforça amb mecanismes específics preventius, prohibint també que les obres de millora impliquin augments de grandària, altura o superfície. Exclou nuclis de població del domini públic terrestre perquè són terrenys de nuclis urbans habitats des d'abans del 1988 i que afecten majoritàriament habitatges senzills de barriades populars, no hotels o empreses. En concret, el projecte de llei exclou del domini públic marítim terrestre un total de 12 municipis: el poblat marítim de Xilxes a Castelló; Moaña a Pontevedra; Serra Grossa a Alacant; port de Santa Pola a Alacant; Empuriabrava i Platja d'Aro a Girona; Ria Punta Umbría a Huelva; Caño del Cepo i el nucli urbà d'Illa Cristina a Huelva; Pedralejo i El Palo a Màlaga.
Sobre les concessions, es prorroguen les concessions dels propietaris d'habitatges situats a la platja abans de 1988, fins a un màxim de 75 anys. Durant la concessió i les seves pròrrogues s'ha de garantir la conservació de la costa i, a més, es va a exigir als empresaris la corresponsabilització en aquesta conservació del domini públic. L'Estat recupera la competència a l'hora de concedir una pròrroga a les indústries situades al litoral, que abans pertanyia a les comunitats autònomes.
L'aprovació de la nova llei ha estat marcada per la protesta d'un grup d'activistes de l'organització ecologista Greenpeace, que s'han enfilat a la teulada del Congrés en motiu de protesta, però han estat desallotjats i detinguts per la policia. El jutge finalment els ha deixat en llibertat.
El tràmit parlamentari es va iniciar al desembre, quan el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va defensar al ple del Congrés que la Llei de Costes de 1988 havia fomentat un marc d'inseguretat per als propietaris i titulars de drets a la costa i no complia els seus objectius, és a dir, mantenir i conservar el litoral. En aquell moment, PSOE, IU-ICV-CHA, UPyD, ERC i Compromís-Equo van demanar en les seves esmenes a la totalitat que el text fos tornat al govern, però les seves esmenes van ser rebutjades. Al febrer, la Comissió de Medi Ambient del Congrés va aprovar aquesta reforma amb els vots del PP, l'abstenció de CiU, i el vot contrari de l'oposició. Aquesta votació es va repetir al Senat el 24 d'abril.
El Congrés ha ratificat aquest dijous les esmenes presentades al Senat gràcies al suport del PP i l'abstenció o el vot contrari de l'oposició. L'única excepció ha estat un punt sobre el canvi climàtic, en què ERC ha votat al costat del Partit Popular. La llei incorporarà per primer cop una regulació específica per lluitar contra el canvi climàtic a la costa.
Arias Cañete ha negat l'acusació de l'oposició que la nova llei privatitzi la costa espanyola. Arias Cañete ha assegurat que la llei té com a primer objectiu la protecció mediambiental de la costa, diferenciant entre els trams urbans i els naturals de les platges.
La llei prohibeix les noves edificacions al litoral, tant en el domini públic marítim terrestre -ribera del mar i platges- com en la seva zona adjacent. Es manté la prohibició de l'edificació residencial a la costa, i es reforça amb mecanismes específics preventius, prohibint també que les obres de millora impliquin augments de grandària, altura o superfície. Exclou nuclis de població del domini públic terrestre perquè són terrenys de nuclis urbans habitats des d'abans del 1988 i que afecten majoritàriament habitatges senzills de barriades populars, no hotels o empreses. En concret, el projecte de llei exclou del domini públic marítim terrestre un total de 12 municipis: el poblat marítim de Xilxes a Castelló; Moaña a Pontevedra; Serra Grossa a Alacant; port de Santa Pola a Alacant; Empuriabrava i Platja d'Aro a Girona; Ria Punta Umbría a Huelva; Caño del Cepo i el nucli urbà d'Illa Cristina a Huelva; Pedralejo i El Palo a Màlaga.
Sobre les concessions, es prorroguen les concessions dels propietaris d'habitatges situats a la platja abans de 1988, fins a un màxim de 75 anys. Durant la concessió i les seves pròrrogues s'ha de garantir la conservació de la costa i, a més, es va a exigir als empresaris la corresponsabilització en aquesta conservació del domini públic. L'Estat recupera la competència a l'hora de concedir una pròrroga a les indústries situades al litoral, que abans pertanyia a les comunitats autònomes.
L'aprovació de la nova llei ha estat marcada per la protesta d'un grup d'activistes de l'organització ecologista Greenpeace, que s'han enfilat a la teulada del Congrés en motiu de protesta, però han estat desallotjats i detinguts per la policia. El jutge finalment els ha deixat en llibertat.
