El govern anuncia un acord amb Madrid per convocar les 1.245 places de professor
El govern català diu que ha guanyat el pols amb l'executiu espanyol sobre les noves places de professor. El portaveu de l'executiu d'Artur Mas ha anunciat la convocatòria de les 1.245 places, que el govern espanyol volia limitar a 430. Francesc Homs ha assegurat que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha posat seny després d'un intent d'intromissió inèdit.
"Un intent d'intromissió sense precedents". Amb aquestes paraules ha descrit Francesc Homs el recurs que el govern espanyol va interposar contra la convocatòria de 1.245 places de professors, que el Ministeri d'Economia volia limitar a 430. Diu el portaveu de l'executiu català que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha posat seny retirant el seu recurs i permetent que la Generalitat convoqui les 1.245 places. Homs ha explicat que Madrid ha posat com a condició que no es convoqui cap altra plaça i que, en cas contrari, es tornarà a presentar el recurs contra la convocatòria de totes les places.
Tot plegat ha servit perquè Homs denunciï una voluntat d'entorpir les competències de la Generalitat de manera persistent. Per aquesta raó, el govern català demana la convocatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat per parlar dels traspassos pendents i reclama "lleialtat institucional" al govern espanyol a l'hora de crear normatives que vulneren competències de la Generalitat.
En aquest sentit, Homs s'ha referit a l'intent del govern espanyol de legislar en matèria d'horaris comercials, una transferència que, ha recordat, està transferida al govern de la Generalitat. Una altra de les qüestions que segons el portaveu del govern català evidencien la discriminació que pateix Catalunya respecte a la resta de l'estat espanyol és la inversió en infraestructures. Homs ha cridat a corregir aquesta tendència negativa i ha assegurat que aquesta qüestió es posarà sobre la taula d'una eventual reunió de la comissió bilateral.
Homs s'ha mostrat convençut que aquest acord sobre les places de professors no implica que "l'ofensiva" contra les competències de la Generalitat hagi acabat. És més, ha assegurat que l'acord és només fruit "d'haver plantejat les coses contràriament al que diu la llei" i no de la voluntat d'entesa per part de Madrid.
Un greuge que se soluciona
Amb la retirada del recurs per part de l'executiu espanyol deixen de perillar més de 800 llocs, que han estat amenaçats durant tot el procés. Recapitulem per entendre les etapes principals d'aquest pols.
En primer lloc, les oposicions que la Generalitat va convocar per aquest juny oferien 1.245 places de professors de Secundària de cara al curs escolar 2011-2012, però el Ministeri d'Economia va recórrer la decisió. El motiu va ser la fixació del límit en 430 places, esgrimint que la llei de pressupostos de l'Estat marcava que, davant la crisi econòmica, la taxa de reposició de docents no podia superar el 30%.
D'aquesta manera, dels professors que es jubilessin, només es podien substituir amb plaça d'oposició una de cada tres vacants. A partir d'aquí, es desencadena la controvèrsia quan el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Economia entenen el percentatge de manera desigual. Les diferències donen lloc a un ball de xifres que va de les 1.245 que pretén convocar el govern català, al sostre de 430 que admet el govern espanyol.
Però la situació es va enredar encara més quan Andalusia, que també superava la taxa de docents que es podien substituir, va trobar una via per convocar més places d'oposició de les que tenia previstes. Així, a finals del mes de febrer la Conselleria d'Educació andalusa va anunciar la convocatòria de 3.796 places, de les quals una part consten com a taxa de reposició i la resta, com a consolidació de llocs de treball.
Malgrat aquest precedent, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, s'ha afanyat a negar que Catalunya pugui ampliar el nombre de places convocades, fent aquesta mateixa convalidació. Fins i tot, Homs ha reconegut que una amenaça de l'Estat pesa sobre els moviments de l'executiu català: "Si traiem més places, ens ho tombaran tot".
Tot plegat ha servit perquè Homs denunciï una voluntat d'entorpir les competències de la Generalitat de manera persistent. Per aquesta raó, el govern català demana la convocatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat per parlar dels traspassos pendents i reclama "lleialtat institucional" al govern espanyol a l'hora de crear normatives que vulneren competències de la Generalitat.
En aquest sentit, Homs s'ha referit a l'intent del govern espanyol de legislar en matèria d'horaris comercials, una transferència que, ha recordat, està transferida al govern de la Generalitat. Una altra de les qüestions que segons el portaveu del govern català evidencien la discriminació que pateix Catalunya respecte a la resta de l'estat espanyol és la inversió en infraestructures. Homs ha cridat a corregir aquesta tendència negativa i ha assegurat que aquesta qüestió es posarà sobre la taula d'una eventual reunió de la comissió bilateral.
Homs s'ha mostrat convençut que aquest acord sobre les places de professors no implica que "l'ofensiva" contra les competències de la Generalitat hagi acabat. És més, ha assegurat que l'acord és només fruit "d'haver plantejat les coses contràriament al que diu la llei" i no de la voluntat d'entesa per part de Madrid.
Un greuge que se soluciona
Amb la retirada del recurs per part de l'executiu espanyol deixen de perillar més de 800 llocs, que han estat amenaçats durant tot el procés. Recapitulem per entendre les etapes principals d'aquest pols.
En primer lloc, les oposicions que la Generalitat va convocar per aquest juny oferien 1.245 places de professors de Secundària de cara al curs escolar 2011-2012, però el Ministeri d'Economia va recórrer la decisió. El motiu va ser la fixació del límit en 430 places, esgrimint que la llei de pressupostos de l'Estat marcava que, davant la crisi econòmica, la taxa de reposició de docents no podia superar el 30%.
D'aquesta manera, dels professors que es jubilessin, només es podien substituir amb plaça d'oposició una de cada tres vacants. A partir d'aquí, es desencadena la controvèrsia quan el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Economia entenen el percentatge de manera desigual. Les diferències donen lloc a un ball de xifres que va de les 1.245 que pretén convocar el govern català, al sostre de 430 que admet el govern espanyol.
Però la situació es va enredar encara més quan Andalusia, que també superava la taxa de docents que es podien substituir, va trobar una via per convocar més places d'oposició de les que tenia previstes. Així, a finals del mes de febrer la Conselleria d'Educació andalusa va anunciar la convocatòria de 3.796 places, de les quals una part consten com a taxa de reposició i la resta, com a consolidació de llocs de treball.
Malgrat aquest precedent, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, s'ha afanyat a negar que Catalunya pugui ampliar el nombre de places convocades, fent aquesta mateixa convalidació. Fins i tot, Homs ha reconegut que una amenaça de l'Estat pesa sobre els moviments de l'executiu català: "Si traiem més places, ens ho tombaran tot".
