Política i futbol: la venjança de Qatar... al Mundial

D'entrada, l'històric dels saudites ja no era favorable: només havien guanyat 2 dels 14 partits disputats des del seu debut a la Copa del Món, el 1994. Però res feia pensar -tampoc al somrient príncep Bin Salman, assegut amb l'amfitrió i president Vladímir Putin- que Rússia, també amb un nivell de joc mediocre, els engaltaria 5 gols.

Una desfeta difícil de pair, sobretot per una monarquia acostumada a intentar guanyar-ho tot a cop de talonari. Tant és així que el president de la Federació Saudita de Futbol, Turki al-Cheikh, acusava els jugadors de deshonrar el país i els advertia que hauran de passar comptes. Això, després de disculpar-se davant Bin Salman amb un "ho sento, altesa".   

Però aquí al Pròxim Orient les celebracions per la derrota saudita tenien menys a veure amb el marcador que amb la política regional i autoritària del totpoderós reialme. Fa uns dies Bin Salman etzibava als palestins que acceptin la pau o callin. També feia enfadar el Marroc votant contra la seva candidatura per al Mundial del 2026. I el seu bloqueig sobre Qatar tampoc desperta simpaties.

I per si no li era prou dolorosa la desfeta futbolística, el príncep saudita en patia una altra de simbòlica. El mal joc dels seus jugadors va estar il·luminat -durant els 90 minuts del partit- per grans tanques publicitàries on s'hi llegia "Qatar Airways". Publicitat milionària del seu enemic del Golf, a qui fa un any i sense èxit l'Aràbia Saudita intenta esborrar del mapa. Lluny d'això i sense trepitjar el terreny de joc, Qatar li guanyava el partit davant del món.

Qatar 1 – Aràbia Saudita 0.