La Lliga i la Premier: qüestió de tarannà

Mentre que a la Lliga espanyola de futbol encara es trigarà més d'una setmana a saber el nom del darrer equip que completarà la Primera Divisió de la pròxima temporada, a Anglaterra ja fa uns dies que s'ha sortejat el calendari de la Premier League 2017-18 i ben aviat ja se sabran els horaris dels primers mesos de campionat.

Ja sé que és només una coincidència, però diu molt de com es treballa en un lloc i en l'altre. De com es planifiquen dues de les competicions de futbol més importants del planeta. De com s'estructuren i s'organitzen dues lligues que mouen molts interessos econòmics.

Aquí, el més calent és a l'aigüera i fins a meitat de juliol no sabrem el calendari de competició. I els horaris, per desgràcia, arribaran molt més tard. Allà, no només els clubs, sinó sobretot els aficionats, ja es poden començar a planificar la temporada.

I és que encara que sembli mentida hi ha llocs on les lligues de futbol no només estan pensades per fer calés sinó també per satisfer la demanda dels aficionats, que en definitiva en són els principals consumidors i usuaris.

A la Lliga espanyola, per posar un altre exemple, la competició s'aturarà uns dies abans de Nadal i no es reprendrà fins poc abans de Reis. A la Premier, en canvi, hi haurà futbol els dies 23, 26, 30 de desembre i 1 de gener. És a dir, l'espectacle pensat perquè la gent el gaudeixi en família els dies que tenen festa.

Són formes de fer, de planificar, de treballar i d'organitzar completament diferents. I també de tarannà. Començant pels dirigents. Dubto molt que a Anglaterra el màxim directiu de la Premier, a diferència del que hi ha aquí a l'LFP, es dediqui a opinar frívolament sobre el referèndum d'Escòcia, la situació política de la Gran Bretanya o el que pensen o deixen de pensar determinats esportistes del país.