Una Grècia molt debilitada per la crisi assumeix la presidència de torn de la UE

Capritxos del destí. Grècia, el país europeu més debilitat per la crisi, assumeix avui, 1 de gener, la presidència de torn de la Unió Europea de mans de Lituània. Un paper, és cert, cada cop menys rellevant, però que Grècia assumeix amb la intenció de demostrar que estar sota la tutela dels creditors no li impedeix progressar en qüestions comunitàries importants com el creixement, la lluita contra l'atur, la unió bancària o la immigració.

"Grècia assumeix la presidència de la UE amb un fort sentit de responsabilitat cap als seus socis i tots els ciutadans europeus. Els pròxims sis mesos seran una fita no només per a Grècia, que està en el camí de sortir de la crisi gràcies als durs sacrificis del poble grec, sinó també per a la Unió en el seu conjunt", ha dit el ministre d'Exteriors, Evànguelos Venizelos, en el seu missatge d'obertura de la presidència.

Per al primer ministre grec, el conservador Andonis Samaràs, la presidència grega oferirà la possibilitat de demostrar que el país ha sabut superar amb èxit els seus problemes. La grega serà "la presidència de l'esperança" perquè coincidirà amb l'inici de la recuperació econòmica, va assegurar Samaràs en la presentació del seu programa per a aquest semestre als seus col·legues a Brussel·les.

Però el cert és que Grècia està sumida en una greu crisi econòmica i política, i en plena disputa amb la troica per desbloquejar el tercer tram d'un rescat internacional, que seria el tercer. La coalició de govern grega està dividida per les retallades i la ultradreta continua guanyant suports. A més, durant la presidència de Grècia, al mes de maig, es faran eleccions al Parlament Europeu, en què es preveu un ascens de les forces populistes.