Trump accepta el to conciliador de Corea del Nord l'endemà d'amenaçar-la

Amb tota la solemnitat que ofereix una carta amb el membret de la Casa Blanca (molta més solemnitat almenys que una piulada a Twitter), aquest dijous el president Donald Trump feia oficial la decisió unilateral de cancel·lar la cimera amb el líder de Corea del Nord, Kim Jong Un.

Els dos mandataris havien acordat de trobar-se el dia 12 a Singapur per parlar del programa nuclear nord-coreà. Era un gran pas, impensable no fa pas massa temps, quan Trump parlava del "Rocket man" (home coet) per referir-se a Kim i aquest s'hi tornava amb assajos balístics.

Ahir, però, torpedinava aquest escenari de distensió amb tres paràgrafs, entre els quals avisava que el poder armementístic dels EUA era molt més potent que el de Pyongyang.

Sadly, I was forced to cancel the Summit Meeting in Singapore with Kim Jong Un. pic.twitter.com/rLwXxBxFKx

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) May 24, 2018

Trump es justificava per "l'hostilitat" de Corea del Nord en un comunicat crític contra el vicepresident Mike Pence per haver vaticinat per a Kim Jong Un un final similar al del libi Muahamar al Gadafi, que va renunciar al seu programa nuclear. Gaddafi, per cert, va acabar assassinat en una claveguera als afores de Sirte.

La justificació podia sembla agafada pels pèls tenint en compte, sobretot, que potser mai es podria tornar a arribar al nivell de compromís diplomàtic assolit fins aleshores amb Corea del Nord. Podia semblar, sobretot, que s'imposava la tesi expeditiva i bel·ligerant de John Bolton, el vell falcó acabat d'aterrar a l'aministració Trump com a conseller de Seguretat Nacional.

Fos com fos, Trump jugava la carta de la confrontació un altre cop; la de l'alta tensió.

Però la jugada no ha anat per aquí. El contrincant nord-corea no ha seguit la mateixa tàctica i ha ressituat la partida en el terreny de la conciliació. La reacció nord-coreana a la decisió de Trump ha estat la d'allargar-li de nou la mà i mantenir la voluntat a celebrar la cimera de Singapur.

L'aposta pel diàleg també ha arribat de les potències regionals com la Xina i Corea del Sud, que fa de mediador en aquest contenciós. La pressió internacional s'ha activat, també els gestos de Corea del Nord difonent les imatges que demostrarien la demolició dels seus centres d'assajos nuclears. I la derivada de tot plegat ha arribat aquest divendres al migdia, quan Trump tornava al Twitter i més tard davant els periodistes amb el to molt més rebaixat.

Very good news to receive the warm and productive statement from North Korea. We will soon see where it will lead, hopefully to long and enduring prosperity and peace. Only time (and talent) will tell!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) May 25, 2018

No han passat 24 hores que Trump ha tornat a obrir la porta a l'única via de diàleg amb Corea del Nord i, de passada, l'única oportunitat de mostrar-se com un president capaç de liderar un contenciós internacional ple d'arestes, després d'incendiar el Pròxim Orient amb l'ambaixada de Jerusalem.

Amb l'anar i venir de Trump, el president dels Estats Units ha marcat el tempo però no l'agenda de la diplomàcia internacional, que extranyament s'escriu de manera unilateral.