Puigdemont sobre el 21D: "No tenim una altra alternativa que anar tots plegats"

El president i els consellers que són a Bèlgica han reivindicat a Catalunya Ràdio la recuperació de l'esperit de l'Assemblea de Catalunya de cara a les eleccions del desembre
Puigdemont sobre el 21D: "No tenim una altra alternativa que anar tots plegats"
Bèlgica

Puigdemont sobre el 21D: "No tenim una altra alternativa que anar tots plegats"

El president i els consellers que són a Bèlgica han reivindicat a Catalunya Ràdio la recuperació de l'esperit de l'Assemblea de Catalunya de cara a les eleccions del desembre
Redacció Actualitzat
Carles Puigdemont, entrevistat per Mònica Terribas a Bèlgica

Carles Puigdemont, entrevistat per Mònica Terribas a Bèlgica

"El matí de Catalunya Ràdio" ha pogut entrevistar a Brussel·les el president Carles Puigdemont i els consellers cessats pel govern espanyol, i que continuen a la capital comunitària a l'espera de tornar a comparèixer davant la justícia belga el pròxim dia 17.

Entrevistat per Mònica Terribas conjuntament amb els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, Puigdemont ha afirmat que, segons el seu parer, tot el sobiranisme hauria de presentar-se agrupat en una llista unitària que recuperés el que va significar l'Assemblea de Catalunya durant la dècada del 1970:

Carles Puigdemont: "Ens cal una refundació de l'esperit de l'Assemblea de Catalunya; aleshores deien llibertat, amnistia, estatut d'autonomia, ara podem dir alguna altra cosa, però que connecti amb aquest sentiment que té moltíssima gent a Catalunya que van pel país, que no els ho hem de posar fàcil  i que allà on sempre ha perdut l'estat espanyol, allà on sempre la pulsió autoritària ha topat amb una paret, és quan ens hem mantingut sòlidament units en la diversitat. A mi és el que m'agradaria que passés."

Mònica Terribas: "Per tant, o vostè encapçala aquesta llista única o no es presenta?"

Carles Puigdemont: "És que crec que no tenim una altra alternativa que anar tots plegats, sincerament. Hi ha gent que és a la presó, hi ha gent que estem lluny de casa, hi ha entitats que estan sent represaliades només per haver organitzat manifestacions pacífiques, hi ha professors d'escola que van a declarar perquè a les seves aules han tingut debats democràtics, hi ha alcaldes que estan perseguits de tots els colors polítics. Què més ens fa falta per veure que ara és el moment de fer el que segurament moltíssima gent demana que es faci?"

Puigdemont ha justificat la seva presència a Bèlgica per la necessitat d'internacionalitzar el conflicte:

"El cap de setmana després de la declaració d'independència ens va semblar que ens havíem de dividir per poder garantir la legitimitat i la continuïtat de l'acció política d'un govern que continua sent un govern legítim i per intentar internacionalitzar al màxim el que és una causa cada vegada més clara de drets humans i de democràcia.  I per fer-ho o teníem un altaveu internacional o era molt difícil."

Puigdemont ha tingut paraules molt dures cap a l'actitud del govern espanyol i del PP envers el seu govern i l'independentisme en general els dies previs a l'aplicació del 155:

"Era evident que hi havia una pulsió totalitària en cadascuna de les paraules que expressava qualsevol dels portaveus, petit o gran, alt o baix, de Madrid o de Catalunya, tant se val; l'agressivitat, l'odi, les ganes no de justícia sinó de venjança contra els qui, de fet, els vam provocar aquella, per ells, derrota humiliant de l'1 d'octubre no feien presagiar res de bo. Ens havíem de preparar."

 

La república és possible

Preguntat per si el seu govern va mentir quan va donar garanties que es podria aplicar la declaració d'independència, Puigdemont ha respost assegurant que s'hagués pogut fer si hi hagués hagut "un context democràtic":

"Els qui han enganyat la ciutadania són aquells que s'han passat dècades dient que en absència de violència es pot parlar de tot, i qui ha enganyat la ciutadania ha estat el Partit Socialista, que es va comprometre a allò que sortís del Parlament i que, un cop fet això, es va passar a l'altra banda retallant allò que havia aprovat el Parlament. Qui ha enganyat són aquesta gent, i porten molts anys vivint de l'engany. La república és possible? I tant, en un context democràtic. En un context democràtic tot és possible: la república, la independència, la dependència, el debat de monarquia o república. O també és una il·legalitat parlar de república?"

Ha afegit que no havien previst haver d'implantar la república amb "violència policial i econòmica", en referència a l'actuació dels cossos policials durant el referèndum de l'1 d'octubre i al decret que facilita el canvi de les seus socials de les empreses.

"Els fanàtics" són majoria

Durant l'entrevista, Carles Puigdemont ha assegurat que en el sistema polític espanyol són majoria "els fanàtics", i que aquests estan "furiosos" pel que va passar l'1 i el 3 d'octubre. Aquests sectors més radicals serien els que han exigit l'aplicació del 155, que ha definit com a "crim polític", i també les mesures de tota mena que s'estan prenent contra l'independentisme.

Segons ha dit, tot això és el que va impedir que fos ell qui convoqués les eleccions, perquè "mai" va haver-hi garanties que serien unes eleccions normals. També ha dit que el seu govern és "ultralegítim" i que tenen el deure de defensar-lo "els dies, setmanes o mesos" que estiguin a Bèlgica. I  s'ha queixat del contrast entre l'atenció mediàtica que està aplegant la seva presència a Brussel·les i l'actitud de la Unió Europea:

"Fixi's en la paradoxa que representa, i que crec que revela molt bé la crisi que està passant Europa, el fet que els mitjans de comunicació del planeta sencer informen del que passa en un tros de món que es diu Catalunya i, al costat, a pocs metres, a les seus de la Comissió Europea, la més absoluta indiferència."

 

 

Qui es quedava i qui marxava

Per la seva banda, els quatre consellers que l'acompanyen han donat el seu punt de vista de la situació i de com s'hi ha arribat. Toni Comín ha explicat que la decisió de dividir-se en dos grups la van prendre de manera col·lectiva, però que per decidir qui es quedava i qui marxava a Bèlgica van tenir en compte les circumstàncies personals de cadascú:

"Era arriscat, hi havia un grau d'incertesa en estar aquí i estar allà. Tothom va prendre la decisió que va voler, i el resultat ha estat el que ha estat. El moment més dolorós, amb diferència, va ser quan vam saber que els altres consellers anaven a presó preventiva. Va ser molt dur, estàvem junts, no se'ns oblidarà."

Meritxell Serret ha assegurat que eren conscients que ser a Bèlgica tampoc era cap garantia de res:

"Els que som avui aquí, tots teníem clar que no hi havia cap certesa. Confiàvem que a Bèlgica la justícia seria diferent, però no en teníem cap certesa."

Puig i Ponsatí, conscients del risc

Lluís Puig, que va assumir la Conselleria de Cultura a principis de juliol en substitució de Santi Vila, ha explicat que era plenament conscient dels riscos que prenia assumint el càrrec. Ha afegit que el moment clau no va ser quan el van fer conseller, sinó l'acte que es va fer a l'abril al Palau de la Generalitat, quan tots els càrrecs del govern van assumir formalment comprometre's a organitzar el referèndum i a aplicar els resultats.

10 dies després de Puig es va afegir al govern de la Generalitat Clara Ponsatí com a consellera d'Ensenyament. Ponsatí, que va haver de deixar una càtedra a la universitat de St. Andrews, a Escòcia, ha dit que també era conscient dels riscos, però tot i que personalment havia previst que l'estat espanyol podia actuar com el d'Erdogan a Turquia, no s'imaginava que pogués passar:

"El pensament que a mi em va venir va ser que estem tornant al franquisme, amb una diferència: que jo recordo quan era jove que, un cop arribaves a Perpinyà, ja estaves segur. Ara no. Hi ha símptomes molt vívids d'un retorn de la tradició política autoritària més trista de l'estat espanyol, i al mateix temps, des d'Europa hi ha hagut una tolerància extraordinària fins ara."

 

TEMES:
Procés català Govern empresonat Article 155 Eleccions 21D

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS