Polèmica a les Falles pels ninots de 4 migrants saltant una tanca: "Banalitza el sofriment"
Diversos col·lectius afrodescendents han expressat el seu malestar perquè consideren que es fa una "espectacularització" de la figura del migrant
La representació de quatre migrants saltant una tanca a les Falles de València ha generat una forta controvèrsia a la ciutat.
Són ninots de la falla municipal, d'aspecte hiperrealista, i estan enfilats al perímetre del monument principal, a la plaça de l'Ajuntament, on es fa la tradicional mascletà.
Diversos col·lectius afrodescendents han expressat el seu malestar perquè consideren que es fa una "espectacularització" de la figura del migrant. Aquest cap de setmana, fins i tot han intentat retirar-les, però els ho ha impedit la policia.
"No serveix per conscienciar de res"
Entitats com Uhuru i Resistencia Migrante Disidente s'han mostrat molt crítiques davant de l'obra, que pretén denunciar el racisme institucionalitzat. Diuen que "no serveix per conscienciar de res", i que fa un ús "estereotipat" d'un trajecte migratori.
"Estem molt cansats de veure la nostra imatge exposada de manera esbiaixada, incompleta i ridiculitzada", asseguren en un dels missatges que han publicat a les xarxes socials:
"Les tanques representen una cosa superviolenta, i retratar-les d'aquesta manera tan supèrflua comporta banalitzar el sofriment de molta gent".
Disculpes per "una veritat incòmoda"
El dissenyador de l'obra, el grafiter Escif, amb una àmplia trajectòria de peces que denuncien les desigualtats socials, la destrucció de la natura o l'explotació de les persones, ha fet públic un comunicat "de reflexió i autocrítica" arran de la polèmica.
Escif, que va idear uns ninots a qui ha donat forma l'artista faller Pere Baenas, assegura en el text que busca "afegir una altra capa de context" i llança "una disculpa a la comunitat afectada".
Prossegueix dient que "les falles són un mirall que reflecteix les veritats incòmodes que ens interpel·len com a societat":
"Amb aquesta escena, la meva intenció era justament assenyalar el racisme estructural d'una societat i un país que criminalitza l'arribada de migrants sense qüestionar-se els motius que els porta a prendre la decisió dramàtica d'abandonar el seu lloc d'origen."
L'autor apel·la al significat conjunt de l'obra
L'artista urbà també detalla que l'escena dels migrants s'inscriu en el monument "Dos coloms, una branca", que "mostra dos coloms enfrontats per una branca d'olivera i aborda amb ironia la contradicció que comporta fer una guerra en nom de la pau":
"El protagonisme no versa sobre les figures dels migrants que per si soles no construeixen una narrativa. És la tanca i, sobretot, el que succeeix després d'ella el que ens convida a entendre que aquestes persones arrisquen la seva vida fugint d'una tragèdia de la qual, directament o indirectament, som totes responsables".
"Els focs i explosions de la mascletà que tots mirem amb entusiasme, bé podrien representar una de les guerres que obliga a desplaçar-se diàriament a milers de persones. És aquí on l'espectacle es converteix en crítica social", afegeix.
"Forma part del supremacisme i del complex de salvador blanc"
Les entitats han titllat les explicacions de l'artista d'insuficients i diuen que les ha fet per "rentar la seva imatge". Critiquen el fet que no s'hagi comptat amb el parer i perspectiva de persones que hagin viscut aquestes realitats.
Asseguren que el discurs d'Escif "forma part del supremacisme i el complex de salvador blanc, pretenent ensenyar-nos la manera de lluitar":
"No entenem com es pot fer crítica social de problemàtiques que no es coneixen ni s'entenen d'arrel".
"Ens neguem rotundament a haver d'apreciar la imatge de persones negres cremant-se, per tot el que significa a escala social i col·lectiva", conclouen, en al·lusió a la cremà, que s'ha de produir aquest dimarts al vespre.
