Montserrat segueix la pista de Caravaggio

El Caravaggio del Museu de Montserrat, estrella del museu, ha estat retirat de la sala durant tot un dia. L'han portat al magatzem, on especialistes vinguts d'Itàlia, l'han d'analitzat amb deteniment, ja que forma part d'un estudi d'una quarantena de Caravaggios de diferents punts del món.

Primer li ha fet una reflectografia amb una càmera d'infrarojos per veure les capes de pintura que té l'obra, si té un dibuix previ o si l'autor va retocar alguna part. També fotografien el "Sant Jeroni Penitent" amb un macro per veure la pintura amb el màxim detall, i li fan radiografies.

Però la primera sorpresa se la troben a primera vista. Rosella Vodret, la comissaria d'aquest projecte, comença a fer exclamacions quan veu el quadre desmuntat: només té la tela original en què va pintar Caravaggio, i no té una segona tela al darrera com els altres quadres de l'autor que ella ha vist fins ara. La descoberta és molt important perquè permet veure la pinzellada real de Caravaggio:

" Fins ara, és l'única obra que hem trobat feta a la primera tela, i no pas amb la tècnica del "foderato", o sigui, aquella tècnica que consisteix a aplicar una altra tela amb cola sobre la tela original i planxar-la perquè quedi perfectament adherida. Una operació que es fa també ara habitualment en la restauració dels quadres, perquè no perdin el color... però, és clar, això desvirtua molt les pinzellades originals del pintor. Aquí tenim la sort de tenir una obra, segurament l'única, la primera que hem trobat de primera tela, que mai va ser "refoderata" i en què les pinzellades originals són íntegres."

El Sant Jeroni Penitent és l'únic quadre de Caravaggio que hi ha a Catalunya, i el quart de tot l'Espanya. Va arribar a Montserrat el 22 d'abril del 1917, ara fa cent anys. Els altres tres estan a Madrid. El David i Goliat, del Prado, la Salomè, del Palau Reial, i la Santa Caterina, del Museu Thyssen. El Sant Jeroni, però, serà l'únic que s'està estudiant conjuntament amb els vint-i-dos Caravaggios que hi ha a Roma, i disset més que estan escampats per d'altres punts d'Itàlia, Anglaterra i els Estats Units.

Aquest és l'estudi científic més important que s'ha fet mai de l'obra del pintor italià, i servirà per estudiar els quadres seguint uns mateixos paràmetres. Així, segons el Pare Laplana, director del Museu de Montserrat, es podrà saber la cronologia de la seva obra a través dels pigments que utilitzava.

"Allà on anava Caravaggio, comprava els pigments i els dissolvents per fabricar-se les pintures. I fent anàlisis químiques dels pigments es pot trobar una cronologia molt precisa".   

El monestir celebrarà entre el 2 i el 3 de juny unes jornades per parlar de les primeres descobertes d'aquest estudi i també per commemorar el centenari de l'arribada del quadre a Montserrat.

Un monjo el va comprar sense saber que era un Caravaggio

Aquesta és una de les obres que va encarregar comprar l'Abat Marcet pel monestir a principis del segle XX, per intentar incrementar el patrimoni cultural de l'Abadia, que s'havia perdut el segle XIX.

L'encarregat de fer les compres era el Pare Ubach, un monjo de Montserrat que vivia a Roma ja que feia de professor de ciències semítiques. Allà, durant els anys de la Primera Guerra Mundial molts italians venien els seus quadres a uns preus baixíssims per aconseguir diners.

♦ Recuperen un quadre de Caravaggio robat del museu d'Odessa

El monjo es va assabentar que es feia una subhasta d'uns quadres de la col·lecció Magni, on hi havia un Sant Jeroni molt interessant. Ell tenia predilecció per aquest sant i per les seves representacions, ja que era un gran estudiós de la bíblia i Sant Jeroni es considera el patró dels biblistes. Per aquest motiu el va comprar.

Els primers anys es pensaven que era un quadre de José Ribera, el Spagnoletto, perquè és la informació que els van donar quan el van comprar, i a més, no estava signat. Trenta anys més tard, però, va sortir un article a una revista d'art amb un esboç del mateix quadre que havia fet un pintor a la col·lecció Magni abans de la venda, on s'atribuïa a Caravaggio.

Això va canviar les coses, i va coincidir amb la revalorització mundial de l'autor. El 1951 es va fer una gran exposició a Milà, on també va viatjar el Sant Jeroni de Montserrat, on els grans experts van tornar a Caravaggio al seu lloc entre els grans de la pintura.

L'aportació de Caravaggio a la pintura

El Pare Laplana explica que Caravaggio tenia molt mala premsa, sobretot al món eclesiàstic, perquè agafava els seus models dels baixos fons romans, com les tavernes o els prostíbuls. I per tant, els sants i les verges tenien un estil massa humà i hiperrealista, que xocava frontalment amb l'estil barroc amb figures irreals i idealitzades.

"Es pensava en Caravaggio com un artista facinerós, sempre embolicat amb problemes d'assassinats i coses d'aquestes semblants. Però tot el que sigui fer llum sobre aquest personatge és molt interessant."

També destacaven els seus fons de quadres negres, il·luminats amb un punt de llum, que destacaven les figures i feien la realitat més colpidora. El seu estil va revolucionar la pintura i el va copiar tothom, des de José Ribera, als pintors francesos i flamencs durant gairebé un segle. Després va caure en l'oblit i se'l va tornar a rescatar els anys 50.

♦ Obres de Sean Scully al monestir de Santa Cecília de Montserrat

Ara, Rossella Vodret està preparant aquest estudi de Caravaggio, que culminarà amb l'exposició "Dins Caravaggio" que es farà a Milà de finals de setembre a principis de gener del 2018. Allà s'exposaran una vintena de quadres que formen part de l'estudi i, a més, es coneixeran les novetats cronològiques que s'estan investigant.