Més de 50 assassinats de la banda terrorista ETA a Catalunya

L'historial d'atemptats de la banda terrorista ETA a Catalunya va començar el 6 juny de 1975, quan, després d'atracar una sucursal del Banc de Santander, van matar un agent. Des d'aleshores, la banda ha assassinat 54 persones en terres catalanes. Bona part d'elles, un total de 21, van perdre la vida el 19 de juny de 1987 a l'Hipercor de Barcelona, quan la banda va fer esclatar un cotxe bomba carregat amb vint quilos d'amonal al pàrquing de l'establiment. Es tracta de l'atemptat més sanguinari de la història d'ETA. L'última víctima mortal d'ETA a Catalunya va ser el mosso d'esquadra Santos Santamaria, que va morir a Roses el 17 de març de 2001.
Més de 50 assassinats de la banda terrorista ETA a Catalunya
Cronologia

Més de 50 assassinats de la banda terrorista ETA a Catalunya

L'historial d'atemptats de la banda terrorista ETA a Catalunya va començar el 6 juny de 1975, quan, després d'atracar una sucursal del Banc de Santander, van matar un agent. Des d'aleshores, la banda ha assassinat 54 persones en terres catalanes. Bona part d'elles, un total de 21, van perdre la vida el 19 de juny de 1987 a l'Hipercor de Barcelona, quan la banda va fer esclatar un cotxe bomba carregat amb vint quilos d'amonal al pàrquing de l'establiment. Es tracta de l'atemptat més sanguinari de la història d'ETA. L'última víctima mortal d'ETA a Catalunya va ser el mosso d'esquadra Santos Santamaria, que va morir a Roses el 17 de març de 2001.
Actualitzat
Els atemptats d'ETA a Catalunya van començar el 6 juny de 1975, quan, després d'atracar una sucursal del Banc de Santander, el comando es va enfrontar amb la policia i un agent, Ovidio López, va resultar mort. Des de llavors, la banda ha assassinat 54 persones. El 1986 un cotxe bomba acabava amb la vida del policia nacional Ángel González, quan custodiava la caserna de la plaça Espanya de Barcelona. Es tractava de la primera víctima d'ETA en temps de democràcia. L'any següent, Juan Fructuoso i el guàrdia civil Antonio González morien en dues explosions amb cotxe bomba. L'atemptat més sanguinari de la història d'ETA es va produir quan un total de 21 persones, van perdre la vida el 19 de juny de 1987 a l'Hipercor de Barcelona. L'organització terrorista va fer esclatar un cotxe bomba carregat amb vint quilos d'amonal al pàrquing de l'establiment. L'impacte emotiu de l'atemptat va ser tan gran que la banda terrorista va deixar d'actuar a Catalunya durant els tres anys següents. La reaparició, però, va tornar a ser sagnant. El 8 de desembre de 1990, sis policies nacionals que es dirigien a fer tasques de vigilància a un partit de futbol a Sabadell van morir en esclatar un altre cotxe bomba. Uns sis mesos després, el 29 de maig de 1991, ETA atemptava a la Catalunya interior. Integrants del comando Barcelona empenyien un altre cotxe bomba a l'interior de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic i mataven nou persones, entre elles quatre nenes d'entre 7 i 14 anys. A més, una trentena de persones van resultar ferides. Un dia després, els suposats caps del comando, Joan Carles Monteagudo i Félix Erezuma, morien en un tiroteig amb agents de la Guàrdia Civil a Lliçà d'Amunt. Posteriorment, les forces de seguretat aconseguien detenir també cinc presumptes integrants del grup, amb la qual cosa es donava el comando per desarticulat. Però res més lluny d'això. Sis mesos més tard, el 13 de desembre de 1991, ETA començava una campanya de terror amb vistes als Jocs Olímpics de Barcelona, amb l'assassinat de dos policies nacionals a l'interior d'un comerç del barri barceloní de les Corts, José Garrido i Francisco Javier Delgado. Abans de la cita esportiva, el reconstituït comando Barcelona va assassinar cinc persones més en tres atemptats: quatre militars, un guàrdia civil i un paleta de Sant Quirze del Vallès. La predilecció d'ETA per atemptar contra interessos turístics, també ha posat Catalunya en el seu punt de mira. Entre juliol de 1995 i juliol de l'any següent, la banda terrorista va cometre fins a quatre atemptats en diversos punts de la costa tarragonina. A partir de 1996, la banda terrorista va desviar la seva atenció de Catalunya, però poc després de la ruptura de la treva, a finals de 1999, ETA va reconstituir el comando Barcelona i va iniciar una nova campanya d'assassinats. Així, el 21 de setembre de l'any 2000, assassinava el regidor del PP a Sant Adrià José Luis Ruiz Casado. Dos mesos després assassinava l'exministre de Sanitat Ernest Lluch al garatge de casa seva a Barcelona. El 14 de desembre, la víctima escollida va ser el regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano Consuegra, després de col·locar una bomba al seu cotxe. Una setmana després matava el guàrdia urbà de Barcelona Juan Miguel Gervilla, que va voler ajudar els terroristes quan se'ls va espatllar el cotxe bomba amb el qual volien atemptar contra el periodista Luis del Olmo. L'última víctima mortal d'ETA a Catalunya va ser el mosso d'esquadra Santos Santamaria, que va morir a Roses el 17 de març de 2001, quan va esclatar un cotxe bomba instal·lat per la banda en una nova onada d'atemptats de la banda contra interessos turístics, que la va portar mesos després, el 18 d'agost, a Salou, on va col·locar un altre cotxe bomba davant d'un hotel. Es tracta de l'últim atemptat d'ETA a Catalunya.