L'historiador, advocat i polític Josep Benet mor als 87 anys

L'historiador, editor i polític Josep Benet ha mort a Barcelona als 87 anys. Benet va ser un activista polític de primera línia, tant durant la clandestinitat, en la lluita antifranquista, com després de la mort de Franco, en la Transició. Benet va ser elegit senador dos cops: l'any 1977 per l'Entesa dels Catalans, en unes eleccions que el van convertir en el senador més votat de l'estat espanyol, i el 1979, en què va ser reelegit. Posteriorment, l'any 1980 va ser diputat del PSUC com a independent al Parlament. L'activitat de Benet com a escriptor i editor no va ser menys important. Benet va rebre, entre d'altres premis, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va ser Medalla d'Or de la Generalitat l'any 2000.
L'historiador, advocat i polític Josep Benet mor als 87 anys
Barcelona

L'historiador, advocat i polític Josep Benet mor als 87 anys

L'historiador, editor i polític Josep Benet ha mort a Barcelona als 87 anys. Benet va ser un activista polític de primera línia, tant durant la clandestinitat, en la lluita antifranquista, com després de la mort de Franco, en la Transició. Benet va ser elegit senador dos cops: l'any 1977 per l'Entesa dels Catalans, en unes eleccions que el van convertir en el senador més votat de l'estat espanyol, i el 1979, en què va ser reelegit. Posteriorment, l'any 1980 va ser diputat del PSUC com a independent al Parlament. L'activitat de Benet com a escriptor i editor no va ser menys important. Benet va rebre, entre d'altres premis, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va ser Medalla d'Or de la Generalitat l'any 2000.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Podia marxar a l'exili, però no ho va fer. Després de la Guerra Civil, Josep Benet va optar per quedar-se a Catalunya i, com ell mateix va dir alguna vegada, dedicar la seva vida a la resistència política i cultural. Advocat de carrera, Josep Benet es va posar la toga per defensar nombrosos demòcrates que van haver de passar pels tristament famosos tribunals d'ordre públic, els TOP, i pels encara més temuts tribunals militars.

Com a activista cultural i com a creient, format a l'escolania de Montserrat i als jesuïtes, Benet, el 1947, va organitzar les festes populars d'entronament de la Mare de Déu de Montserrat, la primera manifestació catalanista de masses en temps del franquisme, on va penjar una senyera elaborada de forma rudimentària quan aquest símbol estava totalment prohibit.

Ja en el camp de la política, el lentíssim ocàs de la vida del dictador va preparar el terreny per a la democràcia a Espanya i a Catalunya. Benet, que havia militat a Unió Democràtica, va ser un dels molts "companys de viatge" del PSUC, els comunistes catalans. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura, Benet va formar part de la coalició Entesa dels Catalans. Va ser el senador més votat de tot l'estat, amb 1.300.000 vots. També va formar part de la comissió que va redactar l'Estatut de Sau.

A proposta del PSUC, tot i subratllar el seu perfil independent, el 1980 va encapçalar la llista d'aquest partit a la presidència de la Generalitat. No va guanyar, però els resultats obtinguts pels comunistes catalans van ser els millors de la democràcia. També va ser un temps per ampliar les seves diferències amb Josep Tarradellas. D'ell va dir que "era tan egòlatra que quan va tornar de l'exili no va tenir ni unes paraules per als seus predecessors".

Una vida dedicada a la història

Quatre anys al Parlament van ser suficients perquè Benet tingués clar què volia fer: deixar la política activa i dedicar-se a la seva passió, la història. Ja com a historiador, va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània i va escriure nombrosos textos pels quals va ser premiat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat. Però entre tots, un: "Domènec Latorre, afusellat per catalanista". És la història d'un honrat funcionari municipal que el 6 de maig del 1939, un mes després del final de la guerra, va ser afusellat després d'un simulacre de judici. Rescatant aquesta història de l'anonimat, Benet complia un dels seus somnis: dedicar la vida a recuperar la democràcia i l'autonomia, evitant que puguin repetir-se barbaritats com aquesta.

Tota l'obra de Benet, des de "Catalunya sota el règim franquista" fins a "Carles Rahola, afusellat" o "Maragall i la Setmana Tràgica", tenen com a tret comú la seva independència i s'inscriuen en la línia de combat per les obligacions de la ciutadania, en la lluita per les llibertats de Catalunya. Altres llibres seus són "El president Tarradellas en els seus textos" o l'últim, "Escrits en defensa pròpia", on Benet torna a desmitificar Tarradellas, sense estalviar durs judicis cap al polític i la persona, retratant-lo com un "farsant".

L'any 2000, Benet i la seva dona, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya el seu fons bibliogràfic i documental amb prop de 8.000 volums, així com la producció intel·lectual de Benet. Dijous que ve sortirà publicat el primer volum de les seves memòries: "De l'esperança a la desfeta (1920-1939)", un llibre de més de 500 pàgines dedicades als seus primers 19 anys de vida.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS