Destacades personalitats ressalten el paper de Benet en la seva lluita per Catalunya

La mort de Josep Benet ha estat sentida pel conjunt de la classe política catalana. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el president José Montilla ha manifestat que és una gran pèrdua per Catalunya i ha afegit que es tracta d'"una persona que sense cap mena de dubte ha deixat petjada", ja que va defensar la llibertat i les persones que lluitaven per la llibertat en temps difícils.

L'expresident Jordi Pujol, que s'ha definit com un deixeble seu, ha afirmat que Benet se'n va com un gran servidor de Catalunya. "És un home d'aquells que se'n va amb la motxilla plena havent fet moltes coses pel país", ha manifestat.

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, n'ha destacat la fortalesa moral. "Sempre havia estat un home de fragilitat física però, en canvi, tenia enteresa moral i la fortalesa de les conviccions", ha recordat Carod, qui ha lamentat la seva pèrdua tant pel país com a nivell personal.

El líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran Lleida, també ha valorat la desaparició de Josep Benet. Més enllà d'una primera militància a Unió, Duran i Lleida ha destacat el paper del polític i historiador com a patriota. I és que, segons ha manifestat, Benet va ser "una persona que va estar al servei del país des de la perpectiva de la cultura i de les llibertats".

Per la seva banda, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat que l'historiador formava part d'una "generació excepcional" que va ser capaç durant el franquisme d'"assumir responsabilitats i salvar la memòria històrica i la dignitat de la llengua i la cultura catalanes".

En la mateixa línia, l'historiador Agustí Colomines, que va treballar amb Benet al PSUC, ha explicat que "es mor una generació molt important, la generació de la reconstrucció, que va haver de sacrificar la seva vida personal i el seu èxit professional per Catalunya".

També Pere Portabella, que va compartir amb Benet la tasca de senador, ha destacat la coherència en la defensa dels seus ideals: "És una referència com a persona, d'una gran ètica i moral."

Últim adéu

La capella ardent de l'historiador s'instal·larà al Palau de la Generalitat, on podrà ser visitada entre les deu del matí i les sis de la tarda. El fèretre serà rebut pel president de la Generalitat. Més tard, a les vuit del vespre, se celebraran els funerals a l'església de Sant Pere de les Puelles i els oficiarà l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler.

Les despulles de l'historiador Josep Benet, pero, ja han rebut les primeres visites a l'Hospital General de Catalunya, on ha mort aquesta matinada, als 87 anys. Entre les visites, destaca la de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

La ciutat de Cervera decretarà tres dies de dol oficial per la mort de Josep Benet, a qui el 1991 va declarar fill il·lustre.

Personatge clau de la Transició

Personatge clau de la Transició política a Catalunya, Josep Benet va compaginar la seva tasca d'historiador i escriptor amb la militància política. Des de ben jove, com a activista cultural, va organitzar les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1947, primera manifestació catalanista de masses en temps del franquisme.

En el camp de la política, Benet, que militava a Unió Democràtica, va ser un dels molts "companys de viatge" del PSUC, els comunistes catalans. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura, Benet va formar part de la coalició Entesa dels Catalans i va ser el senador més votat de tot l'Estat, amb 1.300.000 vots. També va formar part de la comissió que va redactar l'Estatut de Sau.

L'any 1980 va ser cap de llista pel PSUC a la presidència de la Generalitat i quatre anys més tard va abandonar l'escó a la cambra catalana per convertir-se en el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2000. Com a historiador, va protagonitzar polèmiques, com el seu treball de desmitificació de qui va ser president de la Generalitat Josep Tarradellas. La seva tasca en el camp de la història ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.