El major Josep Lluís Trapero arriba a l'Audiència Nacional per declarar sobre l'1-O
El major Josep Lluís Trapero arriba a l'Audiència Nacional per declarar sobre l'1-O

L'Audiència Nacional enviarà a judici Trapero i l'excúpula d'Interior pel 20S i l'1-O

Actualitzat

L'Audiència Nacional ha confirmat el processament de Josep Lluís Trapero per organització criminal i dos delictes de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia i per la jornada de l'1-O.

També ha ratificat els de l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat Cèsar Puig i de l'exdirector dels Mossos Pere Soler, pels mateixos fets. Pel que fa a la intendent Teresa Laplana, per sedició els dies 20 i 21 de setembre.

Un cop la sala penal ha rebutjat els últims recursos, la jutge Carmen Lamela els enviarà a judici.

L'abril passat Lamela va confirmar el processament per sedició i organització criminal del major dels Mossos i dels seus antics caps polítics. En una interlocutòria, la magistrada desestimava els recursos dels tres processats i de la intendent de la Policia autonòmica, a qui també atribuia sedició.

Segons Lamela, hi ha "indicis racionals de criminalitat" basats en "fets objectius" i no en "meres conjectures o parers dels investigadors". D'aquesta manera, la jutge ratificava la seva interlocutòria de processament, en la qual atribuia a Trapero i als seus caps polítics responsabilitat en la "total inactivitat" dels Mossos durant la concentració a la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre i en l'1-O. La jutge considerava "insuficients" tots els arguments esgrimits pels processats i assenyalava, a més, que no se'ls va causar "cap indefensió" durant el procediment.

En el seu recurs, Trapero va assegurar que es va desmarcar del referèndum de l'1-O i que es va posar a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Fiscalia per complir les seves "ordres" després de l'aprovació de la declaració d'independència del 27 d'octubre.

No obstant, Lamela va considerar que Trapero, Soler i Puig integraven una organització jerarquitzada "sota una direcció comuna en la cúspide de la qual hi havia el president de la Generalitat de Catalunya", que tenia com a objectiu la independència.

 

Anar al contingut