La nova Europa dels 25 neix amb els reptes de la Constitució europea, el terrorisme i l'atur
La solemne hissada de banderes dels ja vint-i-cinc estats membres i de l'ensenya comunitària ha estat l'acte central de la cerimònia de benvinguda als nous deu socis europeus. L'ampliació més important i ambiciosa de la UE posa fi a l'Europa dels blocs i té com a reptes l'aprovació de la Constitució europea, la lluita contra el terrorisme i la creació de llocs de treball. A Dublín ha tingut lloc un altre moment històric: el de la nova foto de família, on també hi ha posat per primera vegada José Luis Rodríguez Zapatero.
Les banderes onejant al vent en el cel dublinès, que era esplèndidament blau, han simbolitzat la creació de la nova Europa reunificada, que uneix els quinze països de l'Europa occidental amb els antics satèl·lits de l'URSS, Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Letònia, Lituània i Estònia, i els mediterranis Xipre i Malta. La cimera de Dublín passarà a la història per ser el punt d'inflexió en què es deixa enrere la soledat de la "vella Europa" per incorporar els països majoritàriament d'influència soviètica, els de l'altra banda del Teló d'Acer.
Malgrat no trobar-se entre els elegits, la cerimònia ha comptat també amb la presència dels mandataris dels països candidats, el romanès Adrian Nastase, el búlgar Simeó de Saxònia i Coburg i el turc Recep Tayyip Erdogan, a més dels presidents de la Comissió Europea, Romano Prodi, i de l'Eurocambra, Pat Cox. Tots plegats han fet un sopar informal per intercanviar punts de vista sobre les negociacions de la Constitució europea, un dels reptes que es planteja la nova Europa, juntament amb el terrorisme i la creació de llocs de treball.
La unió de la Unió ja és un fet, almenys sobre el paper, però, a la pràctica, s'haurà de veure com encaixen les diferents realitats dels Vint-i-cinc i com es tradueix això en la gran assignatura pendent: la Constitució europea. El president de la Comissió Europea ha destacat la importància cabdal de la carta magna i ha dit que s'ha d'aprovar de pressa i bé.
Per la seva banda, Zapatero, que s'ha estrenat com a líder europeu en aquesta cimera històrica, ha dit que, igual que la UE ha garantit la pau i l'estabilitat, la reunificació ha de significar una aposta per la pau al món: "El millor instrument que les relacions internacionals tenen per aconseguir eliminar conflictes, obrir espais de convivència, evitar xocs de civilitzacions en el món és, sense cap dubte, el projecte de la UE que avui (per ahir) s'enforteix." Zapatero pensa que la cerimònia d'avui ha posat el punt final a anys de divisió en el continent europeu.
