La genètica revela la naturalesa de la kunga, el primer animal híbrid criat per humans

Fa 4.500 anys, a Síria i al nord de Mesopotàmia es feia servir un animal anomenat kunga, molt valorat per les elits del territori. Ara, anàlisis genètiques d'uns ossos trobats a Síria revelen la seva identitat: és el primer exemple conegut d'una hibridació entre un animal domèstic i un de salvatge. Concretament, una somera i un ase.

L'estudi s'ha fet amb mètodes molt sensibles, perquè, després de 45 segles al desert, els ossos estaven molt deteriorats. Però investigadors de l'Institut Jacques Monod, de París, han aconseguit classificar-los. Els resultats s'han publicat a la revista Science Advances.

Tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme contenien descripcions d'aquest animal semblant a un cavall, tan apreciat pels més rics i poderosos. Les tauletes també havien permès conèixer el complex sistema utilitzat per criar aquests animals, que provenien de dues espècies diferents d'èquids.

Però no se'n donaven més detalls i per això l'adscripció concreta de la kunga continuava sent un misteri. Fins que uns arqueòlegs van trobar al jaciment d'Umm el-Marra, a la vora d'Alep, un conjunt de 25 esquelets que semblaven de somera i que, segons els investigadors, podien ser, per fi, els primers que es descobrien de la preuada kunga.

Ho feien pensar l'emplaçament i la situació de les restes. S'havien enterrat ordenadament, quan usualment els animals domèstics es llençaven a qualsevol lloc quan morien. Per això, aquests devien ser especialment valorats.

Com que distingir les espècies només pels ossos antics no sempre és fàcil, van enviar les restes a París. I allà les anàlisis genètiques han mostrat que es tractava d'un encreuament entre la somera, que ja estava domesticada, i l'ase sirià salvatge, anomenat hemió de Síria.

Aquest darrer es va extingir el segle passat i per fer les comparacions es van utilitzar una dent i cabells conservats en un zoològic austríac i un os de fa 11.000 anys trobat a Turquia.

Elevat nivell tècnic

Es tracta, doncs, del primer animal híbrid criat i domesticat del qual se'n tenen proves. En aquella regió els cavalls no es van domesticar fins a finals del tercer mil·lenni abans de la nostra era, com els mateixos investigadors de l'Institut Jacques Monod havien explicat en un article publicat el 2020, també a Sciences Advances. I les mules, un altre animal híbrid, en aquest cas de cavall i somera o d'euga i ase, no apareixerien fins a uns mil anys més tard.

El valor de l'animal es pot veure en diversos gravats, on apareix arrossegant carros de guerra. També n'hi ha que mostren com es devien capturar els ases salvatges.

Tot plegat revela, segons els investigadors, un elevat nivell tècnic, perquè ni devia ser fàcil capturar els malhumorats, agressius i ràpids ases salvatges per fer els encreuaments ni després elaborar les millors estratègies per criar-los i ensinistrar-los.

Probablement, l'obtenció d'èquids amb molta força i que atorgaven un gran prestigi als propietaris compensava l'esforç.

Per als investigadors, els resultats permeten aprofundir en el coneixement sobre la societat mesopotàmica i sobre com les elits desenvolupaven i mantenien la seva autoritat.

I la genètica, hi afegeixen, pot fer importants aportacions, aclarint quin tipus d'animals s'utilitzaven uns segles abans que el cavall arribés a la regió. De fet, creuen que la diferenciació només pels ossos és tan difícil que, probablement, ja es devien haver trobat restes de kunga anteriorment, però haurien passar desapercebudes, en no poder-les classificar.