La Fundació Mona i la UPC presenten un sistema per fer electrocardiogrames no invasius a animals
ACN Riudellots de la Selva - La Fundació Mona i la UPC han presentat un sistema per fer electrocardiogrames no invasius a animals. El Grup d'instrumentació ha mostrat uns sensors integrats a uns guants a partir dels quals els cuidadors toquen dos punts de l'animal i poden obtenir els resultats. En el cas dels ximpanzés de la fundació, els cuidadors només han de tocar un dit de cada mà per fer la prova correctament. Amb això s'estalvien anestesiar-los, com havien de fer fins ara. La Fundació Mona ha mostrat el nou sistema en les jornades de l'Associació Europea de Centres de Rescat d'Animals (EARS) que es fan des d'aquest dilluns a les instal·lacions de l'entitat gironina a Riudellots de la Selva (Selva).
La principal causa de mort dels ximpanzés en captivitat són les malalties del cor. Fins ara, cada vegada que es volia controlar la freqüència cardiovascular dels animals, els cuidadors havien d'anestesiar-los. Ara, els enginyers del Grup d'Instrumentació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Fundació Mona han trobat un nou sistema per agilitzar el procés. Es tracta d'un guant amb sensors que permeten als cuidadors saber la freqüència cardíaca tan sols tocant dos punts en concret de l'animal. Una vegada els sensors entren en contacte amb la pell, cal esperar tan sols uns minuts i s'aconsegueixen els resultats de l'electrocardiograma.
Els cuidadors de la Fundació Mona han detectat que amb aquest nou sistema tan sols han d'agafar un dit de cada mà dels ximpanzés per aconseguir els resultats. Asseguren que el nou descobriment els permet salvar vides, ja que poden tenir un control més exhaustiu i àgil de les constants vitals dels animals que tenen en captivitat.
El nou sistema de diagnosi s'ha presentat aquesta setmana durant les jornades que la Fundació Mona acull de l'Associació Europea de Centres de Rescat d'Animals (EARS). En ella hi ha representants de més d'una vintena d'organitzacions dels principals centres de rescat i santuaris de fauna a Europa. En la trobada també hi participen membres del Seprona i representants del Ministeri de Transició Ecològica.
L'EARS permet compartir criteris i estàndards de qualitat a l'hora de cuidar els animals en captivitat. L'objectiu és treballar conjuntament per aconseguir el benestar i la conservació animal. En aquest sentit, l'EARS treballa perquè els centres de rescat de cada regió puguin contribuir a qüestions importants i debats nacionals i regionals perquè les preocupacions es traslladin al Parlament Europeu. Per primera vegada la trobada de la xarxa d'entitats s'ha fet a les comarques gironines i les ha acollit la Fundació Mona.
Una de les entitats participants en la trobada ha estat el Santuari per a Ossos Domazhyr, a la cuitat ucraïnesa de Leopols. La directora ha explicat com és la tasca arran de l'esclat de la guerra amb Rússia, en què es troben ossos lligats i abandonats dins de petites gàbies en restaurants que els feien servir com a reclam turístic. A més, han de sortejar els míssils russos i apagar els incendis que pateix el santuari per la metralla que cau del cel.
Arran de l'experiència relatada per la directora del santuari ucraïnès, les entitats de l'EARS han acordat més coordinació per millorar les condicions dels animals i els cuidadors. També s'han compromès en fer arribar material com ara gàbies de transport i vehicles de rescat.
