La filla d'Allende diu a Barcelona que el PP s'equivoca en desmarcar-se de la memòria històrica

Isabel Allende Bussi, filla de qui va ser el president socialista de Xile, ha lamentat l'actitud del PP envers el projecte de llei de la la memòria històrica. Allende creu que els populars s'equivoquen i cometen un "greu error" en apostar per "l'oblit" de les víctimes de la dictadura, actitud que ha comparat amb la que tenia la dreta xilena. La filla de Salvador Allende s'ha expressat així en l'obertura del primer Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, que s'ha inaugurat aquest dimecres a la tarda a Barcelona. Fins dissabte, ponents procedents de Xile, l'Argentina, Itàlia i Rússia, entre altres, aprofundiran sobre els diferents models i experiències a cada país.
La filla d'Allende diu a Barcelona que el PP s'equivoca en desmarcar-se de la memòria històrica
Barcelona

La filla d'Allende diu a Barcelona que el PP s'equivoca en desmarcar-se de la memòria històrica

Isabel Allende Bussi, filla de qui va ser el president socialista de Xile, ha lamentat l'actitud del PP envers el projecte de llei de la la memòria històrica. Allende creu que els populars s'equivoquen i cometen un "greu error" en apostar per "l'oblit" de les víctimes de la dictadura, actitud que ha comparat amb la que tenia la dreta xilena. La filla de Salvador Allende s'ha expressat així en l'obertura del primer Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, que s'ha inaugurat aquest dimecres a la tarda a Barcelona. Fins dissabte, ponents procedents de Xile, l'Argentina, Itàlia i Rússia, entre altres, aprofundiran sobre els diferents models i experiències a cada país.
Actualitzat

Uns 450 participants d'una desena de països debatran sobre les institucions memorials creades arreu del món, així com sobre les polítiques públiques de recuperació de la memòria històrica i la transmissió de la memòria en el I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic. Es tracta de la primera trobada d'aquestes característiques a tot l'Estat, i en la inauguració, a més d'Isabel Allende Bussi, hi havia el president català, José Montilla, i el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura.

A més d'Allende, participaran en el col·loqui internacional el responsable del Centre d'Estudis Legals i Socials de l'Argentina, Horacio Verbitsky; el director del Museu de la Deportació de l'Isère, Jean-Claude Duclos, i la responsable de la Comissió Xilena sobre Presó Política i Tortura, Elisabeth Lira, entre altres. També hi seran presents el professor de la Roger Williams University de Rhode Island, Julian Bonder; el director del Memorial de la Shoah a França, Jacques Fredj; la responsable de The District Six Museum de Sud-àfrica, Ciraj Rassool, i historiadors catalans com Josep Fontana i Ricard Vinyes.

Els assistents també podran escoltar el testimoni de Marcia Scantlebury, periodista detinguda el 1975 per la DINA -policia secreta xilena en el règim de Pinochet- i que va passar per quatre camps de concentració. Scantlebury és ara la responsable del Museu de la Memòria impulsat pel govern xilè. En la clausura del col·loqui, també es podrà escoltar un missatge gravat d'Avner Shalev, president de la Fundació Yak Vashem (Museu de l'Holocaust de Jerusalem) i Premi Príncep d'Astúries.

Les xerrades es complementen amb dos actes artístics paral·lels. Un és l'exposició "Absències", del fotògraf argentí Gustavo Germano, que se centra en els casos de 14 persones desaparegudes durant la dictadura argentina i retrata el dolor de la seva família i amics. Aquesta exposició es pot veure a la Casa Amèrica de Barcelona. L'altra és l'obra de teatre "Trece rosas", que recupera la història de 13 dones afusellades durant la Guerra Civil i que es podrà veure el 19 d'octubre al Centre Francesca Bonnemaison de Barcelona.

A l'acte de presentació de les jornades, aquest dilluns, el secretari general del Departament de Relacions Institucionals, Joan Boada, va destacar la coincidència d'aquest primer Col·loqui Internacional Memorial Democràtic amb el debat de la llei de memòria històrica i amb la futura aprovació de la llei del memorial democràtic i de la llei de fosses a Catalunya. "Catalunya i Espanya comencen a tancar ferides i a reconèixer les persones deportades, represaliades i violades pel franquisme", va assegurar.

NOTÍCIES RELACIONADES