Israel, al capdavant dels crítics amb l'acord nuclear amb l'Iran

Les crítiques per l'acord nuclear amb l'Iran apleguen Israel, les monarquies petrolieres del golf Pèrsic i els republicans nord-americans
Israel, al capdavant dels crítics amb l'acord nuclear amb l'Iran
Jerusalem

Israel, al capdavant dels crítics amb l'acord nuclear amb l'Iran

Les crítiques per l'acord nuclear amb l'Iran apleguen Israel, les monarquies petrolieres del golf Pèrsic i els republicans nord-americans
Redacció
El primer ministre israelià

El primer ministre israelià desconfia de les intencions del govern de Teheran

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha criticat l'acord nuclear i assegura que l'Iran no ha abandonat la seva aspiració d'obtenir armes nuclears i de difondre el terrorisme al món. Netanyahu adverteix que Israel no permetrà que l'Iran tingui armes nuclears.

Netanyahu fa aquestes declaracions l'endemà de l'entrada en vigor de l'acord nuclear entre l'Iran i la comunitat internacional i de la retirada de les sancions econòmiques al país islàmic.

El primer ministre d'Israel, enemic declarat del règim iranià, assegurava dissabte que Teheran manté intacta la seva ambició de dotar-se d'armes nuclears.

Israel lidera així el bloc dels països crítics amb l'acord amb l'Iran. Un bloc al qual també s'apunten, per altres raons, les monarquies del golf Pèrsic, amb l'Aràbia Saudita com a màxim representant.

Petroli i religió

Aquest matí, les borses de les monarquies petrolieres del Golf han obert amb fortes baixades, empeses per la perspectiva del retorn de l'Iran al ja saturat mercat del petroli, amb la fi de les sancions. El parquet de l'Aràbia Saudita ha estat el que ha patit més, amb una davallada del 6,5%. Xifres similars s'han registrat a Qatar i Dubai. 

Però darrere dels recels del països del Golf no hi ha només raons econòmiques: l'Aràbia Saudita, de majoria sunnita, es mira de reüll l'aixecament de sancions als xiïtes iranians. Els eterns enfrontaments d'arrel religiosa entre xiïtes i sunnites han portat al trencament diplomàtic entre les dues potències de l'Orient Mitjà.

Desconfiança entre els conservadors als EUA

Els aspirants a candidats republicans coincideixen a celebrar l'alliberament dels quatre nord-americans captius a l'Iran, però lamenten que hagi arribat tan tard. Consideren que el govern d'Obama no ha estat ferm en la negociació amb l'Iran i acusen el president nord-americà d'haver-se gairebé agenollat davant l'Iran.

L'aspirant a candidat republicà, Donald Trump, afirma que l'acord arriba massa tard i no és equitatiu:

"Això hauria d'haver passat fa 3 o 4 anys, quan tot estava aturat. Bàsicament ells obtenen 7 persones i 150 mil milions de dòlars i nosaltres en traiem només 4 persones."

Un altre aspirant republicà, Ted Cruz, ha dit que el govern nord-americà hauria d'haver exigit l'alliberament dels ostatges i el reconeixement de l'estat jueu d'Israel abans d'accedir a qualsevol negociació amb l'Iran. 

Escepticisme al carrer

Sobre el terreny, els iranians han rebut amb escepticisme la notícia de l'acord. Molts es mostren favorables a l'acord, però no veuen que tingui una repercussió directa en el seu dia a dia. Dubten que l'economia iraniana pugui recuperar-se amb rapidesa després d'haver suportat durant dècades els efectes de les sancions internacionals.

La fi de les sancions implica el desbloqueig de milers de milions de dòlars que els iranians tenien congelats en comptes a l'exterior i l'eliminació de les restriccions bancàries que afectaven el país.

En l'àmbit polític, l'èxit en les converses amb les potències internacionals pot ajudar Hassan Rouhani i els seus aliats moderats al govern iranià a obtenir un bon resultat a les eleccions parlamentàries previstes per aquest febrer.