Investiguen l'embaràs d'una rajada que viu en un aquari sense cap mascle de la seva espècie
Els científics descarten que s'hagi aparellat amb els taurons que també hi ha a la peixera i creuen que és un cas de partenogènesi o "embaràs virginal"
Es diu Charlotte i és una rajada rodona que viu en un aquari de Hendersonville, una localitat situada a les muntanyes Blue Ridge, a l'interior de Carolina del Nord, als Estats Units.
És una de les estrelles d'aquest petit aquari creat per fer arribar i difondre l'interès per la vida oceànica. Ara tothom està pendent del naixement de les seves cries.
Un esdeveniment per si sol insòlit en captivitat, però que encara ho és més pel fet que la Charlotte està prenyada sense haver tingut contacte amb un mascle de la seva espècie en els vuit anys que fa que la van portar de Califòrnia.
La pregunta immediatament és com ha pogut passar. És molt poc probable que algun dels dos joves taurons bambú d'un any que comparteixen peixera amb la rajada des de juliol passat l'hagin deixat prenyada. L'explicació que comparteixen la majoria dels científics és que l'embaràs de la Charlotte és un cas de partenogènesi, que en grec vol dir "embaràs virginal".
Un fenomen rar però que permet a alguns animals reproduir-se de manera asexuada, sense aparellar-se: l'òvul es "fecunda" amb les pròpies cèl·lules de la mare.
Ara bé, només es podrà saber del cert "qui és el progenitor mascle" fins que neixin les cries... i encara poden trigar un parell de setmanes.
Són quists, és càncer? No, són cries
Al setembre els cuidadors de l'aquari van detectar que Charlotte tenia un bony a l'esquena que els va fer témer que no fos un tumor, recorda Kinsley Boyette, assistent de l'equip ECCO de l'aquari.
"Vam veure que es feia més gran, tenia un gep a l'esquena. I sabem que de vegades en captivitat, si les rajades no s'aparellen, se'ls poden fer quists als òrgans reproductors. Així que vam pensar que podria ser una possibilitat i li vam fer una ecografia."
En un vídeo publicat a Facebook, van enregistrar el procés i la sorpresa que van tenir quan van veure els bonys no semblaven quists. Brenda James Ramer, directora del centre, explica que fins i tot van enviar les imatges a altres experts per tenir una segona opinió: "Van dir que estàvem veient ous, no quists. Va ser increïble", diu Boyette.
Que és la partenogènesi o "embaràs virginal"
Durant milions d'anys, la vida s'ha reproduït mitjançant la partenogènesi que va sorgir en organismes petits i simples. Els científics pensen que en animals més avançats com els vertebrats, la capacitat de reproduir-se asexualment ha estat un últim recurs en condicions adverses per evitar l'extinció, per això es troben espècies que es reprodueixen per partenogènesi en deserts o illes.
Hi ha algunes espècies que alternen la reproducció asexuada amb la sexual com alguns insectes, abelles o serps. Entre els vertebrats s'han comptat unes 80 espècies d'animals, la majoria rèptils o peixos, com sargantanes o taurons.
Però aquest no deixa de ser una raresa en la natura, almenys en la que s'ha pogut observar.
Si en la reproducció sexual un òvul femení es fecunda amb un espermatozou masculí, en la partenogènesi, el cos de la femella troba la manera de replicar cèl·lules pròpies més petites que completen amb l'òvul el material genètic per crear un nou ésser. La descendència és "similar a la mare, però no són clons exactes", recull National Geographic. Les cries hereten els cromosomes X de la mare i, per tant, sempre naixeran femelles.
L'avantatge que en treuen aquests animals és que poden transmetre els seus gens sense gastar energies en l'aparellament, i els permet mantenir l'espècie en condicions difícils. El desavantatge és que en ser genèticament idèntics, els individus són més vulnerables.
Quina possibilitat hi ha que un tauró sigui el progenitor mascle?
La ciència descarta de ple aquesta possibilitat. "No existeix cap rajada tauró", diu Kady Lyons, investigadora de l'Aquari de Geòrgia. "A part de diferències òbvies la mida --ha dit-- les seves anatomies i l'ADN no permeten la procreació".
Per la seva banda, Brenda Ramer també ho creu: "Estic segura que es tracta de partenogènesi", però admet que alguns senyals els van fer dubtar.
La Charlotte i els seus veïns taurons no són massa diferents de mida, i malgrat ser espècies diferents tampoc estan tan allunyades, així que per què no podien estar davant d'un fet extraordinari?
"Vam veure que la Charlotte tenia unes mossegades i vam pensar que els taurons mosseguen durant l'aparellament les femelles."
I després afegeix: "Ens quedem amb la partenogènesi, n'estem segurs en el 99,9%."
Ja és prou emocionant que el cas de la Charlotte els hagi passat en aquest petit aquari a centenars de quilòmetres de l'oceà, diu Ramer, que ara només esperen el naixement de les cries per aclarir "el misteri" que s'ha fet viral i els ha donat a conèixer. "Kinsley i jo vivim a pocs minuts de l'aquari i tenim càmeres les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, vigilant el recinte". Diu que ho tenen tot a punt.
No serà la primera, però la Charlotte entrarà a l'exclusiu grup del qual ja formen part la Leonie, una tauró zebra de l'aquari del Reef a Austràlia, que el 2016 va tenir tres cries sense intervenció masculina; la Thelma, una pitó del zoològic de Louisville als Estats Units que un any abans va tenir 6 cries sense haver vist mai cap mascle de la seva espècie; o la Flora, un dragó femella de Komodo que el 2006 va tenir una cria al zoo de Chester Anglaterra, sense haver estat fecundada.
