El nerviosisme s'apodera dels haitians mentre s'intenta fer-hi arribar l'ajuda humanitària
Fa tres dies que un terratrèmol de grau 7 a l'escala de Richter va fer miques Haití i a poc a poc es fa més evident la magnitud de la tragèdia. El ministre de Salut del país ha informat aquest divendres a la nit que estima que hi hauria al voltant de 50.000 morts i 250.000 ferits. A més, 300.000 persones s'han quedat sense casa i 2 milions d'haitians necessiten menjar urgentment. Els números es tradueixen en nerviosisme sobre el terreny: alguns supervivents han protagonitzat escenes de pillatge, d'altres barren la distribució d'ajuda humanitària per quedar-se-la i cada cop n'hi ha més que s'apleguen a la frontera amb la República Dominicana per fugir d'un país immers en el caos. Tot plegat, mentre als carrers de Port-au-Prince s'amunteguen centenars de cadàvers en descomposició reforçant la idea que no es dóna l'abast per refer-se, encara que sigui tímidament, després del sisme. Els enviats especials de TV3 i Catalunya Ràdio són testimonis directes de la devastació i el caos.
Antoni Bassas, enviat especial de TV3, ha aconseguit parlar amb el president haitià, René Preval, des del mateix aeroport de Port-au-Prince, la capital. Ell mateix n'és un dels damnificats i assegura que fa tres nits que dorm fora, però el que més preocupa el president és la coordinació de l'ajuda. Està satisfet de la resposta internacional davant la catàstrofe, però avisa que cal ordre per aconseguir baixar l'ajuda dels avions i distribuir-la.
L'aeroport de Port-au-Prince és petit i, a més, també ha quedat tocat pel terratrèmol. La torre de control va caure i no hi ha llum a les pistes, la qual cosa dificulta l'aterratge dels avions. De tota manera, la circulació aèria és constant i l'arribada de material humanitari no cessa. Els primers equips civils i militars dels Estats Units ja han arribat al país, i alguns ho han fet des de Cuba; i és que l'illa permet el pas d'avions nord-americans pel seu cel si es tracta d'emergències com les d'Haití. El govern de Barack Obama ha mobilitzat vaixells militars, helicòpters, avions de càrrega, portaavions i equips de comunicació, i ha anunciat que hi enviarà 10.000 soldats. Des d'Europa també han arribat carregaments de material. Fins ara, onze països, entre els quals hi ha Espanya, amb 50 tones de material, han ofert assistència.
Catalunya ha d'enviar un avió de manera imminent que ja està preparat per enlairar-se a l'aeroport del Prat. La Generalitat destina a Haití més de 200.000 euros i posa a disposició de les ONG 300.000 euros més per a projectes a l'illa caribenya. El Brasil, el Perú, França, el Canadà, els Estats Units, Itàlia, Bèlgica o la República Dominicana són alguns dels països que ja han fet acte de presència a Port-au-Prince. En total, es calcula que cal acumular 560 milions de dòlars per ser efectius en la reconstrucció del país.
Panorama desolador
El món s'ha bolcat a ajudar Haití, i a fe que aquest país ho necessita. Es calcula que hi podria haver fins a un 70% d'edificis destruïts, i això passa en un país que és el més pobre de l'Amèrica Llatina. Antoni Bassas ho explicava en una de les seves cròniques: "Si abans no hi havia futur, ara gairebé no hi ha present".
Als carrers de Port-au-Prince s'amunteguen els cadàvers sense que ningú els reculli ni els enterri, la qual cosa suposa un perill de propagació de malalties. I això seria complicar molt més una realitat higiènica i sanitària que ja és una de les principals preocupacions. Prova d'això és que les autoritats tenen previst instal·lar un hospital de campanya a l'estadi nacional de la ciutat. Segons Metges Sense Fronteres, hi ha milers de persones que necessiten ser intervingudes quirúrgicament.
Per si tot això fos poc, encara hi ha una altra gran preocupació: la inseguretat. Els supervivents busquen aliment on sigui i fan el que calgui per fer-se'l seu. S'han viscut nombroses escenes de pillatge i fins i tot s'ha assaltat un magatzem de l'ONU on es guardava menjar. Són accions que podrien intensificar-se els pròxims dies si no s'hi posa remei.
Dos morts espanyols
El Ministeri d'Afers Exteriors ha confirmat la mort d'un matrimoni d'espanyols. Les seves filles n'han reconegut els cadàvers. Hi ha, però, mitja dotzena d'espanyols desapareguts a Haití, entre ells un home d'Olot que hi havia anat de vacances. Es tracta de Xavier Rabat. Per ara, ningú s'hi ha pogut posar en contacte. De moment, l'ambaixada espanyola a Haití ha localitzat 75 espanyols dels 111 que viuen al país, alguns d'ells ferits lleus.
L'aeroport de Port-au-Prince és petit i, a més, també ha quedat tocat pel terratrèmol. La torre de control va caure i no hi ha llum a les pistes, la qual cosa dificulta l'aterratge dels avions. De tota manera, la circulació aèria és constant i l'arribada de material humanitari no cessa. Els primers equips civils i militars dels Estats Units ja han arribat al país, i alguns ho han fet des de Cuba; i és que l'illa permet el pas d'avions nord-americans pel seu cel si es tracta d'emergències com les d'Haití. El govern de Barack Obama ha mobilitzat vaixells militars, helicòpters, avions de càrrega, portaavions i equips de comunicació, i ha anunciat que hi enviarà 10.000 soldats. Des d'Europa també han arribat carregaments de material. Fins ara, onze països, entre els quals hi ha Espanya, amb 50 tones de material, han ofert assistència.
Catalunya ha d'enviar un avió de manera imminent que ja està preparat per enlairar-se a l'aeroport del Prat. La Generalitat destina a Haití més de 200.000 euros i posa a disposició de les ONG 300.000 euros més per a projectes a l'illa caribenya. El Brasil, el Perú, França, el Canadà, els Estats Units, Itàlia, Bèlgica o la República Dominicana són alguns dels països que ja han fet acte de presència a Port-au-Prince. En total, es calcula que cal acumular 560 milions de dòlars per ser efectius en la reconstrucció del país.
Panorama desolador
El món s'ha bolcat a ajudar Haití, i a fe que aquest país ho necessita. Es calcula que hi podria haver fins a un 70% d'edificis destruïts, i això passa en un país que és el més pobre de l'Amèrica Llatina. Antoni Bassas ho explicava en una de les seves cròniques: "Si abans no hi havia futur, ara gairebé no hi ha present".
Als carrers de Port-au-Prince s'amunteguen els cadàvers sense que ningú els reculli ni els enterri, la qual cosa suposa un perill de propagació de malalties. I això seria complicar molt més una realitat higiènica i sanitària que ja és una de les principals preocupacions. Prova d'això és que les autoritats tenen previst instal·lar un hospital de campanya a l'estadi nacional de la ciutat. Segons Metges Sense Fronteres, hi ha milers de persones que necessiten ser intervingudes quirúrgicament.
Per si tot això fos poc, encara hi ha una altra gran preocupació: la inseguretat. Els supervivents busquen aliment on sigui i fan el que calgui per fer-se'l seu. S'han viscut nombroses escenes de pillatge i fins i tot s'ha assaltat un magatzem de l'ONU on es guardava menjar. Són accions que podrien intensificar-se els pròxims dies si no s'hi posa remei.
Dos morts espanyols
El Ministeri d'Afers Exteriors ha confirmat la mort d'un matrimoni d'espanyols. Les seves filles n'han reconegut els cadàvers. Hi ha, però, mitja dotzena d'espanyols desapareguts a Haití, entre ells un home d'Olot que hi havia anat de vacances. Es tracta de Xavier Rabat. Per ara, ningú s'hi ha pogut posar en contacte. De moment, l'ambaixada espanyola a Haití ha localitzat 75 espanyols dels 111 que viuen al país, alguns d'ells ferits lleus.
