Dos anys dels atemptats de Bataclan amb una França ja fora de l'estat d'emergència

Macron presideix actes d'homenatge als 130 morts i als ferits dels atacs a la sala Bataclan, l'Estadi de França i a diversos restaurants del centre de París
Dos anys dels atemptats de Bataclan amb una França ja fora de l'estat d'emergència
París

Dos anys dels atemptats de Bataclan amb una França ja fora de l'estat d'emergència

Macron presideix actes d'homenatge als 130 morts i als ferits dels atacs a la sala Bataclan, l'Estadi de França i a diversos restaurants del centre de París
Redacció
Emmanuel Macron i Anne Hidalgo, aquest dilluns davant de la sala Bataclan de París (Reuters)

Emmanuel Macron i Anne Hidalgo, aquest dilluns davant de la sala Bataclan de París (Reuters)

Aquest dilluns 13 de novembre es compleixen dos anys dels atemptats de París que van causar la mort de 130 persones i ferides a 350.

Els objectius dels terroristes jihadistes van ser l'Estadi de França, on s'estava jugant un partit de futbol, diversos restaurants del centre de la capital francesa i, sobretot, la sala de concerts Bataclan, on hi va haver la majoria de víctimes mortals.

Macron presideix homenatges

Per commemorar l'aniversari s'han fet a París diversos homenatges a les víctimes. El president francès, Emmanuel Macron, n'ha presidit uns quants, a l'Estadi de França i també al centre de la ciutat, on ha coincidit amb l'alcaldessa Anne Hidalgo, i l'expresident François Hollande en la inauguració de diverses plaques commemoratives.

 

El recorregut de Macron ha estat exhaustiu: ha passat per tots els llocs on els terroristes van actuar, la majoria restaurants del centre: La Bonne Bière, Le Carillon, Le Petit Cambodge, Le Comptoir Voltaire i La Belle Équipe. El final del recorregut és la sala Bataclan, on van morir 90 persones.

Fora de l'estat d'emergència

Aquest segon aniversari arriba dues setmanes després que França aprovés una nova llei antiterrorista que li ha permès no haver de tornar a prorrogar l'estat d'emergència. Això ha estat possible perquè aquesta llei converteix en normals mesures pròpies de situacions d'emergència.

Algunes d'aquestes mesures passen per controlar més estretament els sospitosos i també atorgar als prefectes la potestat de controlar els esdeveniments ciutadans amb mesures extraordinàries. També tancar sense mandat judicial llocs de culte que considerin que fan apologia del terrorisme.

Això ha estat criticat per organitzacions de drets humans, que asseguren que aquestes mesures poden limitar les llibertats personals, envair la vida privada i eliminar la presumpció d'innocència.

 

Balanç de dos anys

Des dels atemptats de fa dos anys, França ha viscut en estat d'emergència i amb grans desplegaments policials arreu per evitar nous atacs. No es va poder evitar, però, l'atropellament massiu de Niça el 14 de juliol del 2016 ni tampoc altres atemptats menors.

Els responsables de seguretat francesos consideren que ja és molt improbable que es repeteixin atacs com els de fa dos anys, organitzats i coordinats directament per Estat Islàmic, però el que sí que temen són els atemptats comesos pels anomenats "llops solitaris", que actuen per lliure.

De fet, França n'ha patit diversos d'aquest tipus durant aquest any: el febrer al Museu del Louvre, el març a l'aeroport d'Orly, l'abril als Camps Elisis de París, amb un policia mort, el juny un altre cop a París, a Notre Dame, i l'octubre a Marsella, amb dos estudiants morts.

La policia també ha aconseguit aturar atemptats mentre s'estaven preparant, com a l'abril a Marsella, on van desarticular una cèl·lula que estava fabricant explosius i el setembre a París, on en van desarticular una altra que volia atemptar amb bombones de gas contra un edifici del districte 16.