Les administracions públiques basques i catalanes lideren la presència a les xarxes socials

L'esforç de les diferents administracions espanyoles per digitalitzar els serveis i actuar com a administració electrònica també implica la seva activitat a les xarxes socials, i en aquest terreny catalans i bascos apareixen com els líders que en certa manera guien els altres governs locals i autonòmics. Així s'ha fet pal·lès, almenys, en la sessió d'avui a Tecnimap, la trobada d'empreses i institucions que congrega prop de cinc mil professionals a Saragossa.
Les administracions públiques basques i catalanes lideren la presència a les xarxes socials
janquim / Saragossa

Les administracions públiques basques i catalanes lideren la presència a les xarxes socials

L'esforç de les diferents administracions espanyoles per digitalitzar els serveis i actuar com a administració electrònica també implica la seva activitat a les xarxes socials, i en aquest terreny catalans i bascos apareixen com els líders que en certa manera guien els altres governs locals i autonòmics. Així s'ha fet pal·lès, almenys, en la sessió d'avui a Tecnimap, la trobada d'empreses i institucions que congrega prop de cinc mil professionals a Saragossa.
El cas dels webs sobre el servei ferroviari de Rodalia s'ha citat més d'un cop en aquesta conferència, exposat com un exemple de les possibilitats que hi ha si des dels governs s'accepta amb humilitat que els ciutadans emprenen iniciatives complementàries o fins i tot substitutòries.

L'ús de missatges de Twitter enviats pels mateixos usuaris del tren s'ha esgrimit com una prova d'aquesta oportunitat però hi ha altres accions que també han merescut una referència particular. A destacar en primer lloc el portal Irekia del govern basc, estrenat tot just ahir, partint d'un acord del govern basc de 29 de desembre que es comprometia a posar les dades a l'abast dels ciutadans i tingut com una manifestació clara de l'aposta per l'anomenat "govern obert".

L'experiència de Parlament 2.0 també ha estat citada, i és ara mateix una cambra parlamentària pionera en l'ús de les xarxes socials, de la mateixa manera que els blogs que manté actius la Generalitat. Potser com una anticipació de la situació que es viurà aquest any 2010 a Catalunya, al debat central d'aquesta tarda s'ha recordat que els blogs actius del govern britànic han decidit suspendre la seva actualització fins després de les eleccions, per evitar que la relació comunicativa amb els ciutadans es pugui interpretar com un gest amb intencionalitat partidària.

L'administració s'equivoca

El missatge principal en què han coincidit els participants sembla senzill però conté un concepte de canvi radical: les administracions són imperfectes, s'equivoquen com tothom, i no poden arribar a tot arreu. Per això, han d'entendre que les activitats que emprenguin els ciutadans no els van a la contra sinó que milloren els serveis i els estimulen a aprendre noves maneres de relacionar-se amb les persones.

Marc Garriga, cap de projectes web a l'Ajuntament de Barcelona, ho ha expressat d'una forma agosarada quan ha convocat els assistents a córrer el risc de pifiar-la, amb el terme "trystorming".

Bones pràctiques

Però les proves que l'activitat ciutadana sovint s'avança o reforça l'acció de l'administració són variades i avui se n'han citat unes quantes. Les dades sobre els preus de carburants que el Ministeri d'Indústria fa públiques, per posar un exemple, han permès que persones que no hi tenen res a veure creessin una aplicació per a mòbil que permet comprovar a quina estació de servei de les que algú té a prop surt més a compte aturar-se a omplir el dipòsit. Entre altres demostracions de la capacitat de reutilització de les dades públiques per part dels ciutadans.

A banda d'aquesta idea sobre la importància de les activitats que emprenen els ciutadans amb les dades que les administracions poden facilitar, s'han esmentat altres casos de "bones pràctiques", com ara els serveis de subscripció RSS del Ministeri de Foment, per fer més fàcil el seguiment de convocatòries i licitacions, el wiki de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, la presència a Facebook de la Biblioteca Nacional d'Espanya o el compte de Twitter que s'emet des de La Moncloa i que ja supera els 86.000 seguidors.

A les xarxes, per servir els ciutadans

Més enllà de les propostes concretes, els ponents també han coincidit en els elements principals de la recepta. Com ho ha dit el màxim responsable d'aquestes accions al govern basc, Alberto Ortiz de Zárate, "es tracta d'establir un nou contracte social amb els ciutadans, que prenen les seves decisions de forma lliure".

La també basca Idoia Llano ha recordat als centenars d'assistents que omplien l'auditori principal de Tecnimap que la ciutadania avança de pressa i que els més joves fan servir les xarxes d'una manera natural i sense complexos que va més de pressa que l'esforç dels governs. Marc Garriga ho ha remarcat amb una sentència clara: "L'administració té la missió de servir els ciutadans i la seva presència a les xarxes només té sentit si compleix aquest objectiu".

Per això, abans d'emprendre aquest camí, fa falta, com ha indicat Rafael Chamorro, un impulsor de les noves tecnologies en l'àmbit del turisme i un dels pioners en aquestes activitats, que es tingui voluntat de conversar i de saber fer servir les eines i superar la temptació de la comunicació unidireccional.


NOTÍCIES RELACIONADES