"Un debat nuclear", a "Món"
Demà, a les 23.05, s'emetrà "Un debat nuclear", una edició del programa de la secció d'Internacional de TV3 "Món", que presentarà, des de múltiples punts de vista, l'estat actual del tradicional debat a favor i en contra de l'energia nuclear. "Món" està dirigit i presentat per Joan Carles Peris.
Abans, a les 22.05, "Sense ficció" estrenarà "Retorn a Txernòbil", un documental en que les persones que van treballar per atenuar les conseqüències de l'accident nuclear, i que van ser anomenats "liquidadors" o "biorobots", tornen al mateix lloc de l'accident per explicar una història d'horror que ha marcat la seva vida.
"Món" a Txernòbil
Un equip del programa, format per Lluís Caelles i David Burillo, es desplaça a Ucraïna, a la central de Txernòbil, per recollir testimonis que qüestionen si la solució adoptada per liquidar la central accidentada és la millor. A més a més, expliquen per què, després de viure la pitjor catàstrofe nuclear civil de la història, el país continua apostant per aquesta font d'energia i ocupa el vuitè lloc en el rànquing dels més nuclearitzats.
Malgrat tot, Rússia reforça l'aposta nuclear
Hi ha historiadors que diuen que Txernòbil és un factor determinant per a la caiguda de la Unió Soviètica. Però, 35 anys després, què ha après Rússia d'aquella experiència? Com Ucraïna, ha continuat optant, i amb més intensitat, per l'energia nuclear. El corresponsal a Moscou, Manel Alias, explica que s'apliquen noves tècniques que permeten fer centrals més petites o molt més grans, i fins i tot flotants, però amb uns criteris de seguretat molt més exigents. Rússia exporta aquesta tecnologia i augmenta el seu pes geoestratègic sobre països que en depenen.
Alemanya i França, veïns, però amb models oposats
El programa també busca dos exemples diferenciats i més propers: Alemanya i França. Berlín va optar per prescindir de l'energia nuclear i substituir-la per fonts netes i renovables. A França, en canvi, es manté l'aposta per l'àtom, que ha garantit al país la independència energètica i preus baixos per als consumidors. Quins pros i contres presenten cadascuna d'aquestes opcions? Els corresponsals Oriol Serra i David Melgarejo ho analitzen.
I després de les nuclears, què?
I en el cas de Catalunya i Espanya, com es planteja el debat? Hi ha un pla d'extinció de les nuclears aprovat pel govern espanyol, que preveu que el 2035 no n'hi hauria d'haver cap d'operativa. Vandellòs 2 seria de les últimes a tancar-se. És realista aquest objectiu? S'hauran pogut impulsar prou les energies alternatives -eòliques, solars...- per garantir el subministrament d'una societat cada cop més electrodependent? Un reportatge d'Esther Miró n'apunta les respostes.
Palomares, a un pas de la catàstrofe
El programa no es limita al vessant civil de l'energia nuclear, que es presentarà per sempre marcada per l'estigma de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki. Aquests desastres haurien pogut tenir continuació a Palomares, a Andalusia, el 1966, on van caure quatre bombes termonuclears a conseqüència d'un accident aeri. El programa ha aconseguit imatges pràcticament inèdites d'arxius oficials dels Estats Units, que mostren els treballs posteriors per recuperar-les i netejar la zona. Un equip format per Roser Oliver i Enric Miró comproven també, sobre el terreny, que, 55 anys després, la costa de Palomares continua marcada per aquells fets.
Les armes nuclears, avui
És cert que, després de la guerra freda, els Estats Units i Rússia han avançat en acords bilaterals de no proliferació nuclear. Però l'arma atòmica no és exclusiva d'ells. La resta de països que són membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides la Xina, França i el Regne Unit- també la tenen. I posteriorment hi han accedit l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord. I n'hi ha més que hi aspiren, perquè la consideren una garantia de dissuasió davant de qualsevol amenaça. Joan Roura explica la ratera en què s'ha ficat la humanitat, que compta actualment amb prou caps nuclears per arrasar el planeta.
