"Sense ficció" estrena "Milicianes" i "Terra cremada: La destrucció de Barcelona?"
Demà, a les 21.55, "Sense ficció" estrena "Milicianes" dirigida per Tània Balló i Jaume Miró, que es planteja si és possible restituir la identitat d'unes milicianes que van ser assassinades a Mallorca a principis de la Guerra Civil, 80 anys després?
Tot seguit, a les 22.55, "Sense ficció" recupera la figura de Miquel Serra i Pàmies amb "Terra cremada: La destrucció de Barcelona?". El polític es va atribuir que l'exèrcit republicà no destruís Barcelona durant la retirada quan les tropes franquistes estaven a punt d'envair la capital catalana.
"Milicianes" (dimarts, a les 21.55)
El 5 de setembre de 1936, cinc milicianes van ser afusellades, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l'expedició del capità Albert Bayo, que, per ordre de la Generalitat, l'agost de 1936 va intentar recuperar l'illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d'un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l'illa. Unes hores més tard van ser detinguts per les tropes rebels i, un cop a Manacor, ells van ser afusellats.
Les cinc dones, tractades de prostitutes, van ser violades i torturades aquella mateixa nit. A la matinada, van ser assassinades. A dia d'avui, tots ells segueixen en una fossa sense identificar.
L'existència d'un diari, escrit per una d'elles, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, i l'anonimat de tres d'elles, han fet que sobre aquesta història hi hagi moltes llegendes.
Vuitanta anys després, una intensa investigació retorna la identitat de les tres milicianes anònimes i les contextualitza en el moment històric que van viure des d'una perspectiva de gènere.
A partir de la seva història, "Milicianes" esbrinarà l'existència d'un projecte revolucionari, liderat per un grup de dones, que, a l'inici de la Guerra Civil, van decidir lluitar amb igualtat per la llibertat.
"Milicianes" és una producció de Nina Produccions i Cinètica Produccions, amb la coproducció de TV3 i IB3.
"Terra cremada: La destrucció de Barcelona?" (dimarts, a les 22.55)La pel·lícula "Terra cremada: La destrucció de Barcelona?", de Sílvia Quer, narra la història de Miquel Serra. La seva odissea no és només una història, sinó també un exemple de consistència ideològica, sacrifici i amor.
La història comença amb un home nerviós; un home que dona voltes d'un lloc cap a un altre fins que decideix escriure per calmar-se. Així és com Miquel Serra i Pàmies comença a redactar els seus records, en una petita i fràgil llibreta, assegut en un atrotinat banc de fusta. Les pugnes polítiques, els altercats al carrer, el comiat de la seva dona... L'home escriu sense parar els records que ocupen la seva memòria. Entre tot això, els esdeveniments del gener del 1938 són minuciosament detallats.
Miquel Serra és vicesecretari del PSUC i conseller a la Generalitat quan és citat a una reunió secreta organitzada per les altes esferes comunistes d'Espanya. Han arribat ordres des de Moscou: l'estratègia de terra cremada haurà d'aplicar-se a Barcelona abans de l'arribada ja assegurada del bàndol nacional. L'estratègia es fonamenta amb la consigna de "victòria o mort" i consisteix en la destrucció de tot allò que pogués ser útil a l'enemic abans de la seva entrada a la ciutat. En el cas de Barcelona el pla ordena la destrucció de fàbriques, punts de proveïment energètic, conductes d'aigua potable, vies de comunicació i túnels de metro. Fer volar pels aires tot allò, evidentment, suposaria centenars de víctimes mortals, però des de Moscou, la Internacional i el mateix Partit Comunista Espanyol (en constant pugna amb el PSUC, partit de Serra) es consideren simples danys col·laterals. Davant d'aquest pla maquiavèl·lic Miquel Serra només té una solució... Fer-se'n càrrec ell mateix.
Lluny de portar a terme la seva missió, Miquel Serra i Pàmies dedica els seus esforços per evitar el pla comunista: organitza reunions improductives, provoca equívocs horaris, dona contactes erronis... Fa tot el possible per evitar la barbàrie, una barbàrie que, a més de les víctimes directes, suposaria una postguerra insofrible i mortal.
Quan l'exèrcit de Franco arriba a Barcelona, els soldats es troben una ciutat intacta. Serra ha salvat milers de persones. Les pàgines de la petita llibreta de Serra i Pàmies estan ara plenes de records però la seva història no acaba aquí, encara queda tinta per abocar: Serra va desobeir ordres des de dalt i les conseqüències personals van ser fatídiques. Aquestes pàgines encara han de passar per les presons de Moscou, els carrers del Japó i la soledat de Mèxic... Queda molt viatge per fer fins a arribar a aquest home nerviós que dona voltes d'un lloc a un altre, fins que decideix calmar-se.
Alguns historiadors, però, posen en dubte el seu paper com a salvador de la ciutat de Barcelona que detalla en les seves memòries. Va ser Miquel Serra i Pàmies, en realitat, l'home que va salvar Barcelona, que va evitar la política de terra cremada?
