"El documental" recorda la Barcelona bohèmia amb "A la puta strasse. 2º Acto"
Demà, a les 22.00, "El documental", al 33 i a tv3.cat, oferirà la reemissió de "Rovira-Beleta. Crònica pendent". Una producció de Focus Audiovisuals i Ovideo, amb la coproducció de TV3, que ret homenatge a Francesc Rovira-Beleta, director de cinema contemporani, pioner en la producció de dibuixos animats i en el rodatge en 3D i reconegut, sobretot, per les seves nominacions als Oscars de Hollywood.
A continuació, a les 23.00, el programa estrena "A la puta strasse. 2º Acto", un record de les vides alternatives, l'art i la música d'una època que ja és història de Barcelona. Aquest documental també es podrà veure durant trenta dies a la carta, a tv3.cat, amb drets d'emissió a Espanya.
"Rovira-Beleta. Crònica pendent"
Dirigit per la neta del cineasta, Lara Mateo Rovira-Beleta, el documental ret homenatge a Francesc Rovira-Beleta (Barcelona, 1912-1999), un dels directors de cinema més influents dels anys 50 i 60 d'Espanya. Dues de les seves pel·lícules, "Los Tarantos" (1962) i "El amor brujo" (1967), van estar nominades als Oscars en la categoria de millor pel·lícula estrangera, en una època en què el cinema espanyol pràcticament no gaudia de projecció exterior.
Rovira-Beleta va encapçalar moltes de les innovacions tècniques i estilístiques que es van produir al cinema espanyol del segle passat. Era un cineasta de vocació, i autodidacta, que va ser pioner en el rodatge en tres dimensions, la producció de dibuixos animats, i en l'adopció de tècniques del neorealisme italià i del documental, com el rodatge en exteriors naturals.
A més, va treballar diversos gèneres cinematogràfics, per voluntat pròpia i per encàrrec. Fins a l'últim moment, sempre va tenir una gran inquietud: trobar "l'assumpte", allò capaç de generar l'interès suficient per justificar l'esforç i la dedicació enormes que destinava a cada pel·lícula. Entre la seva filmografia destaquen títols com: "Hay un camino a la derecha" (1953), "El expreso de Andalucía" (1956), "Los atracadores" (1962) o "La dama del alba" (1966).
Al documental, la personalitat i trajectòria del cineasta queda reflectida a partir de dos fils conductors. Per una banda, la preparació de l'exposició "Rovira-Beleta, més enllà de Los Tarantos" (2016), de la Filmoteca de Catalunya. Per altra banda, la narració de "Crónica de sangre", un projecte en què el director estava obsessionat, però que no va poder dur a terme. Lara Mateo recrea la història a partir dels guions de la pel·lícula, i busca els espais i les veus per entrellaçar amb escenes de pel·lícules de Rovira-Beleta, de manera que crea un diàleg atemporal on destaca els elements que van esdevenir una constant en la filmografia del cineasta.
Durant el llargmetratge, els fills de Francesc Rovira-Beleta donen resposta a les qüestions que planteja la directora sobre la figura del seu avi. També hi intervenen els cineastes Rosa Vergés, Carlos Benpar, i Josep Maria Forn, i els crítics Jaume Figueras, Fernando Méndez-Leite i Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, entre altres testimonis.
Lara Mateo Rovira-Beleta recupera de l'oblit un cineasta imprescindible. El seu avi va morir quan era adolescent, i encara no havia descobert la seva vocació pel cinema. Als 28 anys, arran del centenari del naixement de Francesc Rovira-Beleta, la jove realitzadora va començar a interessar-se per la figura del seu avi, i va decidir fer-li un homenatge perquè no es desdibuixés de la memòria col·lectiva del país i dels seus familiars.
"Rovira-Beleta. Crònica pendent" és una producció de Focus Audiovisuals i Ovideo, que compta amb la coproducció de TV3 i TVE, i amb la col·laboració de l'ICEC.
"A la puta strasse. 2º Acto"
El documental, dirigit per Anna Cervera, se situa al tempre de la bohèmia de Barcelona, que tanca les portes l'1 de novembre de 2013. Aquella nit, els clients acudeixen al bar "2º Acto", situat al cor del barri Gòtic. Emilio Gómez Regi és l'ànima del cau on s'han refugiat els artistes i bohemis des de fa gairebé trenta anys.
George Cervantes, considerat el guru del cultiu del cànnabis; Quico Palomar, el fundador més desconegut de La Fura dels Baus i cantautor somiatruites; el Corvus, considerat el pintor més genial dels últims temps de Ciutat Vella; la pallassa Victoria Alcaraz, el fotògraf Max Messerli, o l'artista Nazario, parella del desaparegut escultor Alejandro Molina, són alguns dels parroquians que es podran veure durant aquesta producció. Els últims testimonis de la Barcelona underground.
