Sitges

Duran revalida el seu lideratge a Unió i reivindica un partit integrador que aposti per un model confederal

El present d'Unió Democràtica de Catalunya té noms i cognoms: Josep Antoni Duran i Lleida. El candidat a la reelecció s'ha imposat amb contundència sobre l'opció sobiranista de Josep Maria Vila d'Abadal. Duran ha estat escollit com a president d'UDC amb el 80,24% dels vots, mentre que el candidat de Vic s'ha quedat amb 19,17%. En el seu discurs, el president reelegit ha reivindicat un partit integrador que defensa pel dret a l'autodeterminació però que aposta per un model confederal. Duran assegura que els catalans estan tips de la dinàmica de "ser cornuts i pagar el beure" i demana un front comú català per aconseguir millores per al país.

RedaccióActualitzat
Josep Antoni Duran i Lleida ha pujat per tercera vegada a l'escenari del congrés d'Unió Democràtica per fer el discurs de president reelegit. Amb el futur del partit decidit, el líder d'UDC s'ha centrat a esbossar quines seran les estratègies per combatre la triple crisi que, diu, afecta el país.

Duran parla d'una crisi nacional, d'una altra d'econòmica i de valors i d'una tercera, social. En el primer punt, el president d'Unió ha volgut deixar clar l'ideari del partit: "Catalunya és una nació i defensem la sobirania i el dret a l'autodeterminació". Tot i això, Duran puntualitza que UDC aposta per un model confederal.

El líder d'Unió assegura que és conscient que l'independentisme ha crescut per les agressions que ha rebut el país. Per fer-hi front proposa un "comportament comú de les forces d'obediència catalana per defensar el que és substancial al país". Duran entén que en aquest punt, entre altres coses, hi ha el pacte fiscal que "demanen la majoria dels catalans".

Duran ha desmentit que tingui diferències amb Convergència Democràtica. Assegura que "no estem tan lluny i podem fer moltes coses en el futur".

El president d'Unió reivindica altres qüestions, a banda de la discussió del futur nacional. Duran diu que "semblava que en el congrés del partit només haguéssim parlat d'independentisme", per això en el discurs de proclamació ha destacat la necessitat de combatre la crisi de valors i ha reivindicat la feina feta pel partit en matèria econòmica. Entre altres aspectes, Duran ha reclamat el mateix tracte per a Catalunya Caixa que per a Bankia, ha defensat el camí de l'austeritat però no al ritme que imposa Espanya i ha alertat que, si Europa no canvia de política econòmica, està sentenciada.

Agraïment a Vila d'Abadal

Josep Antoni Duran i Lleida ha elogiat el que ha estat el seu rival a la presidència del partit. Duran ha assegurat que Vila d'Abadal ha estat un gran candidat i li ha agraït que hagi "contribuït a reforçar" el seu lideratge. Duran considera que una opció opositora enriqueix el partit i dóna més arguments al guanyador.

En el seu discurs, Duran ha assegurat a Vila d'Abadal que té "molt a fer en el partit".

Duran, 80 - Vila d'Abadal, 20

Els compromissaris han optat pel discurs continuista i federalista de Josep Antoni Duran i Lleida, en contra de la renovació de marcat perfil independentista de Josep Maria Vila d'Abadal.

Duran ha fet bons els pronòstics i amb un 80,24% ha revalidat un càrrec que té des del 1987 amb un equip de continuïtat que inclou noms com el de Josep Maria Pelegrí com a secretari general. Per la seva banda, l'alcalde de Vic ha obtingut un 19,17% i no ha pogut superar l'objectiu que s'havia marcat, d'entre el 20 i el 30% dels sufragis.

Vila d'Abadal ha quedat lluny del 22% de suports que va aconseguir el darrer candidat que es va enfrontar a Duran, Vicenç Pedret, del col·lectiu El Matí, l'any 2004. En l'últim congrés, que es va fer el 2008 també a Sitges, Duran i Lleida va ser revalidat amb el 91% dels suports. En aquella ocasió no tenia contrincant.

En la votació d'aquest diumenge hi ha hagut un 0,47% de vots en blanc i un 0,12 de nuls.

Moment dolç per a Unió

Unió ha arribat al congrés després d'haver superat la travessia del desert de l'oposició i en un moment dolç pel que fa a poder institucional: membres de la formació ocupen càrrecs tan rellevants com la vicepresidència del govern (Joana Ortega), la presidència del Parlament (Núria de Gispert) o la de la Diputació de Girona (Jaume Torramadé).

La situació de la formació s'ha evidenciat també en l'informe de gestió del comitè de govern sortint. Ha rebut l'aval del 96% dels compromissaris. Fins i tot Vila d'Abadal, que s'ha abstingut, ha argumentat que no pot posar pegues a la gestió que ha fet el partit al govern i en l'apartat social, tot i que hi té discrepàncies en temes nacionals.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut