Unes 350 persones s'apleguen a Sant Pol de Mar en un acte simbòlic per retirar la bandera espanyola de l'ajuntament
Unes 350 persones han participat en un acte simbòlic per retirar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (Maresme). Es tracta d'una iniciativa que ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana i que arriba després que un exregidor de la localitat va interposar una denúncia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya informant que aquesta ensenya no onejava al balcó de la casa consistorial; el tribunal va fallar a favor seu i l'alcaldessa de la localitat es va negar a penjar-la.
RedaccióActualitzat
Els participants s'han mostrat en contra de la "imposició de símbols" i han col·locat una bandera espanyola en una capsa per fer-la arribar a la delegada del govern espanyol en senyal de protesta. També han penjat una estelada al balcó consistorial i han entonat independentistes.
Tot i que l'objectiu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) era despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar per fer-la arribar a la delegada del govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna Tobarra, els organitzadors han hagut d'executar un pla alternatiu perquè el govern d'aquest municipi ha assegurat que "no troba" l'ensenya i que per tant no l'ha pogut col·locar al pal corresponent.
"Hem utilitzat una bandera espanyola cedida per un altre ajuntament i hem escenificat la despenjada", comenta Xavi Pons Domènech, portaveu de l'ANC, que ha indicat que serà aquesta la que s'enviarà amb una carta a la delegada espanyola.
En aquest text, els membres de l'ANC expliquen que amb aquest gest volen mostrar que a Catalunya "ja oneja la bandera que ens aplega tots els catalans des de temps immemorials" i adverteixen que "quan els símbols s'imposen, es transformen en una intromissió inacceptable".
També posen de manifest que Catalunya "ha arribat al final del trajecte comú amb Espanya" i denuncien "el ferotge espoli fiscal" a què estan sotmesos els habitants d'aquest territori i que des del seu punt de vista l'està duent "a la pobresa i la manca d'horitzons socials i econòmics".
En aquest mateix sentit s'ha expressat Carme Forcadell, membre del secretariat de l'ANC, que ha indicat que el resultat del treball dels catalans
"és sistemàticament enviat a Espanya" i ha recordat que "les empreses són explotades, els treballadors han de patir l'atur i els
joves no troben feina".
Per tot plegat ha encoratjat el govern i els partits polítics a actuar amb valentia i a emprendre les accions que calgui per avançar cap a l'estat propi: "Que no permeti que ens segueixin humiliant perquè tot té un límit", afirma.
Per la seva banda, Laura Vilagrà, presidenta DECIDIM.CAT, vocal de l'Associació de Municipis per la Independència i alcaldessa de Santpedor (Bages), ha explicat que aquesta entitat, que actualment compta amb 250 ajuntaments adherits, es planteja arribar a aplegar la meitat dels municipis de Catalunya en una primera fase i després sumar la resta per poder convocar un referèndum lliure i democràtic.
Aquest acte arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència que obliga l'ajuntament a complir la Llei de Banderes i, per tant, penjar l'espanyola al balcó de la casa consistorial. L'alcaldessa Montserrat Garrido (CiU) s'hi ha negat.
Tot i que l'objectiu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) era despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar per fer-la arribar a la delegada del govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna Tobarra, els organitzadors han hagut d'executar un pla alternatiu perquè el govern d'aquest municipi ha assegurat que "no troba" l'ensenya i que per tant no l'ha pogut col·locar al pal corresponent.
"Hem utilitzat una bandera espanyola cedida per un altre ajuntament i hem escenificat la despenjada", comenta Xavi Pons Domènech, portaveu de l'ANC, que ha indicat que serà aquesta la que s'enviarà amb una carta a la delegada espanyola.
En aquest text, els membres de l'ANC expliquen que amb aquest gest volen mostrar que a Catalunya "ja oneja la bandera que ens aplega tots els catalans des de temps immemorials" i adverteixen que "quan els símbols s'imposen, es transformen en una intromissió inacceptable".
També posen de manifest que Catalunya "ha arribat al final del trajecte comú amb Espanya" i denuncien "el ferotge espoli fiscal" a què estan sotmesos els habitants d'aquest territori i que des del seu punt de vista l'està duent "a la pobresa i la manca d'horitzons socials i econòmics".
En aquest mateix sentit s'ha expressat Carme Forcadell, membre del secretariat de l'ANC, que ha indicat que el resultat del treball dels catalans
"és sistemàticament enviat a Espanya" i ha recordat que "les empreses són explotades, els treballadors han de patir l'atur i els
joves no troben feina".
Per tot plegat ha encoratjat el govern i els partits polítics a actuar amb valentia i a emprendre les accions que calgui per avançar cap a l'estat propi: "Que no permeti que ens segueixin humiliant perquè tot té un límit", afirma.
Per la seva banda, Laura Vilagrà, presidenta DECIDIM.CAT, vocal de l'Associació de Municipis per la Independència i alcaldessa de Santpedor (Bages), ha explicat que aquesta entitat, que actualment compta amb 250 ajuntaments adherits, es planteja arribar a aplegar la meitat dels municipis de Catalunya en una primera fase i després sumar la resta per poder convocar un referèndum lliure i democràtic.
Aquest acte arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència que obliga l'ajuntament a complir la Llei de Banderes i, per tant, penjar l'espanyola al balcó de la casa consistorial. L'alcaldessa Montserrat Garrido (CiU) s'hi ha negat.
