L'Eurogrup allarga els terminis i rebaixa els tipus dels préstecs europeus a Grècia
Els caps d'estat i de govern de l'Eurogrup han tancat un acord sobre el segon rescat de Grècia que puja a 158.000 milions d'euros. La banca privada n'aportarà 49.000. La resta, 109.000, sortiran de les arques públiques dels països de la zona euro i de l'FMI. L'objectiu del pla és frenar el contagi a Espanya i Itàlia. Per això, també s'ha aprovat flexibilitzar el fons de rescat de 750.000 milions i permetre així que doni crèdits preventius i recapitalitzi els bancs de països amb problemes que no hagin estat rescatats. El rescat inclou noves condicions. Els tipus d'interès es rebaixaran del 4,2% al 3,5%, mentre que els terminis passaran dels actuals 7,5 anys a 15, que es podrien allargar a 30.
L'eurozona ha acordat un segon rescat a Grècia que ascendeix a 158 milions d'euros. D'aquesta xifra, 109.000 milions d'euros seran préstecs d'Europa i el Fons Monetari Internacional, mentre que els 49 milions d'euros restants provenen d'una contribució de la banca. Aquests 49 milions d'euros es divideixen en 37 milions d'una "aportació voluntària" i 12 milions de canvis o renovació dels bons grecs que vencen els pròxims anys per altres a 30 anys.
La contribució de la banca és la qüestió més ambigua del document, que assenyala que "la situació és única i que cal una solució excepcional". La participació del sector privat serà qualificada amb tota probabilitat d'impagament parcial ("selective default") per les agències de ràting. El Banc Central Europeu s'havia oposat fins ara a qualsevol solució que suposi un impagament parcial per considerar que provocarà un efecte contagi a la resta de països de l'eurozona.
L'Eurogrup ha aprovat també allargar els terminis i rebaixar els tipus dels préstecs concedits per la UE a Grècia per fer més sostenible el seu deute, segons figura en el projecte de conclusions. Els tipus d'interès es rebaixaran del 4,2% al 3,5%, mentre que els terminis per pagar s'allargaran dels actuals set anys i mig a quinze anys com a mínim, que es podrien allargar a 30, segons han informat fonts diplomàtiques.
Les mateixes condicions s'aplicarien tant a Irlanda com a Portugal, sense exigir a canvi al govern de Dublín que augmenti l'impost de societats. Això no obstant, els líders de l'Eurogrup asseguren que la reestructuració del deute només s'aplicarà a Grècia per tractar-se d'un cas "únic" i no serà un precedent per a Irlanda i Portugal, que es comprometen a tornar tot el prestat.
En el nou esborrany, s'elimina el concepte de Pla Marshall europeu, però la idea és la mateixa: "amb els recursos dels fons estructurals, dissenyar una estratègia viable de creixement i inversions per a Grècia."
Flexibilització del fons de rescat perquè doni crèdits preventius a països que no hagin estat rescatats
Els líders europeus flexibilitzaran el fons de rescat de 750.000 milions d'euros perquè pugui donar línies de crèdit preventives als països de l'eurozona que no han estat rescatats però que el seu deute està sent atacat pels mercats, com passa amb Itàlia o Espanya.
L'objectiu d'aquesta mesura és frenar el contagi de crisi de deute, actuant abans que l'augment del cost de finançament obligui a aquests països a demanar un rescat complet. Aquesta idea ja es va debatre a principis d'any però va ser finalment vetada per Alemanya.
El fons de rescat també podrà finançar directament a bancs amb problemes a través de préstecs als governs, fins i tot encara que no estiguin intervinguts, segons figura en el projecte de conclusions que s'aprovarà a la cimera de l'Eurogrup.
Finalment, els líders europeus volen que aquest mecanisme compri deute en el mercat secundari i assumeixi així el relleu del Banc Central Europeu.
En el projecte de conclusions no es fa cap esment a un possible augment de la dotació del fons de rescat. El governador del Banc d'Holanda, Nout Wellink, va reclamar el mes passat duplicar la seva mida per fer front als riscos d'una reestructuració del deute de Grècia.
La contribució de la banca és la qüestió més ambigua del document, que assenyala que "la situació és única i que cal una solució excepcional". La participació del sector privat serà qualificada amb tota probabilitat d'impagament parcial ("selective default") per les agències de ràting. El Banc Central Europeu s'havia oposat fins ara a qualsevol solució que suposi un impagament parcial per considerar que provocarà un efecte contagi a la resta de països de l'eurozona.
L'Eurogrup ha aprovat també allargar els terminis i rebaixar els tipus dels préstecs concedits per la UE a Grècia per fer més sostenible el seu deute, segons figura en el projecte de conclusions. Els tipus d'interès es rebaixaran del 4,2% al 3,5%, mentre que els terminis per pagar s'allargaran dels actuals set anys i mig a quinze anys com a mínim, que es podrien allargar a 30, segons han informat fonts diplomàtiques.
Les mateixes condicions s'aplicarien tant a Irlanda com a Portugal, sense exigir a canvi al govern de Dublín que augmenti l'impost de societats. Això no obstant, els líders de l'Eurogrup asseguren que la reestructuració del deute només s'aplicarà a Grècia per tractar-se d'un cas "únic" i no serà un precedent per a Irlanda i Portugal, que es comprometen a tornar tot el prestat.
En el nou esborrany, s'elimina el concepte de Pla Marshall europeu, però la idea és la mateixa: "amb els recursos dels fons estructurals, dissenyar una estratègia viable de creixement i inversions per a Grècia."
Flexibilització del fons de rescat perquè doni crèdits preventius a països que no hagin estat rescatats
Els líders europeus flexibilitzaran el fons de rescat de 750.000 milions d'euros perquè pugui donar línies de crèdit preventives als països de l'eurozona que no han estat rescatats però que el seu deute està sent atacat pels mercats, com passa amb Itàlia o Espanya.
L'objectiu d'aquesta mesura és frenar el contagi de crisi de deute, actuant abans que l'augment del cost de finançament obligui a aquests països a demanar un rescat complet. Aquesta idea ja es va debatre a principis d'any però va ser finalment vetada per Alemanya.
El fons de rescat també podrà finançar directament a bancs amb problemes a través de préstecs als governs, fins i tot encara que no estiguin intervinguts, segons figura en el projecte de conclusions que s'aprovarà a la cimera de l'Eurogrup.
Finalment, els líders europeus volen que aquest mecanisme compri deute en el mercat secundari i assumeixi així el relleu del Banc Central Europeu.
En el projecte de conclusions no es fa cap esment a un possible augment de la dotació del fons de rescat. El governador del Banc d'Holanda, Nout Wellink, va reclamar el mes passat duplicar la seva mida per fer front als riscos d'una reestructuració del deute de Grècia.
