Illes de calor a Barcelona: 2,5 graus més a les zones urbanitzades que a les verdes

L'augment de zones verdes ajudaria a mitigar els efectes de les onades de calor, que seran cada cop més intenses i llargues
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Illes de calor a Barcelona: 2,5 graus més a les zones urbanitzades que a les verdes

Vora les zones verdes, l'efecte illa de calor queda rebaixat

La temperatura a les zones verdes de Barcelona i la seva àrea metropolitana és fins a 2,5 graus més baixa que a les zones més urbanitzades. Això demostra una vegada més que les zones verdes atenuen l'anomenat efecte illa de calor.

Aquests són els resultats d'un estudi publicat a la revista "Science of The Total Environment". Els autors són Marc Lemus-Cànovas, Javier Martín-Vide, M. Carmen Moreno-García i Joan A. Lopez-Bustins, del Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
 
Els investigadors han utilitzat sensors del satèl·lit Landsat-8 per mesurar la temperatura de la superfície a diverses zones de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La temperatura s'ha relacionat amb les característiques de cada zona, dividides en quatre grups: àrees industrials, estructures urbanitzades, zones verdes i zones forestals. La mesura s'ha fet a les quatre estacions de l'any.
 
L'objectiu era relacionar l'efecte illa de calor amb cadascun d'aquests tipus de coberta del sòl. L'illa de calor és l'augment de temperatura que hi ha a les ciutats en relació amb els seus voltants. Factors com l'asfaltat, els edificis, la densitat de construcció i l'amplada dels carrers influeixen en el fet que aquest efecte sigui més acusat o menys. En tot cas, s'agreuja durant les onades de calor, que seran més freqüents degut a l'escalfament global.
 

Planificar la ciutat
 
Els resultats indiquen d'entrada, com es podia esperar, que les zones on l'efecte illa de calor és més acusat són les àrees industrials, seguides de l'estructura urbanitzada. On es nota menys és a les zones forestals i a les zones verdes.
 
La principal aportació dels autors és que per primer cop s'ha utilitzat el sensor del Landsat-8 i això ha permès diferenciar quantitativament els efectes a cada zona. La diferència de 2,5 graus es dona a la primavera i a l'estiu entre les àrees del teixit urbà i les zones verdes, però durant l'hivern és negligible.
 
Encara hi ha diferències més acusades quan es comparen les zones forestals amb les industrials. A l'estiu es pot arribar a una diferència de 9,1 graus i a l'hivern és de 3,7 graus.
 
Els autors assenyalen que com més alta és la densitat d'urbanització, més es nota aquest efecte illa de calor. Totes aquestes dades, afirmen, són útils de cara a la planificació urbana. D'entrada, demostren que ciutats més esponjades i amb més zones verdes poden afrontar millor les onades de calor, que, previsiblement, seran més intenses i llargues en un futur proper.
 

Les mateixes conclusions d'un estudi global
 
L'estudi dels investigadors de la UB gairebé ha coincidit amb un altre sobre les illes de calor en general. Ha estat encapçalat per Gabriele Manoli, de l'University College de Londres, i publicat a la revista "Nature".  
 
Els autors conclouen que les diferències entre l'evapotranspiració -afavorida per les plantes- i la transferència de calor per la circulació de l'aire són els factors més influents en l'efecte. 
 
La conclusió és la mateixa: les zones verdes ajuden a mitigar aquest efecte, tot i que en ciutats tropicals això no és factible, per la humitat tan elevada, i cal buscar altres solucions.
 
A més, els autors remarquen que les zones verdes urbanes tenen molts altres beneficis: ajuden a reduir la contaminació i millorar la salut, afavoreixen la biodiversitat, ofereixen zones d'ombra, capten carboni i regulen el cicle de l'aigua. Per això afirmen que s'han de contemplar aquests beneficis molt més enllà de la mitigació de l'illa de calor.
 
També comenten exemples que consideren positius, com la intenció de l'alcalde de Londres que el 2050 més de la meitat de la capital britànica tingui superfície verda, com s'explica a l'estratègia ambiental de la ciutat.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Salut