Greu crisi per la sequera a Bolívia
Bolívia viu una situació de sequera que continua empitjorant i que ha obligat les autoritats a declarar un racionament d'aigua sense precedents com a mesura permanent per combatre la crisi.
Els tres embassaments que abasteixen d'aigua la capital, La Paz, estan gairebé secs. La presa principal d' Ajuan Khota es troba a l' 1% de la seva capacitat. Els altres dos embassaments estan en una mitjana del 8%. La manca d'aigua també implica talls d'electricitat a les rodalies de la Paz.
Al llarg de l' última setmana, el grau de la tensió i de les protestes de la població ha pujat. Els locals assenyalen les autoritats, i fins i tot van retenir al Ministre bolivià de l'Aigua, Ruben Méndez, en un centre comunitari de la ciutat de El Alto, la segona més gran del país. També han tallat alguns carrers de la ciutat.
La dessecació dels grans embassaments ve acompanyada per una evolució similar als llacs en aquest país d'Amèrica del Sud, un dels més vulnerables als efectes de l'escalfament global.
Segons el Ministeri de Medi Ambient, almenys 172 municipis, que corresponen a la meitat del país, i més de 125.000 famílies estan patint per la falta d'aigua.
A Bolívia es van produir dues guerres per l'aigua, els anys 1999 i 2004. Després d'aquests dos episodis, el control de l'aigua va ser traspassat de mans privades a l'estat.
La Ministra de Medi Ambienti, Alexandra Moreira, ha criticat els proveïdors d'aigua i va dir que han de ser sancionats per no activar les mesures preventives a principis d'any. El president de Bolívia, Evo Morales, assenyala una força més gran: el canvi climàtic.
L'escalfament global ha reduït les glaceres andines de Bolívia entre el 30 i el 50 per cent des de la dècada de 1970 i podria fondre moltes d'elles per complet en els propers anys, segons els pronòstics científics.
