Disculpi, senyoreta

Jo fumava asseguda en un pedrís al carrer. Estava entretinguda mirant el meu mòbil, no recordo si era el Twitter, el Whattsapp, o vés a saber. De sobte vaig sentir una veu que em deia: "Disculpi, senyoreta...". De seguida vaig saber que era una persona gran, perquè ara ja mai ningú no em diu "senyoreta" si no és un avi. Són els avantatges d'anar fent anys (i que duri). Vaig aixecar el cap i vaig veure davant meu un home gran, de 75 a 80 anys. Anava molt arreglat: camisa blanca d'estiu cordada fins a l'últim botó, pantalons de color cru amb un cinturó marró de pell, sabates d'estiu d'aquelles de reixeta i un bastó.

Em vaig aixecar i vaig pensar que em demanaria per algun carrer, però vaig quedar sorpresa per la pregunta: "Vostè té Spotify?" –em va demanar. Vaig quedar palplantada pensant si aquell bon home sabia què era l'Spotify. Vaig respondre que sí i em va demanar si el podia ajudar a esborrar una cosa perquè no sabia com fer-ho. El vaig ajudar encuriosida, però no vaig voler ser massa tafanera i no vaig veure què era exactament. Només vaig veure que volia esborrar una peça de Bach i se'm va acudir dir-li que les Suites tocades pel mestre Pau Casals em tornaven boja, que les escoltava molt sovint amb els auriculars perquè per mi són la pau en ella mateixa. No em va fer ni cas. El vaig ajudar, m'ho va agrair i adeu-siau.

Vaig estar-hi pensant una estona. Em va sorprendre que un senyor gran, un avi, fes servir l'Spotify, però vaig recordar ma mare i el seu grup d'amigues, totes elles grans lectores, que fan cursos, llegeixen Proust, Italo Calvino, John Irving, Curzio Malaparte, Maria Antònia Oliver o el que convingui. Es passen els treballs de literatura per e-mail o whatsapp, si és necessari els pengen al núvol, fan anar el Facebook o el Twitter, s'informen per internet i busquen hotels per anar a un certamen literari a Girona, a Nàpols o a Palma.

I nosaltres tot el dia pensant en les noves tecnologies i la gent jove! Sense adonar-nos que, com sempre, els avis ens passen la mà per la cara. Perquè el seu objectiu no és fer-se els moderns, no saben què és un hipster ni els importa. Només aprofiten les tecnologies per allò que els plau, per fer allò que volen, el que els sembla, per fer el que potser havien somiat que farien mentre treballaven com a burros i no podien fer. Les tecnologies els han fet més lliures, menys dependents, a ells, sí.