Un projecte per cultivar poma de muntanya a la vall del Llobregós suma ja 14 hectàrees i aspira a superar el centenar
ACN Ribelles - La zona de la vall del Llobregós ja suma més de 14 hectàrees de terreny dedicades al cultiu de la poma de muntanya. És el resultat del projecte que des del 2014 impulsen Fruits de Ponent i Agrària del Llobregós amb l'objectiu d'implantar aquest cultiu en una zona de secà convertida al regadiu gràcies al reg del canal Segarra-Garrigues. De fet, aspiren a superar les 100 hectàrees de fruiters i per mirar d'atreure nous agricultors al projecte, aquesta setmana han dut a terme una jornada tècnica a la finca pilot ubicada a Ribelles, al municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera). Els trets distintius d'aquestes poma que creix a més de 350 metres d'altitud és que és més dolça, més sucosa, té uns colors més vius i també es conserva millor.
El projecte de cultivar poma de muntanya a la vall del Llobregós va néixer el 2014 per trobar alternatives de conreu rendibles en els nous regadius del canal Segarra-Garrigues. Durant aquests anys, la finca pilot de Ribelles ha servit per estudiar quines varietats són més idònies, com cal podar els arbres o com aquests s'han de protegir de les gelades i altres afectacions meteorològiques.
La vall té una àrea potencial de 3.000 hectàrees i l'objectiu de Fruits de Ponent és arribar a plantar fruiters en unes 100 o 200 hectàrees. De moment, però, aquesta xifra està lluny de les 14 ha actuals que hi ha repartides entre Vilanova de l'Aguda (Noguera) i Sanaüja (Segarra).
El president de l'Associació Cooperació Rural pel Desenvolupament (ACORD), Antoni Pujol, ha destacat la productivitat "molt alta" d'aquestes finques com un dels motius perquè els productors de la zona apostin per al cultiu de la poma de muntanya. En concret, ha xifrat entre 12.000 i 14.000 euros de marge net per hectàrea calculat sobre un preu de 50 cèntims el quilo. Cada hectàrea pot produir entre 50 i 60 tones de pomes, ha afegit.
L'altre factor clau, segons Pujol, és l'acompanyament que fan des de Fruits de Ponent i la Cooperativa Agrària de Ponent als agricultors, finançant de manera directa la inversió d'aquestes plantacions i també fent formació i assessorament.
De fet, aquest acompanyament és el que fa que Josep Maria Traginer s'estigui rumiant l'opció de cultivar poma de muntanya a Santa Maria de Meià. "Volem pensar la poma com una alternativa perquè quan estàs a poblacions desfavorides a nivell de comunicacions o recursos has de buscar el valor afegit que pot donar un producte", ha argumentat.
La poma de muntanya té característiques diferents a la que es cultiva al pla de Lleida. Entre altres, és més ferma, fet que fa que es conservi millor i que es disposi de més temps per collir-la, més dolça i més sucosa, a més de tenir uns colors més vius. "Això fa que sigui molt més bona al paladar, a més a més té un aspecte molt més bonic", ha indicat Eva Carreras, enginyera agrònoma i especialista en producció fructícola a l'Escola Agrària de Tàrrega, que també ha puntualitzat que, precisament, l'origen de la poma és muntanyós.
Pel que fa a les varietats, la gran majoria són aptes tot i que s'aposta més per varietats vermelles, com story, jeromine, mandy, fuji.
Marca GR Apple
Un altre dels objectius de la inactiva és fer créixer i posicionar la marca GR APPLE, sota la qual la cooperativa Agrària del Llobregós comercialitza les pomes que produeix. Des d'aquest any, la marca es pot trobar a les agrobotigues de Fruits de Ponent i la presidenta de la cooperativa, Maria Casoliva, ha indicat que es vol aconseguir "que el consumidor la conegui i l'associï a una poma de qualitat".
Casoliva també ha afegit que a mesura que les finques produeixin més quilos serà més fàcil expandir la marca i, fins i tot, exportar-la a altres països. La denominació GR APPLE és un homenatge als Grans Recorreguts (GR) que creuen aquesta zona.
