Un mosso que va abatre Abouyaaqoub: "M'esperava que deixés anar el detonador i moríssim"

El judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils ha viscut el testimoni dels agents atropellats per Younes Abouyaaqoub a l'avinguda Diagonal i també els dos policies que el van abatre a trets al cap de quatre dies a Subirats.

El tribunal, per error, ha fet declarar aquests agents sense que estiguessin darrere d'una mampara.

Aquests mossos han explicat que un testimoni va avisar la central de la policia catalana que havia vist el que li semblava l'autor de l'atropellament de la Rambla en un camí del Penedès. Quan tot just començaven a avançar-hi, van veure que a uns 30 metres s'incorporava una persona que, després de mirar-los fixament, va desaparèixer darrere un matoll.

Li van dir que s'estigués quiet i que sortís i, en aquell moment, el noi va començar a "córrer" cap a ells "cridant 'Al·lahu-àkbar' ('Déu és gran')" i amb alguna cosa a la mà.

"Va sortir dels arbustos, es va aixecar la camisa, va ensenyar un cinturó platejat, metàl·lic, amb uns cilindres al centre i al lateral. Seguia avançant cap a nosaltres, molt ràpid, fent ziga-zaga, cridant 'Al·lahu-àkbar' en tot moment. Li vaig donar l'alto, li vaig dir 'quiet, a terra, a terra'... i estava a una distància ja bastant propera quan vaig haver de fer ús de l'arma reglamentària."

Segons el seu testimoni, va caure quan era a una desena de metres d'ells, però es va tornar a incorporar i va continuar corrent, per la qual cosa li van tornar a disparar fins que finalment va caure abatut.

Els dos agents que es van trobar cara a cara amb Younes Abouyaaqoub no han pogut oblidar ni la seva imatge ni les paraules que cridava apel·lant a Déu.  

El primer testimoni ha narrat que van témer per la seva vida:

"Es va fer un silenci immens i només esperava que deixés anar el detonador, explotés i moríssim."

"La imatge que em ve de manera contínua és l'explosió imminent de la zona on érem i a aquella distància sabia que no hi havia cap escapatòria", ha confessat l'altre agent.

Els dos testimonis han afegit que, quan van arribar els seus companys, encara apuntaven Abouyaaqoub sense "poder-se moure", perquè estaven en "xoc", i que els van haver d'ajudar a guardar les armes i a sortir de la zona.

"El crit d'aquella persona es va fixar en la meva ment durant molt temps", ha comentat un dels agents.

No se'ls considera víctimes del terrorisme

Han passat tres anys, però continuen amb estrès posttraumàtic, amb malsons, insomni o ansietat. Un d'ells assegura que, tot i la distància temporal, reviu l'escena una vegada i una altra.

Pel que fa als agents atropellats a la Diagonal, un dels agents ha afirmat que recorda perfectament que Abouyaaqoub s'acostava a ells "somrient".

La majoria dels agents que han declarat en la sessió d'aquest dijous, l'última de la setmana, no han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i han fet explícit en el seu relat que consideren que no han rebut prou suport ni del Ministeri ni del Departament d'Interior.