Un diccionari de cinema català recull gairebé 800 films i 400 directors i 230 productores
El crític cinematogràfic Àngel Comas ha presentat el seu llibre "Diccionari de llargmetratges. El cine català després del franquisme (1975-2003)". Es tracta d'un recull de totes les pel·lícules de producció o direcció catalana, prologat per Ventura Pons i editat per Cossetània. L'obra, en forma de diccionari, inclou 795 pel·lícules, 400 directors i 234 empreses productores. Dels directors, 228 són catalans o formats a Catalunya, i 172 de fora. De cada film es fa una fitxa tècnica, una descripció argumental i un breu comentari de l'autor. Àngel Comas ha destacat a la presentació del llibre que la distribució i l'exhibició és el principal problema del cinema català i ha posat aquest exemple.
"Diccionari de llargmetratges. El cine català després del franquisme (1975-2003)" té tres-centes pàgines i gairebé vuit-centes entrades. Es tracta d'una edició més completa i actualitzada d'un llibre que l'autor va publicar fa uns tres anys amb una tirada limitada de 200 exemplars, i en aquesta ocasió surt a la venda en una edició de 1.200 exemplars en llengua catalana.
És un diccionari de llargmetratges cinematogràfics, tots estrenats, de directors catalans o produïts o coproduïts per empreses catalanes. l'autor ha inclòs en diccionari films realitzats entre el 21 de novembre del 1975 i l'1 d'octubre de l'any passat.
Dels 400 directors que hi surten, 228 són catalans o formats a Catalunya i 172 d'altres parts, entre ells hhi ha José Luis García Berlanga, Brian Yuzna, Jaime Chávarri, Fernando Trueba o Ventura Pons o Albert Boadella.
Cada entrada té el nom de la pel·lícula, l'any d'estrena, la durada, direcció, producció i repartiment i un breu comentari de l'autor sobre el seu argument.
Al pròleg, Ventura Pons considera que el cine català "obté un nivell més que satisfactori en l'apartat artístic i un insuficient considerable en l'industrial". A pesar d'unes xifres de producció que inclouen més de vint produccions anuals, amb tendència a augmentar, Ventura Pons ha explicat que el cine d'aquests últims anys s'ha concentrat en productes d'investigació o de risc, d'alt interès temàtic o formal, un cine més apreciat en els festivals estrangers que a Espanya, on el cine fet a Catalunya "continua sent el gran desconegut".
Tant Pons com l'autor del llibre han atribuït aquest desconeixement a la falta de difusió d'aquest cine, una falta que s'estén també a tot el cine espanyol.
