Recep Tayyip Erdogan recupera la majoria absoluta al Parlament turc i governarà en solitari
El partit kurd supera la barrera del 10% dels sufragis i aconsegueix més diputats que els ultranacionalistes
Turquia ha celebrat les eleccions per segona vegada en cinc mesos. Uns 54 milions d'electors han estat cridats a votar en un país dividit per la represa del conflicte kurd, l'onada jihadista que arriba de Síria i la deriva autoritària del govern.
Recep Tayyip Erdogan recupera la majoria parlamentària i pot formar un govern tot sol per imposar la seva reforma presidencialista. La seva formació, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, aconsegueix gairebé el 50 per cent dels vots.
En segon lloc hi ha el Partit Socialdemòcrata, el CHP, amb més d'un 25% dels vots. La ultradreta del MHP és la gran derrotada i, tot i aconseguir gairebé un 12% dels vots, serà quarta força al Parlament turc. Els prokurds de l'HDP perden força, es queden amb un 10,70% i, a causa de la llei D'Hondt, tenen una representació superior als ultranacionalistes.
En concret, a hores d'ara, la representació de l'arc parlamentari quedaria així: 316 diputats per al partit d'Erdogan, 134 per als socialdemòcrates del Partit Republicà, 41 per al partit d'ultradreta i 59 per al Partit Democràtic dels Pobles del Kurdistan Turc.
El que falta per veure és si Erdogan aconseguirà la majoria per reformar el marc legal i canviar el sistema polític del país de parlamentari a presidencial. Per aconseguir-ho necessita dos terços del Parlament i ara no els té. Per tant, haurà de pactar o fer una segona maniobra, que és convocar un referèndum.
Breus enfrontaments al sud-est del país
En saber-se els resultats, hi ha hagut breus enfrontaments entre joves manifestants kurds i la Policia a la ciutat de Diyarbakir, al sud-est del país. Els incidents han començat a prop de la seu del Partit Popular Democràtic, HDP, prokurd, que ha obtingut un suport més baix de l'esperat i això podria fer perillar la seva representació parlamentària.
Desenes de joves han improvisat una barricada de pneumàtics, els han cremat i han fet trets a l'aire. Els manifestants cridaven: "Si l'HDP queda sota el 10%, hi haurà guerra. Ens han robat els vots."
Un mort i 26 ferits en una explosió en una botiga
Una explosió en una botiga d'un poble del Kurdistan turc, molt a prop de la frontera amb Síria, ha provocat almenys un mort i 26 ferits. Ha tingut lloc poc després de saber-se els resultats preliminars de les eleccions turques, però encara no se n'han aclarit les causes. Els ferits vivien als pisos de sobre la botiga i la majoria ha patit problemes respiratoris per la inhalació de fum.
Explota un cotxe al sud-est del país
Un cotxe també ha explotat al municipi de Nusaybin, a la província de Mardin del sud-est de Turquia, i ha causat nombrosos ferits, segons ha informat el diari "Hürriyet".
Fins al moment no se sap si es tracta d'un accident o un atemptat.
Convocatòria d'eleccions
El president, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, va convocar els comicis amb l'excusa que no podia formar govern després d'haver perdut la majoria absoluta en les eleccions del 7 de juny. Aquells comicis posaven fi a tretze anys de majories del Partit de la Justícia i el Desenvolupament, l'AKP, la formació d'Erdogan.
Erdogan vol ara que el Parlament resultant d'aquestes noves eleccions li permeti enfortir els seus poders com a president.
Per això, els últims mesos ha treballat per activar els seus votants amb actuacions controvertides, com, per exemple, el trencament de la treva amb la guerrilla kurda del PKK (el Partit dels Treballadors del Kurdistan) i la suspensió dels acords del 28 de febrer, que haurien permès reconèixer drets als kurds.
El juliol, el conflicte armat que des del 1984 enfronta els rebels del PKK amb les forces de seguretat kurdes es va reactivar al sud-est del país, de majoria kurda, i ha enterrat el fràgil procés de pau engegat fa tres anys.
La guerra que assola Síria des de fa quatre anys també ha afectat Turquia. El 10 d'octubre, un atac suïcida de dos militants d'Estat Islàmic va causar 102 morts.
Els kurds, al centre de la crisi
Des de la caiguda de l'imperi otomà, aquest poble va quedar dividit en quatre països, entre ells Turquia. Els kurds han estat perseguits, reprimits i assassinats. L'històric pacte amb els kurds del 28 de febrer i l'alto el foc pactat entre Erdogan i la guerrilla del PKK havia obert la porta a una possible sortida a aquest conflicte, però, en una nova estratègia controvertida del govern islamista, tot ha saltat pels aires, i el futur de la regió és ara incert.
Al Kurdistan, hi ha una delegació catalana seguint les eleccions, que han topat amb traves per fer la seva feina i ha denunciat irregularitats.
