L'OTAN, Turquia i Suècia s'han reunit abans de la cimera per apropar posicions

Turquia aixeca finalment el veto que bloquejava l'entrada de Suècia a l'OTAN

L'organització militar comença aquest dimarts una cimera a Lituània en la qual està previst aprovar més ajuda militar a Ucraïna i es parlarà sobre l'adhesió de Suècia i Ucraïna

Actualitzat

Dia de sotracs i finalment desbloqueig per l'entrada de Suècia a l'OTAN. Aquesta tarda el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, el president truc, Recep Tayyip Erdogan i el primer ministre suec, Ulf Kristersson, s'han reunit per intentar desbloquejar l'entrada del país nòrdic a l'organització militar.

I finalment, Erdogan ha aixecat el veto i ha acceptat transmetre al parlament turc tan aviat com sigui possible l'oferta de Suècia per unir-se a l'aliança militar de l'OTAN. Amb aquest tema desencallat, la cimera d'aquest dimarts a Vílnius es preveu històrica. 

Stoltenberg ho ha anunciat així:
 

"Em complau anunciar... que el president Erdogan ha acceptat remetre el protocol d'adhesió de Suècia a la gran assemblea nacional tan aviat com sigui possible i treballar estretament amb l'assemblea per garantir la ratificació"
  Poques hores abans, Recep Tayyip Erdogan, havia condicionat l'acceptació del país nòrdic a l'adhesió de Turquia a la Unió Europea:

"Faig una crida als països que han mantingut Turquia esperant a la porta de la UE durant més de 50 anys:
primer, cal obrir el camí de Turquia a la Unió Europea; després obrirem el camí a Suècia, tal com vam obrir el camí a Finlàndia."


Aquí es pot llegir el piulet complet:


Bloqueig pel PKK

En el text, Erdogan també feia esment al procés d'adhesió de Suècia, que ha vinculat al "compliment de les qüestions registrades a l'acord tripartit" entre l'OTAN, Suècia i Turquia.


Manifestants turcs a la ciutat de Diyarbakir a Turquia amb la imatge del líder del PKK empresonat, Abdullah Ocalan (REUTERS/Sertac Kayar) 

Aquestes qüestions tindrien a veure amb el tractament de Suècia del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), un tractament que Turquia considera massa laxa tenint en compte que es tracta d'una organització considerada terrorista per Ankara, Brussel·les i Washington.

Arran d'aquestes queixes, Suècia va reformar la legislació contra el terrorisme i va tipificar com a delicte la pertinença o el suport financer a una organització terrorista, més enllà dels fets. Així i tot, de l'acord arribat aquest dilluns a última hora no n'han transcendit detalls. 

El PKK és el gran enemic d'Ankara. Sota el pretext de combatre activitats terroristes, el govern d'Erdogan, recentment revalidat a les urnes, ha exercit durant dècades una forta i violenta repressió política contra la minoria kurda.

La cimera de l'OTAN a Vílnius comença dimarts i abordarà l'adhesió de Suècia i Ucraïna a l'organització militar (REUTERS/Yves Herman)

"Dos processos separats"

La nova condició que Erdogan havia posat sobre la taula per a l'adhesió de Suècia a l'OTAN, ha rebut ràpidament la resposta de la Comissió Europea que ha considerat que són "dos processos separats".

La portaveu adjunta de la Comissió, Dana Spinant, ha precisat que "la UE té un procés molt estructurat sobre l'ampliació amb processos molt clars que han d'aplicar tots els països candidats i tots els que aspirin a ser candidats", i ha afegit: "No es poden unir els dos processos."

Turquia va demanar l'adhesió a la comunitat europea fa 36 anys, el 1987. El 2005, durant el primer mandat del conservador Erdogan es va iniciar el procés d'adhesió amb moltes dificultats per qüestions vinculades als drets humans. El 2016 les relacions es van refredar amb l'intent de cop d'estat militar a Turquia i la gestió àmpliament repressiva que en va fer el govern turc.

De fet, Turquia és el país que fa més temps que espera l'entrada a la Unió Europea i, al mateix temps, Brussel·les depèn de Turquia en qüestions com la migració.
 

Erdogan i Zelenski en una trobada recent a Istanbul (REUTERS/Umit Bektas)

Objectius a Lituània

La guerra d'Ucraïna marcarà un cop més una cimera de l'OTAN en la qual participaran els 31 membres. Es preveu aprovar més ajuda militar a Ucraïna i incrementar la relació política entre l'OTAN i Kíiv, ara que ja fa 500 dies de l'inici de l'ofensiva.

Zelenki, però, vol una invitació clara de l'organització per unir-s'hi després de la guerra i suport durant tota l'ofensiva.

L'adhesió ràpida d'Ucraïna és una qüestió delicada i divideix els membres de l'OTAN. Alguns estarien d'acord en rebaixar les condicions per a la seva entrada com ja s'ha proposat, però d'altres com Alemanya o els Estats Units són més cautelosos i voldrien evitar una guerra directa entre l'OTAN i Rússia.

Un altre dels objectius serà actualitzar l'objectiu de despesa dels estats en matèria militar, que haurà de ser del 2% del producte interior brut. Per ara, aquesta és una xifra a la qual només arriben 11 membres. En el cas de l'estat espanyol, l'executiu s'ha compromès a arribar-hi al 2029, que es troba entre els països de l'OTAN amb menys despesa militar, per sota l'1,4%. 

D'altra banda, s'aprovaran els primers plans de defensa que l'aliança ha elaborat des de la Guerra Freda i que detallarien la resposta de l'OTAN a un possible atac rus. També es parlarà sobre els objectius d'emmagatzematge de municions, Kíev està cremant obusos molt més ràpid del que els països occidentals poden produir.

Finalment, com ja s'ha dit, serà parlar de l'adhesió de Suècia, que ara ja no compta amb el veto de Turquia. Suècia i Finlàndia, que havien estat històricament països neutrals, van canviar la seva posició arran de la invasió russa a Ucraïna el febrer del 2022. Dies després van sol·licitar l'ingrés a l'organització militar transatlàntica.

Aquest mes d'abril, Finlàndia va aconseguir l'adhesió malgrat les reticències de Turquia i també d'Hongria, i es va convertir el membre número 31 de l'Aliança, fet que duplica la frontera de l'OTAN amb Rússia.
 

 

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaTurquiaUcraïnaOTAN
Anar al contingut