Testament digital: com configurar les xarxes i el núvol per evitar problemes a la família

Que es reciti Miquel Martí i Pol, que soni "Que tinguem sort" de Lluís Llach i que el taüt sigui de cartó, sobretot per no invertir en més possessions inútils quan arribes al més enllà.

Qui més qui menys, tothom ha pensat en com li agradaria que es commemorés el moment de la seva mort. Fins i tot n'hi ha que elaboren un document amb les últimes voluntats. Però quan es tracta del jo digital, no hi sol haver cap mena de planificació.

L'absència d'un testament digital que estableixi com gestionar la nostra identitat digital un cop morts pot provocar molts dubtes i diversos tipus de maldecaps a la família, a més de suposar un risc per a la nostra intimitat.

Com quedarà i qui ens gestionarà els perfils de Facebook, TikTok i Instagram, o el compte de correu electrònic i la contrasenya, per exemple, per accedir a les nostres criptomonedes quan morim?

És possible extreure els arxius emmagatzemats en el nostre telèfon mòbil i altres dispositius personals quan ja no hi som? Què passa amb la nostra identitat digital després de la nostra mort?

Des del 324.cat, un cop establert què hem de fer en cas de mort d'un familiar, hem volgut parlar amb experts i professionals per veure com s'estableix i es gestiona un testament digital i per què és important fer-lo.

El problema de no fer els deures

La mort física no comporta una mort digital. Ben bé al contrari: si no s'hi posa remei, la identitat digital d'una persona pot sobreviure tota l'eternitat, almenys mentre algú continuï pagant el manteniment dels servidors que l'allotgen.

De la mateixa manera que les herències defineixen qui són els hereus dels béns digitals, augmenten lentament però progressiva els casos en què també s'inclou la figura de l'hereu digital, la persona que serà responsable de gestionar els comptes i serveis en línia propietat del difunt segons les indicacions que se li especifiquin.

La pràctica, però, no és majoritària. El més habitual és que els testaments no hagin estipulat qui és l'hereu digital d'una persona i què ha de fer amb el patrimoni virtual que emmagatzemen els seus proveïdors de serveis en línia. Aleshores, explica Carlos Basteiro Bertolí, advocat expert en temes TIC del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), estan "a les mans de totes aquestes plataformes, i n'hi ha que ho posen més fàcil que d'altres".

No establir el destí dels seus comptes digitals amb anterioritat té conseqüències. La primera, un procés legal molt més complex per reclamar l'accés als comptes del familiar mort i demostrar que es compta amb els drets per fer-ho.

Les plataformes digitals, com ara Google, Apple o Meta, "apliquen les seves polítiques, però la majoria estan en jurisdiccions diferents de l'europea, com l'americana, que funcionen amb un altre tipus de sensibilitat" i on hi ha figures que no equivalen ben bé a la definició catalana d'hereu.

La segona conseqüència de no haver planificat l'herència digital és la dificultat d'accés als dispositius electrònics de la persona finada, com ordinadors o mòbils, que poden contenir informació essencial protegida per sistemes de seguretat com números PIN, patrons, contrasenyes o credencials biomètriques.

No només es tracta de fotografies i vídeos personals. També cal, de vegades, accedir a comptes d'un servei de banca digital com PayPal, o a les credencials d'una cartera amb un patrimoni en forma de criptomonedes.

Sovint també són temes empresarials: "Molta gent té informació al mòbil que és vital per poder continuar amb el dia a dia d'una empresa". Bruno Pérez Juncà és pèrit informàtic forense, i un dels serveis que ofereix és l'extracció de la informació de dispositius com els telèfons mòbils,saltant-se les proteccions dels fabricants que pretenen protegir la privacitat dels usuaris.

"Què passa quan et mors? Si no has fet els deures, si no has tingut la previsió de deixar-ho tot apuntat, t'has de saltar les proteccions per extreure aquesta informació."

Empreses certificades com les del Bruno, aleshores, fan servir eines com la israeliana Cellebrite, que utilitza els forats de seguretat descoberts en els dispositius per esquivar les mesures de seguretat. "Són eines que fan servir, sobretot, cossos i forces de seguretat de l'Estat", apunta Pérez Juncà, però la tasca és "realment complicada", especialment amb els nous models, dels quals no es coneixen tantes vulnerabilitats i les que apareixen són solucionades més ràpidament.

El procés requeriria, en processos judicials, un document de consentiment d'accés al telèfon signat pel propietari. "En el cas d'un difunt, sempre demanem el certificat de defunció", ja que el mateix Pérez Juncà reconeix que s'ha trobat casos en què "una persona ha volgut fer creure que la seva parella era morta perquè li tragués tota la informació", i cal ser especialment curós.

Un cop una persona ha mort, el seu dret a la privacitat desapareix amb ella, tal com explica l'advocat Carlos Basteiro: "El dret a la protecció de dades, el dret a la informació que generem, és un dret considerat personalíssim. És a dir, que pertany a les persones físiques i només el pot exercir una persona viva". Tanmateix, aquest dret pot generar drets derivats que la llei de protecció de dades permet "gestionar als hereus, la família o fins i tot amics propers" a través de figures com la de l'hereu digital.

Ja sigui per assegurar la preservació de la memòria digital del traspassat (tots els seus records i continguts en forma d'imatges, vídeos, documents o publicacions), recuperar arxius o actius importants allotjats en dispositius personals, evitar notificacions automatitzades que podrien ser doloroses per als familiars o impedir la suplantació de la identitat virtual dels nostres éssers estimats (un negoci en auge), cal prendre determinades decisions. El mecanisme més eficaç és el del testament digital.

Com ha de ser un testament digital?

La tendència està canviant, tal com apunta el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, i augmenten els casos de persones que es preocupen de planificar el seu llegat digital: "Cada vegada notem més la preocupació de la gent per les herències digitals, tot el contingut de les xarxes socials, i cada cop més incloem en els testaments una clàusula que regula aquesta situació".

Catalunya, apunta Marín, és la regió europea on el testament es fa a una edat més baixa "amb diferència": "Un 75% de la població mor amb testament". Sovint, afegeix, aquesta decisió coincideix amb dos moments vitals: "El moment en què es tenen fills o quan es compra una propietat". La reflexió, però, canvia segons l'edat: "Realment hi ha una bretxa digital [...] Les persones més grans tampoc introdueixen a les xarxes un contingut gaire personal. En canvi, la gent jove ho publica tot i ho guarda tot", cosa que "implica que ho tinguin molt present".

"Un testament serveix per regular totes les conseqüències de la mort d'una persona, no només les patrimonials" en l'àmbit físic. El primer pas d'un testament digital, continua el degà Marín, és "disposar qui es vol que sigui la persona que comunica als prestadors de serveis digitals la seva mort", és a dir, qui informarà Facebook, Instagram, Twitter i Google del decés del seu usuari.

Aquesta persona, l'hereu digital, té les capacitats limitades pel que especifiqui el testament digital. Les disposicions han de quedar clares i ser molt planeres, especialment si doten de capacitats més aviat àmplies la persona amb qui es confia.

"L'hereu és el continuador de la personalitat jurídica. Representa la persona que va fer el testament per poder complir la seva voluntat en matèria de continguts digitals" --José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya

S'ha de decidir, per exemple, si l'hereu tindrà la capacitat de sol·licitar el tancament dels comptes a les plataformes digitals, o si haurà d'optar per convetir-los en "comptes memorialitzats" en aquells serveis que ho permetin.

"En fer el testament cal aprofitar per incloure-hi, pel mateix cost, una clàusula de gestió dels arxius digitals que permetà a la persona designada gestionar-los sense haver de donar gaires explicacions." --José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya

Normalment, per seguretat, els testaments no inclouen les credencials d'accés als comptes ni contrasenyes ni altres sistemes de protecció, tot i que es poden preveure mecanismes per traslladar aquesta informació de manera segura a la persona designada un cop confirmada la mort.

La designació per escrit de l'hereu digital dins el testament dona "una legitimació general a una persona per quan falti l'interessat", un document que l'acreditarà davant de qualsevol empresa que gestioni els serveis per fer complir la voluntat del firmant en els termes que hagi diposat, sempre en l'encaix amb els termes i condicions que ja hauria acceptat l'usuari en iniciar els serveis de la mencionada empresa.

Finalment, el testament digital ha d'especificar si "la persona autoritzada pot tenir accés als continguts" que contenen els perfils socials i serveis al núvol, així com la gestió que vol que es faci dels dispositius electrònics que posseeix. Qui fa el testament pot optar per traslladar-li la possibilitat d'obtenir una còpia de seguretat dels continguts de dispositius i serveis en línia o si li requereix que faci un esborrat complet de memòries i discos durs.

Una pràctica recomanada és anar fent còpies periòdiques de tot el contingut publicat a les xarxes, un procés relativament senzill a què totes les empreses digitals estan obligades per llei per no haver de dependre de les polítiques de cada empresa.

També seria aconsellable disposar d'un inventari detallat de totes les possessions digitals de qui fa el testament, acompanyat de les accions a prendre per a cada una d'elles, cosa que facilitaria molt la feina de l'hereu digital.

Catalunya, pioners de la mort digital

Catalunya va voler avançar amb la protecció de l'esfera digital dels ciutadans morts el 2017 amb un projecte de llei que no va tirar endavant i que hauria posat més claredat en una normativa que, actualment, no és prou específica.

L'any 2019 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i nul·la la creació i regulació del registre electrònic de voluntats digitals que va aprovar el Parlament el juny del 2017. El Constitucional va sentenciar que la normativa excedia les competències catalanes, ja que considerava que aquest registre no era administratiu, sinó de dret privat i, per tant, corresponia fer-ho a l'Estat.

La llei sobre herència digital catalana que va aprovar el Parlament era una llei pionera en l'àmbit estatal i volia regular la vida digitals dels difunts. Incloïa la creació d'un registre de voluntats digitals, que estava adreçat especialment als joves que no havien fet testament perquè no tenien patrimoni físic però sí digital. La normativa establia que el registre de voluntats digitals depenia del Departament de Justícia.

La persona designada per gestionar el llegat digital havia de quedar nomenada en el testament del difunt, i en cas que no hi hagués testament, servia el registre.

L'absència d'un reglament més específic per acotar aquest tipus de llegats digitals complica la feina a determinats actors jurídics, segons explica l'advocat del sector TIC de l'ICAB, Carlos Basteiro: "Fins que no hi hagi un relleu generacional de jutges o notaris, ens trobarem que la interpretació per analogia que moltes vegades es fa de la llei es troba amb la trava d'una qüestió d'educació digital". La llei catalana hauria dotat d'"eines jurídiques per a la gent que no es dedica o no està especialitzada en aquesta àrea, que és el problema més gran", apunta el lletrat.

La mort a les xarxes: un tabú digital?

La mort és un estadi vital tradicionalment obviat a les plataformes socials. És especialment problemàtic a les xarxes socials tradicionals, on els usuaris construeixen més inequívocament una identitat digital que no desapareix amb la mort.

A les xarxes és possible actualitzar el tipus de relació sentimental que tenim, indicar quin dia es va néixer o de què treballem, però rarament es menciona la condició de mort. Els usuaris sovint passen a ser, simplement, propietaris de comptes "inactius".

Tant si l'usuari disposa d'un testament digital com si no, moltes de les xarxes i plataformes digitals ofereixen maneres d'especificar si es vol mantenir el compte com a memorial o es vol esborrar permanentment o, també, permeten establir un hereu digital que prengui la decisió en el moment de la seva mort.

Tot seguit analitzem les possibilitats que brinden algunes de les plataformes més populars, com Facebook, Instagram, Apple o Twitter.

Facebook: el perfil memorial

La veterana Facebook és la xarxa social que fa més explícita la mort i té un mecanisme més madur per gestionar el compte d'un usuari traspassat. La seva política és convertir els comptes personals en commemoratius un cop mor el propietari.

"Els comptes commemoratius proporcionen un espai perquè amics i familiars es reuneixin i comparteixin records d'un ésser estimat que ha mort."

Un compte commemoratiu impedeix que ningú hi pugui iniciar sessió, cosa que evita la possibilitat que algú en pugui suplantar la identitat.

A més de fer-lo més segur, un compte commemoratiu permet afegir una publicació fixada, descarregar una còpia del contingut compartit a Facebook (si així s'estableix), acceptar noves sol·licituds d'amistat, gestionar les publicacions de tributs i etiquetes que hagin afegit altres persones o actualitzar les fotos de perfil i de portada.

Totes aquestes accions les pot dur a terme l'anomenat "contacte de llegat", la persona triada perquè s'ocupi del perfil principal si aquest es converteix en commemoratiu.

Hola,
Facebook permet a les persones escollir un contacte heretat per gestionar el seu perfil principal si els passa alguna cosa.
Com que em coneixes bé i confio en tu, t'he escollit. Si us plau,  fes-me saber si en vols parlar.

Per establir un contacte de llegat a Facebook, cal dirigir-se al "Centre de comptes". A "Configuració del compte", dins de "Personal details", hi ha el menú "Propietat i control del compte". Les dues opcions són "Deactivation or deletion" o "Memorialization".

Una altra opció que pot acabar escollint el contacte de llegat és sol·licitar l'eliminació total del perfil commemoratiu d'una persona morta o amb incapacitat mèdica. És una decisió que també pot prendre el propietari original del compte com una alternativa a la memorialització.

Ara bé, qualsevol persona pot demanar la memorialització del compte de Facebook, amb una còpia del certificat de defunció del propietari o simplement adjuntant la foto d'un obituari, un document fàcil de falsejar. Això ja ha comportat problemes en el passat: des de bromes entre amics a familiars que, de cop, veuen que perden tot accés als records del compte memorialitzat de Facebook d'un familiar que acaben de perdre, cosa que els comporta anys de batalles legals per recuperar-lo, sovint infructuoses.

Per sol·licitar l'eliminació d'un compte d'algú que ha traspassat, els documents que accepta Facebook són un poder notarial, un certificat de naixement (en cas que el difunt sigui menor), una última voluntat i testament o declaració de béns, o bé qualsevol altre document que acrediti que pots representar la persona morta.

Apple: el representant digital

Els continguts dins d'un iPad, iPhone o ordinador Mac estan xifrats i és impossible obtenir-ne els continguts sense les credencials del propietari. Passa el mateix amb els arxius pujats al núvol, l'iCloud, i als serveis d'Apple.

Un cop mort un usuari, ningú pot accedir a les seves credencials originals. Tanmateix, hi ha una alternativa per accedir al contingut d'un dispositiu o un compte d'Apple sense ser-ne el propietari: que aquest hagi establert, prèviament a la seva mort, un "representant digital".

"Afegir un representant digital és la manera més senzilla i segura de donar accés a algú en qui confies a les dades emmagatzemades al teu compte d'Apple després de la mort."

Es pot nomenar més d'un representant digital, que podran accedir a les fotos, missatges, notes, fitxers, apps descarregades, còpies de seguretat de dispositiu i altres dades associades.

Per poder-ho fer, però, hauran de sol·licitar-ho facilitant la clau d'accés generada en el moment que l'usuari va establir el seu nom com a persona designada i el certificat de defunció del propietari del compte.

El representant digital d'un usuari d'Apple mort rebrà una ID d'Apple especial que permetrà accedir als comptes i dispositius associats al compte del difunt. L'accés no durarà més de tres anys, després dels quals tota la informació serà esborrada permanentment.

Per establir un representant digital des d'un iPhone o iPad cal anar a "Configuració", tocar el nom del perfil i, dins de "Contrasenya i seguretat", buscar l'opció "Herent digital" (sic).

"Recomanem als usuaris d'Apple que considerin afegir un contacte heretat per al vostre ID d'Apple o un pla d'herència al vostre testament que cobreixi la informació personal que deseu als vostres dispositius i a iCloud. Això pot simplificar el procés d'adquisició d'una ordre legal i reduir el retard i la frustració dels membres de la família durant un moment difícil."

Si l'usuari d'Apple no ha establert un hereu o representant digital prèviament a la seva mort, el procés es complica, però no és impossible. Requeriria, aleshores, una ordre judicial o qualsevol altra documentació legal equivalent que establís un hereu legítim de la informació personal i que s'hauria d'enviar a l'entitat d'Apple corresponent a Espanya.

Google: un compte inactiu

El compte de Google inclou el correu electrònic de Gmail, el compte de YouTube, el sistema operatiu dels telèfons Android i qualsevol altre servei gestionat per Google i associat a les mateixes credencials.

El mecanisme establert per Google té un cert paral·lelisme amb el sistema del "pedal d'home mort" que incorporen vehicles de gran tonatge. Es tracta del "Gestor de comptes inactius", que es pot activar automàticament quan l'usuari ho estableixi.

Pots demanar a Google que consideri inactiu un compte després de 3, 6, 12 o 18 mesos sense activitat. Abans de prendre cap mesura, Google intentarà contactar amb l'usuari diverses vegades tant per SMS com per correu electrònic.

Un cop Google considera que, definitivament, aquell compte ha quedat inactiu perquè l'usuari no respon, informarà a les persones escollides que el compte ha passat a estar inactiu.

És possible definir el nom de fins a deu d'aquests destinataris, que tindran tres mesos per baixar-se una còpia de les dades seleccionades pel propietari del compte. També es permet configurar una resposta automàtica per a qualsevol que enviï un correu al Gmail corresponent, un cop inactiu.

Passats els tres mesos establerts per Google, l'empresa suprimirà el compte, la seva activitat i totes les dades que contingui el compte inactiu. La identitat digital de la persona morta acabarà desapareixent totalment amb ell.

La mort a TikTok, Twitter o Instagram

Instagram, com a empresa de la família Meta, té una política molt semblant a Facebook. Les dues opcions que ofereix són suprimir el compte o convertir-lo en un de commemoratiu.

La primera opció requereix demostrar que s'és un familiar directe de la persona traspassada. La segona, convertir el compte d'Instagram en commemoratiu, depèn d'una sol·licitud vàlida.

Els comptes commemoratius d'un usuari d'Instagram mort deixen d'aparèixer en espais com la secció "Explorar" per no "entristir amics i familiars d'aquesta persona", i també es bloqueja el seu compte.

Per la seva banda, TikTok no preveu cap mecanisme especial per indicar que ensenya el compte d'una persona desapareguda. L'únic que es pot sol·licitar és l'eliminació del compte a través d'un formulari que ni contempla aquesta possibilitat i que obriria un procés en què es demanaria més informació al sol·licitant.

Twitter només permet les sol·licituds d'eliminació de comptes als familiars directes. És possible demanar-ho a través d'un formulari per a usuaris que hagin mort o siguin declarats incapacitats.