Serbis i albanesos de Kosovo defensen posicions oposades el primer dia de les negociacions
Les autoritats sèrbies i els albanesos de Kosovo han començat a Viena les primeres converses directes per definir el futur estatus d'aquesta província de Sèrbia. De moment l'ambient ha estat gèlid, un fet que evidencia la llunyania de les posicions que defensen i la tensió, que té l'origen en les guerres dels Balcans dels anys 90 i la violència i conflictes ètnics que van generar. En tot aquest període Kosovo no ha abandonat la seva esperança de ser un estat independent. Les sessions es fan sota els auspicis de l'ONU i amb la Unió Europea com a mediador.
La primera trobada cara a cara entre les delegacions de Pristina i Belgrad sobre el futur estatut de Kosovo s'ha centrat en la descentralització administrativa, però només s'ha tractat la qüestió de la sanitat, deixant sense tractar la resta d'aspectes previstos a l'agenda, com la cultura, i qüestions socials. La reunió s'ha desenvolupat amb una gran rigidesa. El cap de la delegació albanokosovar, Lutfi Haziri, ha declarat davant dels periodistes: "La independència està en camí". Mentrestant, el negociador serbi i assessor presidencial, Slobodan Samardzic, ha explicat que el seu objectiu és "l'autonomia dels serbis de Kosovo". Ambdues parts defensen posicions radicalment oposades i en aparença irreconciliables.
Amb tot, la trobada ha estat un avenç respecte a les negociacions de pau celebrades fa sis anys a Rambouillet, a prop de París, on les delegacions negociadores no van intercanviar ni una sola paraula.
Què es negocia per a Kosovo?
El president albanokosovar, Ibrahim Rugova, va aglutinar el somni col·lectiu de la independència. Un càncer el va matar el mes passat. L'inici de les converses es va suspendre aleshores, però ara, en el primer dia de converses directes, l'ombra de Rugova planava sobre la taula de negociacions de Viena.
L'estatus actual de la província, sota protectorat de l'ONU i amb forces de l'OTAN que protegeixen els 80.000 serbis que viuen en enclavaments, és cada cop més insostenible.
Els albanesos, majoritaris en un 90 per cent, reclamen la independència i Belgrad no vol renunciar de cap manera a la sobirania sobre la província, que considera el bressol de la nació sèrbia.
Sota mediació europea, hi ha ara sobre la taula el projecte d'una "independència condicionada" per Kosovo que el mateix Rugova ja hauria acceptat i que te límits clars, com la no pertinença durant un temps a l'ONU i la renúncia també temporal a tenir un exèrcit.
Per Belgrad, la contraprestació seria una autonomia a Kosovo per a la minoria sèrbia amb una llibertat de moviments que ara no té.
Europa, per convèncer Sèrbia, té a les mans una bona carta. Belgrad aspira a entrar algun dia a la Unió Europea i ha de facilitar la solució a l'última gran qüestió del conflicte del Balcans.
