La seu del Consell d'Europa, a Estrasburg
La seu del Consell d'Europa, a Estrasburg (ACN/Blanca Blay)

Rússia abandona el Consell d'Europa amb acusacions a la UE i l'OTAN de "fanfarroneria"

Es tracta d'una organització creada per promoure la democràcia i els drets humans

Actualitzat

Rússia no participarà més en les reunions del Consell d'Europa perquè considera que els països de la Unió Europea i l'OTAN tenen una actitud hostil, abusen de la seva majoria per imposar els seus punts de vista i "continuen el seu camí cap a la destrucció".

Ho ha anunciat en un comunicat el Ministeri d'Exteriors rus, recollit per l'agència oficial russa Tass, en què assegura que els països de l'OTAN abusen de la seva majoria per imposar punts de vista.

"Que gaudeixin interactuant entre ells sense Rússia", assenyala el ministeri segons l'agència russa. Segons asseguren, el Consell d'Europa està destinat a promoure la cooperació dels estats europeus, i s'ha convertit en un espai on es poden sentir "càntics sobre la superioritat i la fanfarroneria d'Occident".

El 25 de febrer, l'endemà de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, el Consell d'Europa va suspendre "amb efecte immediat" la participació de Rússia a tots els seus òrgans després del que va qualificar d'"agressió armada contra Ucraïna", aplicant l'article 8 de l'Estatut de l'organització.

Aquest article preveu que tot membre que infringeixi greument les disposicions dels principis de l'Estat de dret i els drets humans "pot ser suspès del seu dret de representació i convidat a retirar-se".

Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en una imatge d'arxiu
Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en una imatge d'arxiu(Europa Press)

Per tant, el que ha fet Moscou aquest dijous és una resposta a aquesta decisió i al comunicat que feien ahir mateix els representants de l'organització. Així, el ministre italià d'Afers Exteriors i president del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, Luigi Di Maio, el president de l'Assemblea Parlamentària, Tiny Kox, i la seva secretària general, Marija Pejčinović Burić, afirmaven:

"Condemnem en els termes més ferms possibles l'agressió no provocada de la Federació Russa contra Ucraïna, un atac militar injustificat d'un estat membre del Consell d'Europa contra un altre estat membre."

I afegien: "Reiterem el nostre suport indestructible a la independència, la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment."

Ara bé, fa dues setmanes, es va decidir mantenir Rússia dins l'organisme, que es va crear el 1949 per promoure la democràcia i els drets humans. Està integrat per 47 països, entre els quals els 27 socis de la Unió Europea i Ucraïna, i és anterior a l'embrió d'aquesta organització, la CECA. 

D'aquí en va sortir l'impuls d'integració que va portar alguns membres a formar, més endavant, la Comunitat Econòmica Europea. La seu es va establir a Estrasburg, ciutat símbol de la voluntat de construcció europea i on també es va establir, més tard, el Parlament Europeu.

Com a club de països democràtics no tenia membres del bloc de l'Est ni tampoc dictadures, com la de Franco. Espanya va ser admesa el 1977, després de les primeres eleccions democràtiques.

Rússia va entrar a formar part del Consell d'Europa el 1996, després de la caiguda del mur i la dissolució de la Unió Soviètica. L'admissió va comportar un gran debat intern, perquè en aquell temps Moscou feia la guerra a Txetxènia per acabar amb la deriva islamista i independent del seu govern.

Els atropellaments als drets humans a Txetxènia van portar el Consell d'Europa a deixar Rússia sense dret a veu a la seva assemblea l'any 2000.


Una dècada de tensions

Al 2014, el Consell d'Europa, que no té res a veure amb institucions europees com el Consell, la Comissió o el Parlament, ja va suspendre el dret de vot de la delegació russa per l'annexió de Crimea. Emmanuel Macron va ser un dels líders que van defensar la pertinença russa al Consell per sobre d'una hipotètica expulsió.

Després de no pagar la contribució anual de 33 milions d'euros des del 2017, el 2019 es va arribar a un acord i se li va restablir tots els poders.

La tensió ha anat augmentant des de llavors a causa de l'empresonament de l'opositor polític Alexéi Navalni i la negativa de les autoritats russes d'executar el dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans per posar-lo en llibertat.

En tot cas, la sortida de Rússia del Consell d'Europa no serà immediata i, per tant, els ciutadans russos poden seguir denunciant davant d'aquest organisme, les decisions del qual no són vinculants, la vulneració de drets humans que considerin.

 

ARXIVAT A:
Vladímir PutinUcraïnaRússiaConsell d'Europa
Anar al contingut