Rècord d'inscripcions d'animals de companyia: què hi ha tingut a veure la pandèmia
Durant el 2021 s'han registrat un 14% més de mascotes que l'any anterior
Un dels efectes de la pandèmia de la covid-19 és que s'han disparat tant les adquisicions com les adopcions d'animals de companyia, fins al punt que s'ha registrat un rècord en el nombre d'inscripcions.
Durant el 2021 es van inscriure 123.591 mascotes, un 14,42% més que l'any anterior, d'acord amb les dades de l'Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC).
D'aquestes inscripcions, 84.955 van ser de gossos, 37.824 de gats i 280 de fures, que també es registren com a animals de companyia. No és el cas dels conills o hàmsters, presents també en moltes llars, però que no tenen aquest tractament que comporta insciure'ls al cens i posar-los un microxip.
Si ho comparem amb el 2019, abans de la pandèmia, les inscripcions totals van ser 94.350, de les quals prop de 70.000 van ser de gossos i gairebé 25.000, de gats.
Per què hi ha més gent que s'anima a tenir mascota?
L'adopció o adquisició d'animals de companyia és una tendència que s'ha anat accentuant a mesura que ha avançat la pandèmia, segons ha confirmat al 324.cat Verònica Araunabeña, membre del Consell del Col·legi Veterinaris de Catalunya.
Ha anat "in crescendo" des de poc després del primer confinament i Araunabeña hi veu clarament un "factor emocional":
"La gent necessita companyia i també disposa de més temps i recursos per dedicar-se a les mascotes."
No s'ha gastat tant en sortir o viatjar i això es nota. "Se suma el temps que som a casa i podem dedicar als nostres animals. També ha pujat la feina a les empreses de mobles i renovació d'interiors. Cuidem tot el que sigui el nostre entorn, i això inclou la mascota", comenta.
En canvi, no hi veu una relació directa amb el fet que, durant el confinament, es permetés a les persones amb gos sortir de casa. "No hi ha hagut adopcions exclusivament de gossos", argumenta.
Els perfils de les noves famílies amb mascotes
Entre els que s'han animat a fer el pas hi ha persones que ja havien tingut gos o gat i han estat anys sense, fins ara. També famílies que sempre n'havien volgut tenir, però mai havien fet el pas o persones que han vist com els disminuïa molt la vida social i, com que sempre els han agradat els animals, ara s'hi han llançat.
En general, però, tots tenen en comú que la decisió l'han pres amb consciència de la responsabilitat que implica tenir un animal a casa. "
Tenim la percepció que les persones que han adquirits animals aquests últims anys són més conscients, és un propietari més responsable", explica Araunabeña. "Fa 5 anys, dels animals que es compraven o adoptaven per Nadal, un percentatge elevat acabaven a les protectores. Ara això no passa tant, són pocs", afegeix.
En el que estan d'acord els experts és en els beneficis que comporta tenir un animal de companyia.
Important fer una consulta prèvia
Una bona manera de començar, a més de meditar la decisió, és consultar amb un veterinari abans per assessorar-se sobre quin animal els convé més.
Cal tenir en compte circumstàncies com l'espai, el temps que s'hi poc dedicar o si hi ha menuts o gent gran, però també el caràcter de l'animal. "Si vas a una protectora, el cuidador et dirà si és tranquil, juganer o si sap conviure", indica.
També et poden desterrar falses creences com que en un pis petit no hi puguin viure gossos grans. "Els petits són mes moguts i nerviosos. El gran que surt a passejar amb la freqüència que li toca, arriba a casa i no hi ha gos", diu.
Cada raça i cada gos és un món i cal saber, per exemple, que els gossos de pastor són molt actius "i han de córrer cada dia unes quantes hores", però, com a norma general, els gossos són molt adaptables:
"El gos vol anar amb tu, li és igual que visquis en un pis que una casa de 600 metres. El més important és que li puguis dedicar el temps que necessita."
En el cas dels gats, que són "absolutament territorials", poden ser feliços en un espai petit sempre que tingui "enriquiment ambiental", com ara jocs.
Un cop es pren la decisió, inscriure els animals és un gest de responsabilitat i que pot ajudar molt en cas que es perdin. El mateix veterinari els posa el xip i els apunta al cens. Segons l'AIAC, el 86% dels animals perduts al carrer acaben tornant al seu propietari.
