Raül Suárez: "Trigarem a veure els robots de les pel·lícules entre nosaltres" (I)
El director de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC ha parlat amb el 3cat24 i ha desmitificat les possibilitats actuals dels robots. Segons Raül Suárez, les pel·lícules ens influencien massa i ens fan creure en una societat futurista que encara és molt lluny.
Estem envoltats de robots...
Sí, i cada cop ho estarem més.
En som conscients?
La resposta necessita matisos. El problema és que avui a tot se li diu robot. La gent creu que la màquina de cuina que ajuda a picar la carn ho és, però no és així.
Què és un robot, llavors?
Un robot ha de tenir moviment. És un aparell que té un nombre mínim d'articulacions i moviments, que és reprogramable i que serveix per a coses diferents. Per exemple, un torn no es considera un robot. Es mou i es pot reprogramar però no està dedicat a diverses tasques. Un ordinador portàtil no és un robot perquè no es mou.
A la vida quotidiana on ens trobem els robots que consideren com a tal?
Sí. Hi ha dos grans sectors dins de la robòtica. Un és l'industrial, que ha tingut un auge molt gran des dels anys 60, sobretot en la fabricació d'automòbils. Això és un braç mecànic que es programa per fer determinades tasques. No té aparença humanoide.
I l'altre gran sector?
La robòtica de serveis, que és més a prop del ciutadà. I aquí hi ha els robots d'aspecte humà, com els de les pel·lícules, però són molt limitats. S'estan fent grans avenços en aquest sentit però encara no es venen. N'hi ha alguns de populars com l'Asimo d'Honda i d'altres que pertanyen a l'àmbit de la medicina que són aparells quirúrgics més o menys robotitzats. També hi ha els de rescat, que poden explorar runes per buscar víctimes, com ara al Japó. Hi ha els vigilants; també els voladors que cerquen incendis, etc. Per acabar, arribem al robot de casa, que pot ajudar a netejar, o d'un hospital d'assistència de persones grans, a les qual pot apropar les medecines, un got d'aigua, etc.
Però per això no necessitem robots humanoides. Podrien ser una caixa?
Exactament, és que la gent vol un assistent amb forma humana però poden fer les mateixes funcions amb un aspecte diferent.
El Japó és un dels països més robotitzats del món. Sap si s'estan fent servir molts robots aquests dies després del desastre?
Em consta que sí, encara que no he pogut seguir gaire bé de quina manera i com. Però sens dubte estan molt avançats en aquest sentit.
Quin va ser el primer robot que es coneix?
La paraula "robot" ve del dramaturg txec Karel Čapek, d'una obra de teatre que tracta de persones sense vida pròpia que fan d'esclaus per fer feines. El primer robot industrial data dels anys 60, de l'empresa Unimation. En la robòtica de serveis, als anys 80, ja hi havia robots que caminessin però només eren un parell de cames amb una caixa a sobre. No hi havia cos. També es van fer mans mecàniques, que és el camp on treballo ara. Actualment es comercialitzen robots humanoides de 40-60 centímetres d'alçada que es poden programar fàcilment. Hi ha un campionat mundial de Robot soccer. Té molt d'èxit i moltes universitats s'han apuntat a aquesta competició. A Espanya hi ha torneigs de sumo.
Responen a veus?
Respondre a veus no és més que interpretar una ordre. Jo no el considero cosa de la robòtica, sinó un tractament de senyals. Els cotxes o els contestadors telefònics interpreten i extreuen una informació. És més: l'objectiu de la robòtica és que pugui resoldre coses sense donar ordres al robot.
Que tinguin intel·ligència artificial...
Exacte. Que en lloc de donar-li cadascú ordre dels moviments puguem dir-li només: "Posa el vis en aquesta màquina". Oi que quan un li diu a un nen "Surt d'aquí" no li diu "Mou el maluc 25 graus, estira la cama dreta, etc.?".
El 2002, vaig entrevistar Ramón López de Mántaras, director de l'Institut d'Investigació d'Intel·ligència Artificial. Llavors em va dir que els robots intel·ligents eren molt lluny. Han passat gairebé deu anys. Per què és tan difícil?
Un dels problemes actuals és que, després de veure tantes pel·lícules, la gent del carrer no distingeix el que és veritat i el que és mentida. Nosaltres podem passar-nos sis mesos treballant amb una mà mecànica i, finalment, aconseguim que agafi un got i l'aixequi. Per nosaltres és un èxit, hi hem invertit molts recursos i un equip dels millors. Si la gent veu el que fa la mà pot dir: "Quina tonteria". S'ha de distingir entre el que impressiona i el que és difícil. Hi ha infinits camins i maneres de moure un braç per agafar un got. I tot i així, també ens pot caure. Un robot posant xips en una placa a molta velocitat supera l'ésser humà. Però si la placa es mou una mica o un xip es torça ja no sap què fer.
Quina és l'especialitat del seu institut?
A l'institut es fa recerca en diferents temes. Internament està organitzat en tres divisions: la Divisió de Control, la Divisió d'Enginyeria d'Organització i Logística i la Divisió de Robòtica. Dins d'aquesta última, el meu treball se centra en la prensió i manipulació d'objectes en robòtica, amb pinces i mans mecàniques antropomòrfiques.
I això per a què serveix?
Per a tot. La gran majoria de tasques robotitzades acaben agafant o manipulant alguna cosa. Es pot fer de tot que no sigui inspecció. Una vegada que captem informació de l'entorn, hem d'interactuar i ho fem amb les mans. I és el gran avantatge respecte a la resta dels éssers vius.
Les seves mans també tenen sensors tàctils?
El 1999, vam construir la primera mà mecànica a Espanya amb setze articulacions, quatre per dit. A aquesta mà se li van agregar alguns sensors de força només per detectar si hi havia o no pressió. Hem continuat treballant amb aquestes mans amb funcions tàctils i d'altres només per estudiar els moviments de com arribar als llocs i agafar objectes.
El robot Packbot és el més popular en l'àmbit militar, que examina coves i està al front en les guerres. Coneix les darreres innovacions en aquest sector?
La robòtica té una sèrie d'aplicacions molt útils com el rescat o l'assistència. Però també les pot tenir bèliques. Què seria la societat sense el ganivet? Normalment eviten que hi hagi un soldat en un lloc extremament perillós. Pensem en el robot que detecta bombes i les desactiva.
(Continua a la part II....)
Sí, i cada cop ho estarem més.
En som conscients?
La resposta necessita matisos. El problema és que avui a tot se li diu robot. La gent creu que la màquina de cuina que ajuda a picar la carn ho és, però no és així.
Què és un robot, llavors?
Un robot ha de tenir moviment. És un aparell que té un nombre mínim d'articulacions i moviments, que és reprogramable i que serveix per a coses diferents. Per exemple, un torn no es considera un robot. Es mou i es pot reprogramar però no està dedicat a diverses tasques. Un ordinador portàtil no és un robot perquè no es mou.
A la vida quotidiana on ens trobem els robots que consideren com a tal?
Sí. Hi ha dos grans sectors dins de la robòtica. Un és l'industrial, que ha tingut un auge molt gran des dels anys 60, sobretot en la fabricació d'automòbils. Això és un braç mecànic que es programa per fer determinades tasques. No té aparença humanoide.
I l'altre gran sector?
La robòtica de serveis, que és més a prop del ciutadà. I aquí hi ha els robots d'aspecte humà, com els de les pel·lícules, però són molt limitats. S'estan fent grans avenços en aquest sentit però encara no es venen. N'hi ha alguns de populars com l'Asimo d'Honda i d'altres que pertanyen a l'àmbit de la medicina que són aparells quirúrgics més o menys robotitzats. També hi ha els de rescat, que poden explorar runes per buscar víctimes, com ara al Japó. Hi ha els vigilants; també els voladors que cerquen incendis, etc. Per acabar, arribem al robot de casa, que pot ajudar a netejar, o d'un hospital d'assistència de persones grans, a les qual pot apropar les medecines, un got d'aigua, etc.
Però per això no necessitem robots humanoides. Podrien ser una caixa?
Exactament, és que la gent vol un assistent amb forma humana però poden fer les mateixes funcions amb un aspecte diferent.
El Japó és un dels països més robotitzats del món. Sap si s'estan fent servir molts robots aquests dies després del desastre?
Em consta que sí, encara que no he pogut seguir gaire bé de quina manera i com. Però sens dubte estan molt avançats en aquest sentit.
Quin va ser el primer robot que es coneix?
La paraula "robot" ve del dramaturg txec Karel Čapek, d'una obra de teatre que tracta de persones sense vida pròpia que fan d'esclaus per fer feines. El primer robot industrial data dels anys 60, de l'empresa Unimation. En la robòtica de serveis, als anys 80, ja hi havia robots que caminessin però només eren un parell de cames amb una caixa a sobre. No hi havia cos. També es van fer mans mecàniques, que és el camp on treballo ara. Actualment es comercialitzen robots humanoides de 40-60 centímetres d'alçada que es poden programar fàcilment. Hi ha un campionat mundial de Robot soccer. Té molt d'èxit i moltes universitats s'han apuntat a aquesta competició. A Espanya hi ha torneigs de sumo.
Responen a veus?
Respondre a veus no és més que interpretar una ordre. Jo no el considero cosa de la robòtica, sinó un tractament de senyals. Els cotxes o els contestadors telefònics interpreten i extreuen una informació. És més: l'objectiu de la robòtica és que pugui resoldre coses sense donar ordres al robot.
Que tinguin intel·ligència artificial...
Exacte. Que en lloc de donar-li cadascú ordre dels moviments puguem dir-li només: "Posa el vis en aquesta màquina". Oi que quan un li diu a un nen "Surt d'aquí" no li diu "Mou el maluc 25 graus, estira la cama dreta, etc.?".
El 2002, vaig entrevistar Ramón López de Mántaras, director de l'Institut d'Investigació d'Intel·ligència Artificial. Llavors em va dir que els robots intel·ligents eren molt lluny. Han passat gairebé deu anys. Per què és tan difícil?
Un dels problemes actuals és que, després de veure tantes pel·lícules, la gent del carrer no distingeix el que és veritat i el que és mentida. Nosaltres podem passar-nos sis mesos treballant amb una mà mecànica i, finalment, aconseguim que agafi un got i l'aixequi. Per nosaltres és un èxit, hi hem invertit molts recursos i un equip dels millors. Si la gent veu el que fa la mà pot dir: "Quina tonteria". S'ha de distingir entre el que impressiona i el que és difícil. Hi ha infinits camins i maneres de moure un braç per agafar un got. I tot i així, també ens pot caure. Un robot posant xips en una placa a molta velocitat supera l'ésser humà. Però si la placa es mou una mica o un xip es torça ja no sap què fer.
Quina és l'especialitat del seu institut?
A l'institut es fa recerca en diferents temes. Internament està organitzat en tres divisions: la Divisió de Control, la Divisió d'Enginyeria d'Organització i Logística i la Divisió de Robòtica. Dins d'aquesta última, el meu treball se centra en la prensió i manipulació d'objectes en robòtica, amb pinces i mans mecàniques antropomòrfiques.
I això per a què serveix?
Per a tot. La gran majoria de tasques robotitzades acaben agafant o manipulant alguna cosa. Es pot fer de tot que no sigui inspecció. Una vegada que captem informació de l'entorn, hem d'interactuar i ho fem amb les mans. I és el gran avantatge respecte a la resta dels éssers vius.
Les seves mans també tenen sensors tàctils?
El 1999, vam construir la primera mà mecànica a Espanya amb setze articulacions, quatre per dit. A aquesta mà se li van agregar alguns sensors de força només per detectar si hi havia o no pressió. Hem continuat treballant amb aquestes mans amb funcions tàctils i d'altres només per estudiar els moviments de com arribar als llocs i agafar objectes.
El robot Packbot és el més popular en l'àmbit militar, que examina coves i està al front en les guerres. Coneix les darreres innovacions en aquest sector?
La robòtica té una sèrie d'aplicacions molt útils com el rescat o l'assistència. Però també les pot tenir bèliques. Què seria la societat sense el ganivet? Normalment eviten que hi hagi un soldat en un lloc extremament perillós. Pensem en el robot que detecta bombes i les desactiva.
(Continua a la part II....)
