Què ha quedat de l'esperit del Maig del 68? Com ho ha paït França?

La cronologia històrica de la revolta del Maig de 1968 a París i a França marca aquest 3 de maig com la data en què es va encendre la metxa del que va posar en estat de setge la capital francesa ara fa mig segle.

Després de greus incidents a la Universitat de Nanterre, als afores de Paris, on va començar tot, les autoritats franceses van ordenar tancar la Sorbona per por que es repetissin els aldarulls. Una decisió que no va fer res més que agreujar la situació.

Allà van començar un seguit d'aldarulls i d'enfrontaments entre els estudiants i la policia, amb centenars de ferits i detinguts, que durarien tot un mes. El moviment estudiantil va rebre de seguida el suport dels moviments obrers, que va acabar el dia 13 amb la vaga general més gran que hi ha hagut mai a França.

Com cada commemoració del Maig del 68, en aquesta ocasió hi ha un apassionat debat intel·lectual i polític sobre el que va ser i el que va suposar el moviment: una protesta política, una revolució cultural, una febre estudiantil...

Hem parlat amb diversos experts del que en queda, en un moment en què els carrers de França bullen en un clima de contestació contra les reformes del president Emmanuel Macron, però hi ha una àmplia coincidència que les coses són molt diferents...

És significatiu que Macron no hagi volgut commemorar-ho amb cap acte oficial.