Pseudònims al descobert
Un treball gegantí, insòlit i acurat, el que han fet Albert Manent i Josep Poca a "Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració". El publica Pagès, i és un veritable cant al rigor i a la dedicació a una feina.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Cervera
Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor
Des de sempre hi ha hagut gent, creadors de tota mena, que de manera puntual o global, han decidit amagar el seu nom real sota un pseudònim que els identifiqui i que no els obligui a aparèixer amb el seu nom i cognoms reals.
No cal dir que les motivacions que impulsen a prendre una decisió com aquesta són molts i molts variats, potser tant com el nombre de persones que els han fet servir.
Molt probablement tots som capaços de recordar alguns escriptors i artistes que han utilitzat un pseudònim en les seves activitats professionals, però ens costaria més fer una llista 4.500 creadors que n'hagin fet servir algun dels 7.500 que es documenten en un llibre que acaba de publicar Pagès Editors, Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració. El signen Albert Manent i Josep Poca.
Manent, nascut a Premià de Dalt l'any 1930, i Poca, nascut a l'Espluga Calba l'any 1940, han fet un treball de formigueta, una feina insòlita per la seva grandesa i la seva complexitat. Hi ha de tot, i en abundància. Les dues xifres, 4.500 persones i 7.500 pseudònims, ja donen l'abast real de la dificultat que suposa rastrejar-los i reunir-los tots. Des de periodistes i escriptors a productors i directors de cinema, passant per dibuixants, pintors, cantants, mags, actors, la llista impressiona. N'hi ha que només en van fer servir un al llarg de la seva vida, però d'altres se'l van anar canviant com qui es canvia de roba. Josep Carner en va utilitzar 52, mentre que Pere Adavert, mossèn Manuel Trens o Manolo Vázquez Montalbán en van utilitzar una trentena per cap. El mateix Albert Manent apareix a la llista amb 19, i Josep Poca amb, 2.
La lectura del diccionari obre mons i crea intrigues. Hi trobem la famosa Caterina Albert, que a més de fer servir el de Víctor Català també va emprar el de Virgili d'Alacsel; Carles Altadill, amb El Gandul; Jaume Andreu, El Catalán; Josep Maria Benet i Jornet, P. Verdés i Juncadella; Teresa Gimpera, Gim; Eliseu Meifreén, J. With; Quim Monzó, Ofèlia Dracs; Isidre Nonell, Noé i Nyèbit; o Antoni Rovira i Virgili, que també en va fer servir uns quants com Captain Morley, Fulmen, Joan Aleu, Sagitari o s'Ala. I partir d'aquí la llibertat per especular o per investigar els motius reals que van portar tanta gent a fer servir pseudònims en la seva vida pública.
Con a nota complementària, val a dir que l'últim diccionari d'aquestes característiques es va fer fa 60 anys, i només aplegava 3.800 noms. Per això els autors fan una crida a tothom a arrodonir l'obra enviant els que no hi són al correu pseudonimscatalans@tinet.cat.
No cal dir que les motivacions que impulsen a prendre una decisió com aquesta són molts i molts variats, potser tant com el nombre de persones que els han fet servir.
Molt probablement tots som capaços de recordar alguns escriptors i artistes que han utilitzat un pseudònim en les seves activitats professionals, però ens costaria més fer una llista 4.500 creadors que n'hagin fet servir algun dels 7.500 que es documenten en un llibre que acaba de publicar Pagès Editors, Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració. El signen Albert Manent i Josep Poca.
Manent, nascut a Premià de Dalt l'any 1930, i Poca, nascut a l'Espluga Calba l'any 1940, han fet un treball de formigueta, una feina insòlita per la seva grandesa i la seva complexitat. Hi ha de tot, i en abundància. Les dues xifres, 4.500 persones i 7.500 pseudònims, ja donen l'abast real de la dificultat que suposa rastrejar-los i reunir-los tots. Des de periodistes i escriptors a productors i directors de cinema, passant per dibuixants, pintors, cantants, mags, actors, la llista impressiona. N'hi ha que només en van fer servir un al llarg de la seva vida, però d'altres se'l van anar canviant com qui es canvia de roba. Josep Carner en va utilitzar 52, mentre que Pere Adavert, mossèn Manuel Trens o Manolo Vázquez Montalbán en van utilitzar una trentena per cap. El mateix Albert Manent apareix a la llista amb 19, i Josep Poca amb, 2.
La lectura del diccionari obre mons i crea intrigues. Hi trobem la famosa Caterina Albert, que a més de fer servir el de Víctor Català també va emprar el de Virgili d'Alacsel; Carles Altadill, amb El Gandul; Jaume Andreu, El Catalán; Josep Maria Benet i Jornet, P. Verdés i Juncadella; Teresa Gimpera, Gim; Eliseu Meifreén, J. With; Quim Monzó, Ofèlia Dracs; Isidre Nonell, Noé i Nyèbit; o Antoni Rovira i Virgili, que també en va fer servir uns quants com Captain Morley, Fulmen, Joan Aleu, Sagitari o s'Ala. I partir d'aquí la llibertat per especular o per investigar els motius reals que van portar tanta gent a fer servir pseudònims en la seva vida pública.
Con a nota complementària, val a dir que l'últim diccionari d'aquestes característiques es va fer fa 60 anys, i només aplegava 3.800 noms. Per això els autors fan una crida a tothom a arrodonir l'obra enviant els que no hi són al correu pseudonimscatalans@tinet.cat.
