Primàries com un instrument de regeneració democràtica: realitat o ficció?

Només quan la militància té la decisió real a les seves mans, es dispara la participació. És el que va passar en el duel entre els socialistes Pedro Sánchez i Susana Díaz, on s'escollia líder del partit i direcció ideològica
Primàries com un instrument de regeneració democràtica: realitat o ficció?

Primàries com un instrument de regeneració democràtica: realitat o ficció?

Només quan la militància té la decisió real a les seves mans, es dispara la participació. És el que va passar en el duel entre els socialistes Pedro Sánchez i Susana Díaz, on s'escollia líder del partit i direcció ideològica
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els partits polítics han incorporat la celebració de primàries com un instrument de regeneració democràtica. Però, realment serveixen per escollir lliurement un candidat? O ja està decidit prèviament per la direcció del partit? Cal fer-ne si després el partit canvia l'elegit per interessos electorals?

 

 

Les primeres primàries celebrades a l'Estat van ser l'any 1998. Contra tot pronòstic, el candidat de l'aparell del PSOE a secretari general, Joaquín Almunia, va perdre davant de Josep Borrell. Van crear una bicefàlia amb moltes tensions internes, que segons Carlos Gómez, doctor en Ciències Polítiques, els partits encara tenen en compte com a precedent i volen evitar.

"Els partits són conscients del que va passar amb Borrell i Almunia i, per això, no volen que es repeteixi aquesta situació. Per tant, si tenen un candidat, creen les condicions prèvies perquè aquest candidat sigui escollit."

No serà fins al 15M, amb la irrupció de Podem, i també de Ciutadans, que s'impulsen com un instrument de regeneració democràtica. En molts casos, però, s'han convertit en una eina per legitimar hiperlideratges o candidatures úniques promogudes per la direcció del partit. Per Carlos Gómez, un procés "fals", perquè "no busca escollir candidats, sinó refrendar-los".


Superar unes primàries tampoc no ha estat obstacle perquè un partit acabi canviant el candidat escollit, per interessos electorals. És el cas d'Esquerra Republicana a Barcelona. ERC va proclamar Alfred Bosch alcaldable després de ser l'únic candidat que concorria al procés de primàries. Va aconseguir un 87% de vots a favor, amb una participació del 14,6%. Però Bosch va fer un pas al costat quan Junqueras va proposar Maragall per encapçalar la llista municipal. Després també es va votar per ratificar-lo.

 

 

També va ser similar el cas de PDeCAT. Neus Munté va guanyar les primàries amb un 67,7% a favor. Però, finalment, Joaquim Forn és cap de llista, per un acord entre PDeCAT i la Crida.

Unes situacions que explicarien la baixa participació de la militància en aquestes votacions. Gómez explica que molta gent, en aquests casos, pensa: "Encara és millor que no em preguntis, perquè si m'ho preguntes i després fas el que vols... Quin sentit té?". I genera als militants una sensació de "no poder fer res".

En canvi, quan la militància té la decisió a les seves mans, es dispara la participació. Així va passar a les primàries del PSOE, que van retornar la secretaria general a Pedro Sánchez, en duel amb Susana Díaz. No només s'escollia el líder del partit. També la direcció ideològica, tal com explica Berta Barbet, doctora en Ciències Polítiques.

"Són unes primàries en les quals no només s'escollia el líder, sinó també la direcció ideològica del partit. Són també les que més veu donen a la militància, perquè ja no només esculls qui serà la persona, sinó també quina serà l'estratègia que es desenvoluparà."

 

 

Un altre exemple es va produir el juliol del 2018, quan el PP va organitzar les primeres primàries per escollir el seu president, en una dura batalla per controlar el partit.

 

 

Primàries Catalunya volia aconseguir una llista independentista unitària per a l'alcaldia de Barcelona, una proposta que s'ha estès a unes 40 poblacions, on s'han organitzat votacions obertes a tots els ciutadans, però que no ha comptat amb la implicació dels principals partits independentistes.

 

Caldrà veure com s'acaben encaixant aquests processos electorals, que Berta Barbet explica que són importats dels Estats Units, on els partits tenen menys estructures i menys poder:

"La idea d'unes eleccions absolutament obertes a tothom, que no calgui estar afiliat per presentar-s'hi o per votar -que és sempre un debat que tenen els partits- és més proper a la idea americana de primàries."

VÍDEOS RELACIONATS