Preocupació per la progressiva reducció dels espais verds a Collserola
Al peu de la torre de Collserola s'està aixecant una luxosa promoció que tindrà uns 180 habitatges. L'Ajuntament de Barcelona, a través de permutes de terrenys, amb un cost d'uns 18 milions d'euros, ha aconseguit que els propietaris redueixin en dos terços el sòl edificable, que frega el límit del parc de Collserola. Malgrat això, és una intrusió visible en el perfil de la muntanya.
Amb uns 84 km2, el parc de Collserola és un gran pulmó verd encerclat per la regió metropolitana. Diverses lleis protegeixen la zona forestal, però dins del parc hi ha molts terrenys urbanitzables, segons el Pla General Metropolità del 1976. Al Terral, a Molins de Rei, l'Ajuntament vol evitar que s'edifiqui. S'intenta augmentar l'àrea de protecció, com ja va fer Sant Cugat al sector de Torre Negra, però la llei empara els interessos dels promotors. La permuta per edificar en altres terrenys és una opció que pot ser costosa.
Pels gestors de Collserola, cal rebaixar les previsions del Pla General Metropolità o el futur del parc quedarà compromès. Els preocupen projectes viaris, com el túnel d'Horta, però també el territori que envolta el parc. Promotors privats i ajuntaments veuen els últims espais lliures com una reserva de sòl.
En 340 hectàrees de terreny agrícola, el Centre Direccional de Cerdanyola concentraria indústries i milers d'habitatges per garantir el creixement futur. Grups mediambientals creuen que tancarà el cèrcol urbà, i aïllarà Collserola d'altres espais naturals. Demanen un nou marc de protecció de tot el paisatge de la serralada.
