Ponç Puigdevall publica 'Una novel·la comercial': "L'espectacle grotesc de la condició humana sempre m'ha fet riure"
ACN Barcelona - L'escriptor Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963) ha publicat 'Una novel·la comercial' (Edicions de 1984), en la qual narra les relacions que s'estableixen entre els personatges d'una mateixa família a l'espera de rebre una herència. Es tracta de la quarta novel·la de l'escriptor, que aquesta vegada opta per fugir de la seva "respiració estilística" habitual per apropar-se a un estil més propi de Georges Simenon, un dels seus principals referents. Puigdevall també admet que ofereix una visió "absolutament desolada" dels seus protagonistes, que busquen destruir els contrincants i obtenir el que cadascun d'ells creu que mereix. "L'espectacle grotesc de la condició humana sempre m'ha fet riure", assenyala l'autor.
L'argument posa el focus en els Calvet, la vida dels quals s'emplena de tensions hostils, fragilitats i inconseqüències derivades de les engrunes de patrimoni que fan que tots els possibles hereus calculin, tramin, conspirin i menteixin per obtenir allò que cadascú creu que li pertoca en exclusiva. "És una lluita absolutament neoliberal", sosté Puigdevall, "i fins i tot costa acceptar el caràcter malvat dels protagonistes".
Tal com passa a les novel·les de Simenon, la trama se centra en un nucli familiar, en aquest cas format per un pare de casa bona de la Costa Brava, una mare que havia sigut una minyona i els seus dos fills. Quatre actors que podrien esdevenir també - segons el mateix escriptor - les quatre facetes de la seva vida. "Si una cosa soc és especialista en mi mateix", fa broma.
A més, tal com afirma Puigdevall, el relat compta amb un ambient de personatges secundaris que li donen un toc "costumista", tot plegat ambientat al municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), el poble on va néixer el propi autor. "És una novel·la que ni jo mateix entenc, perquè aquestes sempre respiren de forma autònoma, i un ha d'intentar esbrinar quina és aquesta part oculta", subratlla.
Tot i això, sí que admet que aporta una visió que incorpora un cert toc divertit davant "l'espectacle grotesc" de la condició humana, ja que ell mateix connecta profundament amb aquell humor més "negre o cínic". També apunta que hi ha una part que mostra una "tendresa" no tan visible en treballs previs.
Finalment, pel que fa a la crítica - un aspecte professional que exerceix el mateix Puigdevall - assegura que no el preocupa en absolut. "La novel·la és com és, es tracta que aquell que ho digui converteixi la ressenya en el que és en el fons la crítica de llibres, un gènere literari que ha d'estar ben escrit", conclou.
