Lesmes i altres membres de la judicatura en l'acte d'aquest dilluns al Suprem
Lesmes i altres membres de la judicatura en l'acte d'aquest dilluns al Suprem

Per què està bloquejada la renovació del poder judicial i què implica

Un poder judicial caducat té en l'horitzó la decisió del Suprem sobre els recursos als indults i si s'accepten les fiances presentades al Tribunal de Comptes

Carles Costa Actualitzat
TEMA:
CGPJ

Fa més de 1.000 dies que l'òrgan que dirigeix els jutges, el Consell General del Poder Judicial, s'hauria d'haver renovat. És una anomalia que ha motivat la crítica de les autoritats europees, però que ara per ara sembla lluny de resoldre's.

Repassem tot el que cal saber del CGPJ i el bloqueig que el manté caducat des de finals del 2018.


Què és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ)?

És l'òrgan de govern dels jutges. El tercer poder de l'Estat. Té competències i responsabilitats importants, com nomenar càrrecs en les diferents instàncies judicials i garantir la independència de la justícia.


Qui el forma?

Un president i vint vocals. D'aquests vocals, dotze són jutges i magistrats; els altres vuit, advocats i juristes. Els vocals escullen el president del Consell General del Poder Judicial, que posteriorment també presideix el Tribunal Suprem. Tots tenen un mandat de cinc anys.


Com s'escullen els vocals?

La Constitució deixa clar que els advocats i els juristes els escullen les Corts Generals: quatre el Congrés i quatre el Senat, per una majoria de tres cinquenes parts.

En canvi, no diu com s'han de triar els altres dotze vocals, els que són jutges i magistrats.

La llei que ho desenvolupa, del 1985, sí que especifica que deu vocals els tria el Congrés i els altres deu, el Senat. I en tots els casos, per una majoria de tres cinquenes parts.

Lesmes saluda durant l'obertura de l'any judicial, aquest 6 de setembre
Lesmes saluda durant l'obertura de l'any judicial aquest 6 de setembre (EFE / Emilio Naranjo)

 

Per què està bloquejada la renovació del CGPJ?

El mandat actual acabava el desembre del 2018. Per tant, fa gairebé tres anys que està caducat.

Però per renovar els vint vocals, cal una majoria de tres cinquenes parts al Congrés i al Senat. I això implica que, necessàriament, els dos principals partits polítics (el PSOE i el PP) s'han de posar d'acord. Un acord que, de moment, sembla molt llunyà perquè les posicions de les dues formacions estan als antípodes.


Quins passos s'han fet per trencar el bloqueig?

A finals de l'any passat, el PSOE i Unides Podem van presentar una proposició de llei per canviar les majories parlamentàries que es necessiten per triar els vocals del Consell General del Poder Judicial.

Van proposar que els 12 jutges i magistrats que la Constitució no especifica com s'han d'escollir es poguessin votar per majoria absoluta en comptes de per tres cinquenes parts. D'aquesta manera, ja no es necessitava el suport del PP i es trencava el bloqueig.

Però diverses associacions de jutges van mostrar el seu malestar. Argumentaven que escollir els vocals amb menys suport parlamentari volia dir deixar-ne la tria en mans de menys partits polítics. I, per tant, hi veien més possible control d'unes poques formacions sobre la justícia.

Les institucions europees tampoc no van veure amb bons ulls la proposta.

En un segon intent al març d'aquest any, el PSOE i Unides Podem van tirar endavant una llei perquè el CGPJ no pogués nomenar càrrecs importants, mentre estigués en funcions.


Quines conseqüències té la no renovació del CGPJ?

En cadena, altres renovacions també queden en suspens. Per exemple, ara mateix al Tribunal Suprem hi ha 11 vacants, 6 de les quals a la sala contenciosa administrativa. Recordem que aquesta sala és la que ha de resoldre els recursos presentats en contra dels indults als líders del procés.


I què passa amb el Tribunal de Comptes?

Els seus membres tenen el mandat caducat des del juliol. I si el PSOE i el PP no es posen d'acord, tampoc no es podrà renovar. Aquest tribunal ha de decidir si accepta que es puguin avalar amb diners públics les fiances per 5,4 milions d'euros que reclama a 34 càrrecs dels governs de Mas i de Puigdemont, per haver parlat del procés a l'estranger.

ARXIVAT A:
CGPJ
Anar al contingut