Ordenen la detenció de 46 exdirigents de la dictadura militar argentina reclamats per Garzón

El jutge argentí Rodolfo Canicoba Corral ha ordenat la detenció de 46 exalts càrrecs de la dictadura militar, l'extradició dels quals ha estat reclamada pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, per violacions dels drets humans durant la dictadura (1976-1983). Garzón va emetre les ordres de detenció per genocidi i terrorisme d'estat, i per haver sotmès a tortures presos polítics durant el règim argentí entre el 1976 i 1983. Tots els exrepressors argentins van tenir un paper destacat en el genocidi d'aquest període.
Ordenen la detenció de 46 exdirigents de la dictadura militar argentina reclamats per Garzón
Argentina

Ordenen la detenció de 46 exdirigents de la dictadura militar argentina reclamats per Garzón

El jutge argentí Rodolfo Canicoba Corral ha ordenat la detenció de 46 exalts càrrecs de la dictadura militar, l'extradició dels quals ha estat reclamada pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, per violacions dels drets humans durant la dictadura (1976-1983). Garzón va emetre les ordres de detenció per genocidi i terrorisme d'estat, i per haver sotmès a tortures presos polítics durant el règim argentí entre el 1976 i 1983. Tots els exrepressors argentins van tenir un paper destacat en el genocidi d'aquest període.
Actualitzat
Un jutge federal argentí ha ordenat la detenció de 46 exrepressors reclamats per Garzón. Baltasar Garzón va reiterar el dia 7 d'aquest mes les ordres de detenció contra 45 militars i un civil, als quals vol processar per genocidi, terrorisme d'estat i per haver sotmès a tortures presos polítics durant el règim argentí entre el 1976 i 1983. La petició de Garzón afecta, entre d'altres, l'exdictador Jorge Videla, l'excap de l'Armada Emilio Massera, el general Carlos Suárez Mason i l'excapità Alfredo Astiz. Tots ells són homes que van tenir un gran protagonisme durant el genocidi argentí. L'ordre de detenció coincideix en un moment en què el president de l'Argentina, Néstor Kirchner, estudia canviar un decret firmat a finals del 2001 que obliga a rebutjar totes els peticions d'extradició basant-se en la defensa del principi de territorialitat per jutjar delictes comesos al país. Els anteriors governs argentins han rebutjat de forma sistemàtica les demandes d'extradició de jutges estrangers que investiguen delictes comesos durant la dictadura d'aquest país. Kirchner, que és als Estats Units en visita oficial, considera necessari que es "revoquin" les lleis de Punt Final i d'Obediència Deguda, que han beneficiat els responsables de les violacions dels drets humans comeses durant la dictadura militar, ja que, segons ha dit, "una societat sense justícia o memòria no té futur". La dictadura militar va provocar 30.000 desapareguts, segons els organismes de drets humans.