Municipals a Balaguer: Jordi Ignasi Vidal (ERC) posa a prova la primera majoria absoluta de la democràcia

La clau

El paer en cap, Jordi Ignasi Vidal (ERC), posa a prova la primera majoria absoluta de la democràcia a Balaguer. S'enfronta a un espai postconvergent dividit: els tres paers del ple han muntat una candidatura pròpia, Treballem per Balaguer, i la direcció de Junts ha optat per l'advocada Gemma Trilla. El PSC vol millorar els resultats amb la paera Lorena González, que ara és senadora. Els grans reptes de futur són el tramvia urbà d'FGC i la connexió de la C-13 amb Lleida.

Com està ara la Paeria 

ERC té 9 paers i governa en solitari. La principal força de l'oposició era Junts, però els tres paers han abandonat el partit i han canviat el nom al grup: ara es diu Treballem per Balaguer. El PSC té 3 paers; la CUP, 1, i Ara Sí-En Comú, 1.   

La batalla electoral

Balaguer s'ha fixat l'objectiu d'"avançar en una economia verda", i aquest mandat ha engegat projectes per transformar els purins, la fusta i el sol en energia neta: ha obert l'Energy Hublab, unes oficines per fomentar la transició energètica; ha organitzat el primer fòrum del biogàs de Catalunya; vol muntar ara una comunitat energètica local, i ha dissenyat amb la UdL una prova pilot per fer una biorefineria, que fabrica combustibles amb fusta vella, serradures i escorces (tot i que els concursos per adjudicar les obres han quedat deserts).

Vidal, paer en cap amb majoria absoluta

El paer en cap, Jordi Ignasi Vidal (ERC), presenta els projectes de transformació sostenible com un dels pilars del govern municipal des del 2019. Venia de governar en el mandat anterior en coalició amb el PSC, fins que el 2017 va expulsar els paers socialistes pel seu posicionament sobre el Procés. Les urnes van refrendar la decisió, i Vidal va obtenir la majoria absoluta (9 dels 17 paers), la primera a Balaguer des del 1979. ERC ha governat en solitari, tot i que Vidal va tenir el suport de l'únic paer d'Ara Sí-En Comú, Joan Pla, al ple d'investidura. Ara, el paer en cap es presenta a la reelecció.

Ampliació de l'escola Mont-roig

La gran obra planificada aquest mandat (i pendent de fer-la realitat el que ve) ha estat l'ampliació de l'escola Mont-roig, amb barracons des fa 14 anys. La Paeria ha avançat els 2,2 milions d'euros que valen els treballs, i el departament d'Educació els hi haurà de tornar. I ha hagut de fer front a les protestes per l'amenaça de tancament de l'escola Àngel Guimerà, al nucli històric, que havien acordat Paeria i Generalitat per reduir la segregació de l'alumnat.

Polítiques per generar ocupació

Balaguer és la capital de la demarcació de Lleida amb una taxa d'atur més alta, un 14%, i no hi han ajudat notícies com la crisi de la vidriera Cricursa, a la Sentiu de Sió. Davant d'això, el paer en cap posa en valor l'obertura d'un punt d'atenció a l'emprenedoria, i diu que ja ha començat a parlar amb la Generalitat per millorar el polígon. 

El tramvia i la C-13, pendents

El mandat acaba amb les obres de remodelació del carrer Barcelona, una de les avingudes principals de la ciutat, i la reforma del Molí de l'Esquerrà per fer-hi un alberg. 

En canvi, queden sobre la taula grans assignatures pendents, com la transformació de les vies urbanes de FGC en un tramvia, que la Generalitat va prometre que tindria feta el 2021, i l'esperada connexió de la C-13 entre Lleida i Balaguer, que finalment s'ha inclòs als pressupostos de la Generalitat per al 2023.

Impuls a la cultura

Durant aquest últim mandat, la Paeria ha donat un impuls a la cultura, amb el festival Llavors, en cooperació amb FiraTàrrega, i amb els espais d'art contemporani Forma. Ha reformulat festes populars, com els Reixos, i ha recuperat la tradició de la foguera dels Innocents, que encenen els carboners per Nadal. També ha creat el nou cicle A Escena, al Teatre de Balaguer, que, des de fa dos anys, conviu amb La Mercantil, una sala d'arts escèniques privada, situada en un edifici que va ser abans un nau industrial d'oli i una discoteca. I ara es fixa l'objectiu de recuperar l'antic cinema Comtal per fer-hi un Centre Municipal d'Estudis Artístics.

Crisi a l'espai postconvergent 

Junts va tenir una patacada el 2019, i va passar de 5 a 3 paers. El cap de llista i expaer en cap, Josep M. Roigé, va renunciar a l'acta pels mals resultats. 

L'home que l'ha rellevat com a portaveu del grup, Guifré Ricart, aspirava a liderar la llista de Junts de cara al 28M. Però la direcció del partit va decidir apostar per l'advocada Gemma Trilla. 

Treballem per Balaguer, nova formació independent

En protesta pel procediment intern, Guifré Ricart i les seves dues companyes a la Paeria, Laia Vilardell i Mireya Planes, van abandonar el partit l'any passat i van canviar el nom al grup municipal: ara es diu Treballem per Balaguer. Amb aquesta mateixa denominació, presenten una candidatura a les pròximes eleccions, encapçalada per Ricart, que promet un "canvi" a la ciutat. 

Gemma Trilla, candidata de Junts, és advocada i expaera, presenta la seguretat com una de les seves principals apostes en la campanya del 28M, i ressalta que els efectius de la policia local de Balaguer la situen "a la cua de les ciutats de Ponent". 

Lorena González, candidata del PSC 

El PSC (2 paers) també estrena candidata: serà la senadora Lorena González, paera des del 2011. González promet "revitalitzar el mercat municipal, l'escolta activa dels veïns i veïnes, i la millora de la neteja i de la seguretat". 

Carmen Núñez, candidata de la CUP

La CUP (1 paer) va canviar de paer a mig mandat. Ara la portaveu és Carmen Núñez, i serà cap de llista el 28M. 

Balaguer Ara Sí opta de nou per Joan Pla

Joan Pla, més conegut com el Masero, lidera per tercer cop la candidatura de Balaguer-Ara Sí, que fa confluència amb En Comú Podem.